La qüestió de l’habitatge ha tornat a ser la principal protagonista de la sessió de preguntes al Govern que ha tingut lloc aquest dimarts en el marc del Consell General.
El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha interpel·lat l’executiu pel creixement continuat en el preu del metre quadrat dels habitatges residencials, ja que, segons les dades més conservadores, ha passat dels 3.100 euros el 2019 als 5.200 euros a tancament del mes de juny d’aquest any, és a dir, un increment del 68%. A més, ha manifestat que les mesures endegades per l’executiu com ara la limitació per a la compra d’immobles per part d’inversors estrangers són “clarament insuficients” i ha demanat si es preveuen mesures addicionals.
En aquest sentit, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha demanat temps per veure els efectes reals que tindrà la llei òmnibus, ja que va entrar en vigor a mitjan abril i moltes de les accions que incorpora, com ara la relativa als pisos buits, no seran efectives fins a l’octubre. “Són mesures que afectaran directament al preu de venda i volem esperar una mica”, ha exposat. D’aquesta manera, la ministra ha descartat la implementació de mesures més intervencionistes per reduir els preus per als pisos de compra de les que ja s’han pres fins ara.
Amb tot, però, Marsol ha reconegut que el preu de l’habitatge de compra ha estat objecte de “forts increments” al llarg dels darrers anys, malgrat que no es tracta d’un “fet aïllat” del Principat tenint en compte que “en països del nostre entorn europeu amb realitats similars a l’andorrana, el preu de l’habitatge de compra creix de forma sostingudament similar”.
Per això, s’han pres mesures com ara l’impost a la inversió estrangera, la limitació a la compra d’immobles per part d’estrangers, el gravamen sobre l’especulació o les polítiques de contenció migratòria que, juntament amb beneficis per a la població andorrana com les exempcions a l’ITP o les bonificacions a l’IRPF lligades al pagament de la hipoteca, “pretenen atenuar l’habitatge de compra en favor dels residents”.
Paral·lelament, ha avançat que de cara al setembre es presentarà el nou programa d’avals hipotecaris, el qual s’està treballant perquè sigui més ambiciós que l’actual —fins ara només s’han interessat una quinzena de persones— i incidirà principalment en els interessos a pagar per part dels compradors. Concretament, es treballa amb els bancs perquè durant els primers anys d’hipoteca es pugui amortitzar més capital per tal que els interessos que quedin a pagar ‘a posteriori’ siguin més baixos.
Escalé també ha qüestionat l’impost d’inversió estrangera, ja que malgrat els seus efectes notoris des del punt de vista recaptatori (s’ha arribat fins als 4 milions d’euros a tancament del primer trimestre) no ha aconseguit frenar el volum d’inversions. En aquest sentit, Marsol ha destacat que és un impost que “té recorregut” i ha obert la porta a parlar del seu funcionament “per limitar una mica més aquest creixement”. Malgrat tot, ha defensat que els recursos econòmics que ha permès obtenir han contribuït a la construcció del parc públic d’habitatges a preu assequible.
Finalment, la titular d’Habitatge ha coincidit amb la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, pel que fa a la necessitat d’implementar mesures a nivell d’urbanisme per tal de posar més habitatges al mercat i així reduir el preu de compra, un joc al qual també han d’entrar els comuns amb els seus plans d’urbanisme, ha indicat.
