La llei del creixement sostenible establirà el dret de tanteig i retracte a favor del Govern i dels comuns com a nou instrument que permeti a l'administració pública intervenir de manera selectiva en la compra de sol i immobles. Així ho ha anunciat el president de la comissió d'estudi, Jordi Casadevall, durant la presentació del dictamen final de la comissió. Segons Casadevall, aquesta mesura té com a "objectiu preservar l'interès general". D'igual forma, el conseller general ha apuntat que "aquests drets haurien de quedar molt ben acotats, molt ben parametrats i, evidentment, sotmesos a un control previ, inclús un control a posteriori per part d'òrgans jurisdiccionals".
Una altra de les conclusions extretes del dictamen final són els abocadors de terres. Segons Casadevall, "això és un debat que s'ha generat ja en moltes parròquies i que en determinats territoris genera bastanta tensió". "El problema el podem enfocar de dues maneres diferents: o bé sí que busquem abocadors de terra a totes les parròquies, o bé intentem, mitjançant mesures urbanístiques, reduir la generació de terres", ha detallat.
D'igual manera, la vicepresidenta de la comissió d'estudi, Gemma Riba, ha apuntat que també es voldrà "introduir un sistema de quotes urbanístiques com a instrument transitori destinat a promoure un creixement urbanístic més equilibrat i sostingut en el temps".
Altres conclusions del dictamen inclouen la necessitat de reforçar els instruments de planificació supracomunal, adequar la xarxa viària a la realitat de cada zona, integrar la prevenció de riscos naturals als plans urbanístics i protegir l’activitat agrícola com a element central de la identitat i cohesió del territori. També s’hi recullen recomanacions sobre edificabilitat progressiva i la creació de zones d’especial protecció per garantir la integració harmoniosa de les construccions amb l’entorn i el paisatge. En total, el document recull 18 conclusions i 26 mesures.
Així doncs, algunes d'aquestes van en la línia de dur a terme revisions de procediments reglats que ja existeixen com és la promoció de l'ús de materials i tipologies constructives autòctones arreu del territori; revisar la coherència del règim de silenci de la llei; i facilitar l'accés, la disponibilitat i l'actualització de les dades.
El president de la comissió ha subratllat que el dictamen no respon preguntes de caràcter polític, com "fins on podem créixer o on volem créixer", sinó que es tracta d’un "treball més tècnic" que pretén establir instruments i criteris clars per al planejament i la gestió del territori.
D'aquesta manera, la Comissió d’estudi per assegurar el creixement sostenible culmina 13 mesos de treball. El document s'ha publicat al Butlletí del Consell General i es preveu que s’elevi al ple del 19 de març per a la seva votació.
Comissió legislativa
Preguntat sobre el futur, Casadevall ha recordat que, "des del principi, ja vam dir que la seqüència lògica seria primer comissió d'estudi, després comissió legislativa, sempre que el Consell així ho permetés". Casadevall ha afegit que "al final, la comissió de caràcter legislatiu no deixa de ser una comissió legislativa" i que "tot i que el Govern i els comuns poden presentar projectes de llei, al final, de legisladors n'hi ha 28 en aquest país".
D'igual forma, el president ha matisat que "després els comuns tenen competència legislativa en algun aspecte, però que només els incumbeix en el límit parroquial", ja que "pel que fa a l'àmbit nacional la competència és del Consell General".
El president també ha reflexionat sobre "i això com s'hauria d'instrumentalitzar?". "De la mateixa manera que es va crear una comissió d'estudi mitjançant un acord del ple del Consell General", ha explicat. "Una de les opcions seria tornar a formular una proposta d'acord mitjançant una sol·licitud conjunta a la sindicatura, per la qual sol·licitem la creació d'una Comissió de Legislatura de Caràcter Legislatiu", ja que "al final és l'alternativa que tenim a poder treballar aquest text des dels diferents grups parlamentaris de manera conjunta", ha afegit.
"Però vists els antecedents de la comissió d'estudi, pensem que, potser, té més sentit continuar amb aquesta forma de treball que li dona una comissió legislativa 'ad hoc' creada a aquest efecte", ha assenyalat.
Més dades i estudis previs
En una roda de premsa posterior a la compareixença, la membre de la comissió i conseller general del PS, Laia Moliné, ha apuntat que "tots els partits hem entès la necessitat de planificar el futur d'Andorra" i que "tots hem entès que hem crescut exponencialment en pocs anys i que s'ha de fer alguna cosa".
Així i tot, Moliné ha assenyalat que "el que hauríem de fer" a partir d'ara "és recuperar una mica els estudis que ja s'havien fet en el passat". "Vull dir, no estem parlant de recuperar els estudis del 1873, però, potser, sí tots aquells anuncis que ha anat fent el Govern durant els anys anteriors que feien referència" a "eixamplar vies, a altres vies d'accés al Principat i fer els estudis pertinents tant a escala de sostenibilitat com pel que fa a viabilitat econòmica". "Però hem de comptar amb dades per poder treballar en aquest sentit", ha matisat.
Finalment, ha detallat alguns exemples d’estudis i mesures en curs. "Ens consta que el Govern ja està treballant: es modifiquen les línies d'autobusos, es treballa amb el parallaus que ja s'ha inaugurat, però creiem que, atès al que succeeix cada dia al Principat, calen més mesures".