L’esquiador andorrà Joan Verdú s’ha vist envoltat de polèmica en les darreres hores després de publicar a Instagram un missatge sobre la seva participació en els Jocs Olímpics portant la bandera d’Andorra només en castellà. La publicació ha generat una allau de crítiques a les xarxes socials, especialment per part d’usuaris que consideren inadequat que el representant oficial del país en una cita internacional tan simbòlica no utilitzés el català.
La controvèrsia no és menor si es té en compte que Verdú rep finançament públic andorrà. Entre els seus suports hi figura una beca Ara del Govern d’Andorra, que cada any contribueix de manera significativa al finançament de la seva carrera esportiva, així com el patrocini del Comú d’Andorra la Vella. A més, bona part dels seus patrocinadors són empreses del país.
Aquest fet xoca frontalment amb l’esperit —i la lletra— de la nova llei de la llengua pròpia i oficial, que estableix que les persones i entitats que reben diners públics han de fer les seves comunicacions públiques en català, un criteri que inclou també les xarxes socials. En aquest cas, la paradoxa és encara més evident: la beca que rep Verdú depèn del Ministeri de Cultura i Esports, que és precisament el departament encarregat de vetllar pel compliment de la normativa lingüística.
Davant l’onada de crítiques, hores més tard l’esquiador ha editat la seva publicació a Instagram i hi ha afegit la versió en català. Tot i això, el debat ja estava servit i ha reobert la discussió sobre el paper exemplar que han de jugar els esportistes que representen el país —i que, a més, reben recursos públics— en la defensa i l’ús de la llengua pròpia i sobretot, de la identitat i sobirania del país que representen.
Més enllà del gest final de rectificació, el cas torna a posar sobre la taula fins a quin punt la llei s’ha d’aplicar amb criteris clars i coherents, també —i especialment— quan es tracta de figures públiques amb una gran projecció mediàtica.