El preu de l’habitatge a Andorra ha augmentat un 16,4% en l’últim any i se situa ja en 4.295 euros per metre quadrat, 1.200 euros més que fa dotze mesos. La tendència és clarament ascendent i “continuarà pujant sense arribar a moderar-se”, segons ha advertit aquest divendres el director de la càtedra en mercat immobiliari de la Universitat de Saragossa, Luis Alberto Fabra Garcés, autor de l’informe encarregat pel Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA).
Durant la presentació, Fabra va alertar que l’escenari actual pot portar a “un col·lapse o una paràlisi de l’activitat si els preus continuen augmentant”. I és que, tot i la millora dels sous —que han crescut un 6,2%—, aquests “són insuficients per fer front a l’encariment dels habitatges”.
Segons les dades, el preu mitjà de venda se situa ja en 4.300 euros/m², amb un increment interanual del 16,4%, i les operacions superen les 5.800 anualitzades, xifra rècord dels darrers onze anys. Fabra ha advertit que “el mercat està en una dinàmica proactiva, amb molta activitat i uns preus que continuaran pujant almenys fins al 2026”.
Preus desajustats i oferta insuficient
L’expert va assenyalar la gran distància entre el preu real de tancament (4.300 euros/m²) i el preu d’oferta, que frega els 5.700 euros/m². “Aquesta diferència de més de 1.000 euros per metre quadrat indica que no veurem baixades de preu a curt termini. Com a molt, una moderació”, ha dit.
També ha remarcat el desajust entre les llars i el producte disponible. “El 60% de l’oferta són pisos de més de 100 m², quan la mida mitjana de les famílies és de 2,2 persones". Segons l'especialista, tenim habitatges sobredimensionats per a les necessitats reals. Segons ha detallat, “resulta especialment cridaner com prop del 37% del total de l’oferta d’habitatge està entre 100 i 150 metres. Entre 150 i 200 és el 15% i més de 200 és el 5,5. És a dir, que si sumem els tres, més de 100 metres estaríem en el 60% del total de l’oferta disponible". A més, Fabra alerta que s'hauran de buscar "alternatives que s'ajustin més als perfils que predominen socialment".
Davant aquesta situació, Fabra ha recordat que “hi ha zones d’Espanya on tenen nivells de preus molt elevats i el que s’ha fet és autoritzar la segregació dels habitatges. És a dir, que habitatges que compleixin les cartes tècniques i superin els 100, 110 o 120 metres quadrats, doncs hi ha la possibilitat que es facin segregacions”.
El president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Gerard Casellas, ha confirmat la tendència observada en el mercat immobiliari i la seva incidència sobre l’ús del territori. “És evident que les vivendes unifamiliars tenen una càrrega del territori molt més important que les vivendes col·lectives. Això, per una banda, ja es veu en experiències a altres països: fa un any vaig llegir una notícia d’un poble alemany on van prohibir les vivendes unifamiliars, precisament per la càrrega sobre el territori que suposaven”, ha exemplificat.
El president de l’AGIA ha afegit que, en el context d’un país petit com Andorra, una possible solució seria oferir la possibilitat de segregar pisos grans, permetent que dues famílies puguin habitar-los. “Aquí també estem veient que, per exemple, la majoria de les transaccions es fan en pisos de més de 100 metres quadrats, quan resulta que a les llars del país hi ha de mitjana 2,1 persones,” ha explicat Casellas.
