.gif)
Prova de foc per Acció. Els socioliberals encapçalats per la ministra Judith Pallarés aspiren a aconseguir grup parlamentari propi al Consell General i poder ser el “partit frontissa” de la cambra. La seva candidata reconeix que la creació d’aquesta nova formació els ha permès “ser més valents” a l’hora d’abanderar certes reivindicacions i recalca que no els fa cap mena de por definir-se com a feministes. Parlem amb la candidata a la llista nacional d’Acció, Judith Pallarés, sobre les propostes d’aquest nou partit de cara a les eleccions generals.
Els partits que estaven a Govern van en tres llistes nacionals separades. Hi ha tanta diferència ideològica per arribar a aquesta dispersió?
Som estructures de partit diferents. La coalició de govern es forma amb una suma de partits i no hi ha hagut un procés de federació. Vam entrar a la coalició amb uns acords molt concrets, vam haver de superar la pandèmia i això facilita un treball conjunt intens que va anar bé, però tampoc hi ha hagut un treball d’unir-ho tot. En algunes coses pensem diferent i ens ha marcat la diferència entre perfils conservadors i progressistes, que és molt més clara entre Liberals i Acció. D’altra banda, Demòcrates intenta sumar-ho tot i dir que també és liberal, però en realitat sempre li ha costat definir-se ideològicament. Segurament, és difícil d’entendre per part dels votants en un país tan petit.
Una de les raons que la va impulsar a deixar Liberals era el tema de la igualtat i el feminisme. Quines són les principals propostes d’Acció en aquest sentit?
D’entrada és el reforçament del lideratge femení, que la nostra candidatura el representa amb tres dones al capdavant. A més, no ens fa por dir que som feministes. Defensar els drets de les dones és un gran pas que s’ha fet a tota Europa i gran part del món, igual que la defensa de la justícia climàtica. En aquest sentit, hem d’acompanyar les empreses cap a models d’economia circular. Aquesta és una gran aportació que han fet les esquerres i ara acollim en gran manera. Seria impossible no comptar amb aquestes aportacions.
En altres aspectes com la lluita contra la bretxa salarial, plantegem equiparar les baixes de maternitat i paternitat amb la voluntat d’acabar amb aquest salt laboral que patim les dones. Tenir un projecte propi ens ha ajudat també a ser més valents amb temes com la doble nacionalitat a Andorra o la despenalització de l’avortament. Som més oberts a tractar aquests temes des d’una perspectiva liberal progressista.
En campanya ha reivindicat la concertació. Quins canvis planteja per potenciar-la?
Hem inclòs dins del nostre programa modificar la llei sindical. Tot i que es vol emmirallar en el marc europeu, hem d’entendre que Andorra és molt petit i hi ha barreres per disposar de representants sindicals. Hem de poder instar els treballadors perquè vulguin treballar els acords amb els seus empresaris i ajudar a la concertació. Els sindicats dins de l’administració pública funcionen, però per arribar a la concertació hem d’estimular els treballadors perquè participin sense sentir-se penalitzats, estigmatitzats ni perseguits. El Consell Econòmic i Social és un bon avenç que existeix des de fa poc temps.
El Consell Econòmic i Social està sent útil?
Si no ho és, ho ha de ser. Aquestes comissions formades per tantes persones tracten aspectes d’intercanvi d’informació, però no sempre hi ha un treball profund en algunes qüestions. Aleshores, s’arriba a enfrontaments directes. Hem de treballar perquè el proper executiu pugui tractar de manera més profunda certes qüestions i desbloquejar alguns aspectes per trobar la concertació social amb relació als salaris i als acords sectorials. Hem de fer que sigui un organisme on es puguin arribar a acords. A més, potser també s’ha de fer alguna modificació. La figura del Govern sembla més d’àrbitre, que no pas d’algú que hauria d’aplicar les decisions.
Què proposa per fer viables les pensions del futur?
Acció proposa treballar des de la nova comissió legislativa al Consell General i s’ha de tenir en compte tot el que s’ha parlat fins ara perquè l’acord sigui de consens. Hi ha una gran diferència amb Espanya o França. A Andorra hi ha moltes persones que a partir dels 65 anys decideixen seguir treballant i molts professionals liberals que allarguen la seva vida laboral. Ja tenim una base de gent que per iniciativa pròpia decideix continuar perquè no està en un sector gravós com la construcció. Se’ns va plantejar un model per sumar mesos fins a arribar als 67 sense que fos d’un impacte directe, sinó amb una progressió i mantenint les excepcions. Podem trobar un model intermedi.
D’altra banda, s’hauran d’incrementar les cotitzacions i necessitarem concertació social per arribar a un acord. A diferència d’altres països, les cotitzacions aquí són baixes i hem d’entendre que és un estalvi a futur. A més, hi ha altres mesures sobre la taula com que els empresaris puguin fer una aportació al teu pla de pensions.
L’habitatge és un dels altres grans problemes d’Andorra. Què plantegen?
Amb el tema de la inversió estrangera haurem de tornar a la limitació de les residències, haurem de mantenir la moratòria dels allotjaments turístics, necessitem disposar d’un registre de la propietat per localitzar els habitatges buits i hem de crear un parc immobiliari públic. Per un altre costat, hem aplicat una mesura perquè joves i famílies que vulguin fer una primera compra puguin accedir als habitatges de subhasta en primera instància i facilitar crèdits tous. Tenim un mercat de lloguer molt alt i poc mercat de compra.
