Des d'ahir, 2 de juliol de 2025, accedir al Consell General d'Andorra requerirà complir amb un codi de vestimenta formal que afecta no només els càrrecs electes, sinó també els periodistes i visitants acreditats. Aquesta mesura ha estat comunicada a tots els mitjans de comunicació mitjançant un correu electrònic enviat pel Consell, especificant quines peces de roba són admeses per accedir a l'espai institucional. Els pantalons curts, les xancletes i les faldilles o vestits "excessivament curts" queden estrictament prohibides. Així mateix, s'especifica que les faldilles i vestits han de tenir una llargada mínima fins al genoll.
L'objectiu d'aquesta nova normativa és assegurar que els espais institucionals mantinguin un aire de "respecte i serietat", consistent amb la seva funció representativa i el caràcter oficial de les activitats que s'hi desenvolupen. La mesura, que s'ha implantat després de la revisió de protocols interns, ha estat rebuda amb opinions diverses, amb alguns sectors aplaudint la iniciativa com una manera de preservar l'ordre, la formalitat i la "neutralitat institucional", mentre que altres critiquen la seva impositiva rigidesa. Així doncs, la mesura ha causat certa polèmica a causa de les implicacions que té en la llibertat d'expressió individual, així com en la percepció de control sobre les aparences personals en un espai públic com és el Consell General.
Un pas més enllà: La política de vestimenta ja regia a altres espais públics
El Consell General no és la primera institució andorrana a adoptar un codi de vestimenta formal. De fet, a la majoria de comuns del país, els consellers ja han de vestir de negre durant les sessions de consell, i els homes han de portar corbata com a part del protocol. Això s'ha convertit en una pràctica consolidada en diverses parròquies, com es va evidenciar en les deliberacions del comú d'Ordino el febrer de 2024, on es va generar una certa tensió sobre la necessitat de portar corbata durant les sessions tradicionals. Aquesta discussió també va posar de manifest les diferències d'opinió entre els membres del consell sobre la flexibilitat dels codis de vestimenta, especialment en les sessions ordinàries.
En qualsevol cas, el Consell General és el primer organisme a estendre aquest requisit de vestimenta als periodistes i convidats, una mesura que ha generat certa controvèrsia.
Una pràctica comuna a nivell global
Encara que a Andorra aquesta mesura és nova, a nivell internacional molts parlaments i institucions polítiques ja implementen protocols similars per regular la vestimenta. Per exemple, a França, l'Assemblea Nacional va aprovar el 2018 una norma que prohibeix l'ús de samarretes amb missatges polítics, pantalons curts i sandàlies, establint també que els homes han de portar americana i corbata. A Espanya, tot i que el Congrés no té un reglament formal, existeix una norma no escrita que instava a tots els diputats a vestir formalment.
En el cas del Congrés dels Estats Units, per exemple, les normes estètiques són estrictes, com es va veure l'any 2017 quan dues periodistes van ser excloses de l'hemicicle per portar sandàlies o vestits sense mànigues, una situació que va desfermar un debat sobre els límits de les regulacions d'aparença.
Cal recordar, però, que la normativa andorrana no està enfocada només a diputats, sinó a personal acreditat o periodistes, els quals no tenen cap vessant polític.