Preocupació del raonador sobre els reagrupaments familiars

El raonador del ciutadà va obrir l’any passat un total d’onze expedients de persones que s’hi van adreçar per queixar-se de les resolucions desfavorables per a la reagrupació de fills o parelles. Des de la institució assenyalen que “tot i que pugui semblar que no és un nombre especialment alt, cal tenir en compte que, per exemple, el 2023 només es van obrir tres expedients” en relació amb aquesta temàtica. I quina en pot ser la causa? Segons Xavier Cañada l’augment pot venir relacionat amb l’aprovació del decret del juliol del 2023 que va “endurir les condicions per facilitar el reagrupament” i que ha provocat que “algunes persones s’hagin quedat encallades a mig procediment per aquest canvi de normativa”.

Tot i que admet que alguns casos impliquen circumstàncies “molt complexes (i a voltes dramàtiques)” incideix en el fet que “quan la complexitat no es gestiona correctament comporta inequitat i posa en risc la cohesió social“. Malgrat que els casos són molt diversos, des de la institució posen en relleu que “un exemple predominant” és el d’un adult del nucli familiar al qual es notifica per part de la policia que abandoni el país en un termini de vuit dies perquè es troba en situació administrativa irregular. L’altre membre adult del nucli familiar roman a Andorra normalment amb un o més infants, també o no, amb la situació administrativa irregular d’aquests darrers. “Des d’aquesta institució volem posar en relleu que aquesta situació posa en perill els infants i els seus drets, en separar de facto els membres de la família”, denuncien, ja que incideixen en el fet que “el primer cercle de protecció dels infants és la família”.

Situacions administratives irregulars

Una altra qüestió que “preocupa enormement” la institució és la situació dels infants i adolescents que es troben al país, en alguns casos des de fa anys, en una situació administrativa irregular. Una de les primeres iniciatives que ha pres ha estat esbrinar el nombre de menors que es troben en aquesta situació, i el primer “repte” a què s’ha hagut d’afrontar és la constatació que “no existeixen registres d’infants no regularitzats administrativament”. “Aquesta manca de dades per si sola ja és una dada significativa. La situació no és fútil: l’absència de dispositius i/o de regularització té implicacions molt importants perquè aquests infants i adolescents acaben estant invisibilitzats pel propi sistema”, critica. Per això destaca que cal “actuar”, per defensar “l’interès superior” dels menors. I és que en aquest punt recorda que “aquestes persones no tenen accés a la sanitat pública, al dret a l’oci a través dels esplais o altres activitats lúdiques públiques, almenys amb les mateixes condicions que la resta d’infants; de la mateixa manera que tampoc no tenen possibilitat d’accedir a beques de menjador o d’estudi, o a ser valorats per la Conava, etc”. I davant aquesta constatació, assegura que “és, per tant, una deficiència que cal resoldre de forma prioritària”. El raonador ha recollit testimonis d’alguns d’aquests joves adolescents que es troben en aquesta situació i evidència “por, clandestinitat i incertesa davant la imminent arribada de la majoria d’edat”.

Institucionalització

També dins d’aquest apartat d’infància, el raonador expressa “la preocupació pel gran nombre d’infants en situació de desemparament judicial i que estan institucionalitzats a diversos centres del país”. En aquest sentit, posa en relleu que s’està davant de situacions de gran complexitat i de “difícil resolució que demanen plantejar-se qüestions rellevants”. En aquest sentit, fa una crida a la reflexió sobre l’impacte que “els extensos horaris laborals dels progenitors” poden tenir o si es pot evitar aquesta separació del nucli familiar i de quina manera es pot procedir perquè el retorn sigui el més ràpid possible. “Alternativament, i en consonància amb la tendència internacional de des-institucionalitzar els serveis socials, s’hauria de posar èmfasi en les famílies d’acollida i en habitatges situats en la comunitat i no en els centres com a recurs principal per a aquests casos”, argumenta Cañada.

Activitat anual

El raonador va tancar l’any passat havent iniciat 329 expedients, incloent-hi 93 queixes, 213 consultes o queixes sense tramitació externa escrita i 24 expedients d’ofici. I si bé el tema ‘estrella’, en anys anteriors va ser l’habitatge, es pot veure com el 2024 els expedients sobre qüestions amb l’administració general (96) són els més habituals, seguits d’expedients sobre habitatge (37) i pensions/CASS (36).