Les imatges de viatges a països nòrdics, platges del Carib o ciutats icòniques plenes de llums nadalenques tornen a omplir les xarxes socials cada desembre. Però darrere d’aquesta fotografia optimista de les vacances hi ha una realitat menys visible: una part important de la societat andorrana no només no viatja per Nadal, sinó que treballa més que mai o no s’ho pot permetre.
Andorra és un país eminentment turístic, i el període entre Nadal i Reis coincideix amb la temporada més intensa de l’any per a sectors com l’hoteleria, la restauració, el comerç o l’esquí. Per a molts treballadors, aquestes dates no signifiquen descans, sinó jornades llargues, caps de setmana complets i poques opcions de conciliació. Les vacances, en aquest context, no són una elecció, sinó un privilegi.
Al mateix temps, hi ha un altre perfil de resident que sí que pot aprofitar aquestes dates per viatjar. Les agències de viatges constaten una creixent demanda de destinacions de llarg recorregut i preus elevats, especialment cap a països nòrdics o zones de sol i platja fora d’Europa. Una tendència que contrasta amb la realitat salarial d’una part de la població, marcada per l’encariment del cost de la vida i les dificultats per arribar a final de mes.
La bretxa no és només econòmica, sinó també simbòlica. Mentre uns viuen el Nadal com un parèntesi de desconnexió i experiències úniques, d’altres el viuen com un període intens de feina o de contenció. Aquesta diferència es fa especialment visible en un país petit, on la convivència entre models de vida molt diferents és constant, i entremig d'això, una part de la població que dedica aquests dies a fer viatges curts al voltant del país per veure la família i retrobar-se amb els seus pobles i ciutats d'origen.
Aquestes desigualtats tendeixen a accentuar-se en períodes festius, quan el relat dominant associa el Nadal al consum, els viatges i el lleure. En aquest escenari, les diferències entre qui pot triar marxar i qui no té alternativa es fan més evidents que mai.