La Universitat d’Andorra és una institució molt jove. De ben segur, d’entre les universitats públiques més properes, aquesta és la més recent, ja que es va fundar l’any 1988 i enguany celebrarà el seu 35è aniversari. Va néixer com una sèrie d’escoles universitàries, però a hores d’ara és una de les institucions de referència al Principat d’Andorra. Amb els seus 600 estudiants nacionals i internacionals, ofereix estudis adequats a les necessitats socials, empresarials i professionals d’Andorra amb un altíssim percentatge d’inserció laboral dels seus graduats.
Miquel Nicolau és el rector de la Universitat d’Andorra i explica les característiques i el funcionament de la uni en aquesta entrevista en exclusiva per a La Ciutat.
Rector, presenteu-nos la Universitat d’Andorra?
Som l’única universitat pública d’Andorra i ho som per llei. La nostra missió té dues vessants: una missió nacional, pública per al país, i una altra de caràcter internacional. Volem ser referència als Pirineus, per això se’n diu Universitat dels Pirineus, però també arreu. Això ho estem aconseguint perquè en aquest moment, més del 40% d’estudiants són internacionals. La Universitat és un element central a Andorra perquè és la continuació del sistema educatiu andorrà en ensenyament superior, però també per la missió que tenim de recerca, coneixement i tecnologia. Som una universitat amb tot el pes que té aquesta paraula i concentrem tant la recerca com la docència. Jo crec que és, clarament, el tret diferencial de l’Andorra moderna: de voler ser un país dedicat al turisme i al comerç pensant en la venda, a voler ser un país amb el coneixement com a eix central de la seva economia i del seu futur.
Essent una institució tan jove, què podeu oferir que us diferenciï de les altres universitats?
La nostra posició té una avantatge comparativa, precisament per la nostra joventut, que ens ha fet néixer agafant el millor de la tradició universitària europea. Una de les primeres coses que vam voler va ser impartir un ensenyament molt personalitzat en aules petites, adequant-lo al perfil de cada estudiant per fer el recorregut universitari. A més, aquesta joventut ens ha permès canviar ràpidament al sistema d’unitat de competències que es va posar en marxa com a objectiu a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior als anys 2010-2012. Jo crec que tots aquests factors fan que puguem oferir una qualitat d’ensenyament molt alta, adequada al perfil de l’estudiant, amb un fort component de professionalització i de creació de coneixement. Volem formar els professionals que en acabar la carrera treballaran, però que seguiran essent professionals d’aquí a 10, 15 o 20 anys mantenint les seves competències al dia. Jo crec que això és el que ens fa més atractius pels estudiants de fora.
En quines línies de recerca esteu treballant en aquest moment?
Nosaltres sempre hem tingut la vocació de ser una institució al servei del país i per tant, havíem de buscar aquelles línies estratègiques que ens ajudessin a seguir avançant en el nostre model econòmic i social. Llavors, hi ha una sèrie de línies estratègiques fonamentals, com la salut amb la carrera d’Infermeria i el màster en Salut; l’Educació, fonamental per al sistema andorrà i per formar els futurs mestres de l’escola andorrana; Empresa, perquè és un sector molt transversal i una part fonamental del nostre teixit econòmic i industrial; Tecnologia, perquè Andorra va apostar per ser un país tecnològic i des del 1997 tenim un Centre d’Estudis Virtuals; Dret, perquè el dret andorrà que ve del dret català complet, sense la tisorada del Decret de Nova Planta, i per això tenim el nostre bàtxelor i màster en Dret; la Llengua Catalana, evidentment, perquè és la nostra única llengua oficial, que també la volem promoure; el tema comunicatiu d’Andorra també és diferent i els periodistes que vinguin a Andorra han de conèixer el seu entorn, llenguatge i institucions. I finalment, també és important el tema Humanístic, centrat en la història d’Andorra, la seva manera de pensar dintre la història universal. Aquests són els eixos estratègics de la Universitat garantir que el futur del país segueixi sent fort econòmicament i socialment, però també les nostres arrels que ens han de permetre seguir existint amb la nostra manera de veure el món.
Quina relació té la universitat amb altres institucions i entitats del país?
Estem totalment connectats amb altres institucions del país, públiques i privades. Tenim uns 2000 estudiants i d’aquests estudiants, de formació reglada n’hi ha 1/3. Per tant el nostre cas és a l’inrevés d’altres universitats. Nosaltres tenim al voltant de 1400 estudiants de formació continuada, xifra que habitualment es troba és universitats de 10.000 estudiants. Això vol dir que el servei que tenim i les connexions amb al món econòmic i professional del país són molt estretes. En formació continuada estem formant a professionals de tots els àmbits a través de les nostres institucions: col·legis professionals, confederacions empresarials, Cambra de Comerç, Govern d’Andorra. Per tant, jo crec que som un referent en la formació d’ensenyament superior a Andorra i que ens complementem amb altres institucions que també la fan. La universitat és un pol de gestió i d’oferta d’ensenyament superior a tot el teixit social, professional i econòmic d’Andorra.
