Miquel Nicolau: “En els propers anys, l’UdA vol ampliar la seva oferta de màsters”

UdA

-La Universitat d’Andorra ha superat enguany, per primer cop, els 600 estudiants matriculats. Com valora aquest augment?

El valorem molt positivament. Cada any diem que estem al límit de creixement perquè la massa crítica del nostre públic més evident, que és el nacional i el de l’entorn, ja la tenim tota. Per tant, ho valorem molt positivament perquè és un creixement, en certa manera, inesperat. Sí que pensàvem que aniríem creixent a poc a poc però no amb un salt tan important com el que hem fet aquest any.

-Aquest curs hi ha diverses novetats: un nou màster en Educació, una menció en l’àmbit judicial del màster en Dret, una nova edició del bàtxelor d’especialització en Infermeria obstetricoginecològica, noves formacions preparatòries en l’àmbit de les Matemàtiques, les llengües i la Bioquímica, un nou postgrau en Mediació i un curs preparatori d’accés a la jurisdicció. Quina acollida han tingut?

En general, molt bona. El màster en Educació té uns 20 estudiants. És el primer any que es fa i esperàvem tenir 15 estudiants. Per tant, també hem superat l’expectativa. Tota la part de Dret fa anys que té una molt bona resposta, tant de la part d’advocats com la del Consell Superior de Justícia. Aquest és un nou tipus de formació perquè fins ara estava més orientat a la part de l’advocacia i ara, amb el nou màster que estem preparant de Dret, estem fent tot un itinerari cap a la judicatura per formar batlles i aquí tenim una primera experiència. Es tracta d’un projecte molt ambiciós perquè són 60 crèdits europeus, es fa al llarg de dos anys i es una formació molt personalitzada. Són actuals batlles que tutoritzen a futurs candidats a ser batlles. Tenim cinc candidats i n’estem molt contents.

-S’han recuperat els estudiants internacionals després de la pandèmia?

Tot i que encara no tenim les dades definitives, les provisionals indiquen no només que hem recuperat, sinó que hem incrementat el percentatge d’estudiants internacionals. Normalment estem al voltant del 30% i aquest any estem una mica per sobre. Per tant, hem augmentat respecte de l’any passat, evidentment, però també respecte del 2019.

També tenim estudiants nostres que han marxat fora i a partir del febrer també tenim ja candidats de mobilitat semestral per venir a Andorra. Estem tornant a una certa normalitat en aquest aspecte.

-Vostè sempre ha defensat que la recerca és un dels punts fonamentals de la Universitat d’Andorra i de fet, ha parlat de la voluntat d’implementar mesures per afavorir la recerca entre els docents. Quines mesures vol aplicar?

N’hi ha una de molt important, que vam començar ja fa uns anys però que ara l’augmentarem, que és el doctorant a temps complet. La Universitat d’Andorra no tenia màsters i, per tant, el doctorant no era a temps complet. Ara que ja tenim dos màsters, en Dret i Educació, això ens ajudarà també a tenir candidats que, en acabar el màster, vulguin seguir el doctorat. Els bàtxelors que fan un màster acostumen a acabar el doctorat a la universitat on l’han cursat. Per tant, això és un punt a favor, però també ho són les beques que hem obert de doctorands a temps complet. Tenim dues beques per a candidats a doctorats, que són beques salari. Una sortirà a finals d’any i l’altra l’any vinent i serviran per dotar de dues places de doctorand a temps complet. Això és fonamental perquè, al final, és el personal investigador en formació (doctorants) el que du a terme la tasca fonamental.

L’altra fet important és la incorporació d’aquests nous màsters, en Dret i Educació, i la previsió de tenir, durant els propers anys, altres màsters per a la resta de titulacions de bàtxelors. Això no només ens ajudarà a retenir talent, sinó també a captar-ne de fora i, a més, a fer de pont entre el bàtxelor i el doctorat. Això és la baula que ens faltava per acabar de completar l’accés al doctorat.

-Com treballen per ampliar els estudis que ofereix la Universitat d’Andorra?

A part d’anar renovant els plans d’estudis de l’oferta que tenim actualment, vam incorporar una metodologia innovadora fa tres anys que la tenim aplicada al bàtxelor d’Educació i al d’Informàtica. La idea és seguir ampliant la part dels màsters: màsters de continuació per la part d’empresa, de tecnologia o la part de salut i infermeria.

-L’UdA també participa en diversos projectes internacionals. Quins destacaria?

N’hi ha dos que, per a nosaltres, són molt importants. Un és el projecte europeu de cooperació transfronterera LLL-Transversalis, dedicat a l’enfortiment de la formació continuada. És un dels pocs projectes on podem entrar, encara que no formem part d’Europa. L’altre és un projecte que vam acabar abans de l’estiu amb països petits, el primer projecte europeu del que hem pogut rebre fons. La Universitat d’Andorra lidera la xarxa d’universitats de petits països i territoris (Network of Universities of Small Countries and Territories, NUSCT), creada l’any 2018. Estem molt il·lusionats amb aquesta iniciativa perquè ja tenim resultats importants, hem pogut crear un marc global de mobilitat entre 11 universitats que va des de Groenlàndia fins a Xipre. La setmana que ve, precisament, tenim la tercera reunió d’aquesta xarxa a Malta.

-També ha parlat de la necessitat d’ampliar les instal·lacions de l’UdA. En quin punt està aquest tema?

Ja vam fer una petita ampliació l’any passat, l’edifici el Cub, gràcies a un acord amb el Comú de Sant Julià. És un pulmó que ens ha anat molt bé, sobretot en temps de pandèmia, que necessitàvem més espai. El compromís amb el Govern és el de tancar el projecte del nou edifici durant aquesta legislatura. Si és un edifici de nova construcció, no estarà enllestit, però l’important és que el projecte estigui en marxa. Ja hem dit en moltes ocasions que fa dos o tres anys que estem al límit de la nostra capacitat, sobretot en espai per a estudiants amb els actuals projectes, però, si volem tirar endavant projectes de futur com els nous màsters, és indispensable créixer en metres quadrats. Estem convençuts que en un període curt de temps, uns 4 anys, tindrem aquest espai addicional.

-Aquest curs ja són cinc les universitats del Principat, amb la incorporació de la Universitat Europea i la Carlemany. Amb aquest context, el Comú de Sant Julià està estudiant la viabilitat de construir una residència universitària. Com ho valora?

La residència ens anirà molt bé sobretot a nosaltres. Jo crec que és clau per a la mobilitat semestral, però també per atraure estudiants durant tota la carrera. És a dir, és molt més fàcil quan pots tenir una oferta completa, acadèmica però també d’establiment. Però crec que també pot ajudar a les altres universitats, no tant per a estudiants, perquè són virtuals, però si per a professorat, projectes de recerca. I també pot ajudar altres institucions d’Andorra o empreses que aporten temporalment professionals per desenvolupar projectes. Per a nosaltres és indispensable i creiem que ha de ser un projecte privat. No és la nostra missió, com a universitat pública, fer una residència, però en un país acostumat al sector turístic i a l’hostaleria, és molt fàcil que puguin sortir iniciatives d’aquest tipus si veuen que hi ha una demanda al darrere. Esperem que això arribi en un termini curt de temps.