Com es crearia aquest parc d’habitatge públic?
Amb la col·laboració publicoprivada per disposar de concessions i també utilitzant terreny públic. Els terrenys els tenen els comuns, però necessitem acords transversals entre institucions. Tot i això, som més favorables de la rehabilitació d’edificis tancats i la finalització d’estructures inacabades.
Parlen de modificar la llei d’inversió estrangera. Què volen tocar?
Hi ha diferents vies per disposar d’un negoci a Andorra. Instal·lar-te per compte propi i complir la normativa internacional de romandre al país un mínim de dies. Però també hi ha un altre model amb què pots tenir una societat andorrana i no haver-hi de viure. Hem d’apostar per aquest model perquè no hi hagi la necessitat de disposar de pisos bústia. A més, hem de depurar que les empreses siguin productives, ja que si no és així ens pot produir un problema com a estat. Finalment, hi ha el tema de les passives, que ens agradaria apujar la franja.
En el programa electoral parlen de turisme sostenible. En què consisteix?
Ens visiten gairebé 10 milions de persones. Això té un impacte de mobilitat en el nostre entorn i en el dels veïns. Proposem vincular el turisme al medi ambient amb models més sostenibles com l’esportiu. Potser també seria necessari trobar mesures perquè quan arribin els turistes a Andorra, aparquin el cotxe i es puguin desplaçar en transport públic per no tenir aquest impacte. A més, si aconseguim que les pernoctacions s’allarguin, tindrem menys desplaçaments i pot ser positiu. Es tracta d’un repte per tots.
En termes de mobilitat també proposen el tramvia entre Sant Julià i Escaldes.
S’ha fet una primera aproximació i hem d’intentar disposar d’aquesta mobilitat interna a través del tramvia, que és molt més sostenible. Després hi ha altres aspectes com la mobilitat de transport per cable, que té altres inconvenients. Tot i això, a Andorra en disposem per anar a esquiar… per què no utilitzar-lo per desplaçar-nos internament? Finalment, també ens agradaria veure com evoluciona el projecte del tren amb els territoris veïns.
Acció reivindica l’acord d’associació amb la UE, però darrerament s’ha generat cert rebombori entorn aquest tema.
Alguns no han fet els deures. El Govern haurà de treballar per ser més concret quan parla de l’acord d’associació. S’ha de ser més clar i aportar a la ciutadania una visió pràctica sobre com l’impactarà. Al programa portem el referèndum i també que tothom estigui ben informat de la practicat d’aquest acord d’associació. Hem fet un seguiment continu des de l’inici amb els nostres socis europeus liberals. La negociació s’està portant a terme d’una manera coherent, fins i tot amb el marc jurídic que protegeixi l’economia andorrana. Hem d’entendre que no entrem a formar part de la Unió Europea, sinó que fem un acord com el duaner, que ha estat molt beneficiós. Els dubtes venen de la manca d’informació i perquè entenen poc el funcionament de les estructures europees.
Què ha d’aportar l’acord?
Una millora de l’obertura. Organismes com l’Andorra Business s’han centrat en sortir per buscar inversors estrangers. En canvi, crec que ens hem de centrar menys en buscar inversió estrangera i que les empresaris del país puguin produir cap a fora. Hem de treballar per produir PIB de dins cap a fora i l’acord és la manera de permetre que les empreses andorranes puguin competir al mercat europeu d’una manera molt competitiva. Ja pot venir tothom, els que no podem sortir som nosaltres.
Quins objectius electorals es marca Acció?
Ens agradaria disposar de prou representació per formar un grup parlamentari propi i ser la clau i el partit frontissa. Per tant, poder trobar els equilibris entre uns i altres per prendre les millors decisions.
Parlen de ser partit frontissa. Això suposa que també estarien disposats a donar suport al candidat del PS?
Hem dit que facilitaríem la governabilitat. No volem aturar el país i les decisions que s’han de prendre. El 2 d’abril ho haurem de decidir en funció dels resultats i veure qui disposa de més suports.
Entrem a la legislatura de la despenalització de l’avortament?
Espero que sí. Treballarem perquè així sigui. Haurem de veure com queda definit jurídicament, però crec que com a mínim ho podrem treure del codi penal. Hi ha opcions per despenalitzar-lo i no fer-ho d’esquenes a les nostres insitutcions.
Es pot trobar l’equilibri entre el coprincipat i això?
Pensem que sí. Hi ha hagut sempre una lectura de la constitució des d’una via restrictiva. Si ho fem des d’una interpretació positivista, no cal que formi part del codi penal.
La legalització entraria dins de l’equilibri?
Aquí estarà l’habilitat en aquesta arquitectura jurídica per aconseguir el màxim. Hi ha una part com la protecció de la vida de la mare o complicacions mèdiques que no entrarien en conflicte. El que sí que pot entrar en conflicte és la interrupció voluntària de l’embaràs dins del territori, que serà difícil poder legalitzar-ho en la seva totalitat. Com a mínim, hem de trobar altres solucions per no estar en la situació actual.