I respecte a altres institucions universitàries?
Estem molt internacionalitzats. Un dels punts de funcionament de la Universitat des de l’inici, era l’acord i el tracte amb altres universitats, perquè molts projectes són difícilment abordables per nosaltres sols. Som conscients que som petits i tenim molt clara aquesta relació de xarxa, tant regionals com nacionals, com la Xarxa Vives, l’EUA, la Xarxa d’Universitats Europees, la Xarxa Mundial d’Universitats, al Consell Universitari Iberoamericà on hi ha Espanya, Portugal i Andorra més la resta de 17 països iberoamericans, a la francofonia AUF perquè estem a les dues vessants del Pirineu. També estem a la Xarxa de Petits països i Territoris que vam impulsar nosaltres, que presidim a l’actualitat i que aglutina 10 petits territoris europeus: Gibraltar, Groenlàndia, Illes Fèroe, Islàndia, Malta, Xipre, San Marino, Montenegro i Liechtenstein. Amb tot aquest teixit hem establert moltíssims projectes i relacions, sobretot de mobilitat de l’alumnat, però també del professorat.
Ara el que ens falta és l’accés als programes europeus. Andorra estem a la Unió Europa, però estem molt limitats tant pel projecte Erasmus com pel projecte Horizon de recerca. Estem esperançats que, amb la negociació que està fent el Govern per als seus associats, hi hagi aquest encaix i puguem participar-hi.
Quin grau d’inserció laboral tenen els vostres alumnes?
Hi ha un estudi que fa l’Agència de Qualitat d’Andorra juntament amb el Govern, que analitza els estudiants de cada promoció al cap de 3 mesos d’haver-se titulat i després de 6 mesos. Al cap de 6 mesos, el 98% dels estudiants tenen feina en un dels àmbits dels quals s’han format, i al cap de 3 mesos en tenen més del 93%. Per tant, la inserció és altíssima. Cada any titulem entre 80 i 100 estudiants, que és una mida molt adequada. Una part d’aquests estudiants es queda a Andorra, però una part important se’n va a treballar pel món. Estem molt satisfets. A més, hi ha estudis per als quals no donem a l’abast, per exemple informàtica, perquè hi ha més demanda que titulats podem formar.
Quin futur preveu el rector per a la Universitat d’Andorra?
Doncs molt esperançador, perquè veig que, cada cop més, serà el centre que ha d’aglutinar com hem de fer caminar el país cap al futur. Si a algun lloc hi ha debat, idees, coneixement i recerca, és a la Universitat. Som molt nous, però també molt virtuals, orientats a dins i a fora d’Andorra, tot i que la nostra missió fonamental és la nacional. Volem estudiants internacionals per complementar els locals i per atraure talent que ha de tenir un retorn directe envers la societat andorrana que és, al capdavall, qui finança la universitat. A més, hi ha un repte enorme per a totes les universitats, que és com compaginar el negoci educatiu que s’està creant des del sector privat, amb la missió de la universitat com a servei públic. Tenim clar que com a institució estem fent un servei a la societat en un doble vessant: recerca i docència, i que al mateix temps, estem donant un retorn d’acord amb el que la societat ens demanda.
Com es contemplen les noves tecnologies a nivell universitari?
Hi ha qui l’auge de les noves tecnologies, les intel·ligències artificials, el Chat GPT els espanta. Jo crec que ha de ser tot el contrari: aquestes tecnologies han de ser útils al desenvolupament dels estudis. Crec que els Estats, com a reguladors dels estudis universitaris, han de tenir clar que aquests estudis han de ser cada cop més flexibles, personalitats i d’acord amb el perfil de cada estudiant, amb unes competències bàsiques, però flexibles i ben programades. En aquest cas, la IA ens pot ajudar a adaptar els recorreguts, els continguts, per a cada estudiant. Jo crec que el gran repte que tenim al davant és el de l’adaptació i la personalització, i subsistir davant de tot l’embat de negocis educatius de caràcter privat, alguns dels quals tenen qualitat, però que altres no en tenen en absolut.
En el nostre cas, la Universitat té avantatges molt importants de flexibilitat, d’adaptar-se ràpidament als canvis, però que també té un repte enorme per poder estar a l’alçada de qualsevol altra universitat de fora. Amb molt de treball, crec que ho estem aconseguint.
