La immigració, clau per afrontar l’envelliment demogràfic a Andorra segons Joan Micó

El sociòleg Joan Micó destaca la necessitat de la població migrada per substituir les generacions jubilades i frenar la baixa taxa de natalitat

12 d'abril de 2026 a les 19:39h

El coordinador del grup de sociologia d'AR+I, Joan Micó, ha subratllat que la immigració constitueix un element fonamental en el futur demogràfic d'Andorra. En declaracions a l'Agència de Notícies Andorrana, Micó ha explicat que "la piràmide demogràfica que tenim, com passa a la resta de països del voltant, cada cop és més envellida" i ha afegit que "és necessari donar relleu".

A més, ha ressaltat que el país presenta una particularitat respecte a altres estats: "nosaltres tenim una situació una mica diferent a altres països", recordant el fenomen del 'baby boom', associat a períodes d'expansió demogràfica durant els quals es va formar tota una generació que ara està començant a accedir a l'edat de jubilació.

Substitució laboral mitjançant la immigració

Micó ha indicat que "cada cop, hi haurà més gent que vingui a treballar" al Principat no tant perquè ho requereixi el creixement econòmic sinó principalment per reemplaçar les persones que s'estan retirant, especialment en sectors com l'hostaleria i el comerç. Aquesta arribada de nous residents també ajudaria a contrarestar un altre repte demogràfic important: els baixos índexs de natalitat.

En aquest sentit, ha remarcat que "la taxa en fecunditat és molt baixa i continuarà sent molt baixa", tot reconeixent que aquesta tendència és comuna en altres països europeus.

Un nou model d’andorrà fruit de les onades migratòries

Preguntat sobre si l’arribada contínua de famílies migrants pot originar un 'nou prototipus' d’andorrà, Micó ha afirmat que això ja s’ha produït prèviament. Ha destacat com durant els anys seixanta van arribar nombroses persones procedents d’Espanya —d’Andalusia o Galícia— seguides després per migrants portuguesos, tots els quals han contribuït significativament a transformar la identitat nacional.

Aquestes poblacions s’han establert i arrelat al país: "La major part d'aquesta població ha fet vida aquí", amb fills nascuts localment i ocupacions laborals consolidades. Així doncs, segons explica Micó: "Els fills han nascut aquí, han aconseguit un treball, han tingut bones feines, i això ja ha canviat la identitat del país".

L’evolució identitària d’Andorra

Micó considera que aquest procés està complet: "Això ja està acabat. A Andorra som una barreja. Hi ha la part tradicional, que és superimportant, però la realitat identitària d'Andorra ja és diferent. Estem en aquest procés".

Per ell, el repte resideix perquè aquestes noves generacions tinguin doble identitat cultural: "aquestes persones que venen", diu Micó, han de tenir fills amb arrels familiars pròpies però també integrats dins la identitat andorrana. Així defineix aquesta combinació com un "mix" similar al que ocorre arreu d’Europa davant l'envelliment generalitzat.

A més adverteix contra solucions simplistes: cal abandonar les "solucions fàcils i populistes" apostant per societats més complexes capaces d’apreciar aquesta mescla cultural.

Dificultats actuals per estabilitzar-se al país

Finalment, el sociòleg apunta alguns obstacles recents per als nouvinguts pel que fa a l’estabilitat vital dins Andorra. Entre aquests factors destaca el problema actual amb l'habitatge així com la dificultat per tenir fills per qüestions econòmiques o socials: "el fet ara que hi hagi problema d'habitatge, ho dificulta; el fet que hi hagi persones que tenen molt pocs fills perquè no els poden tenir, ho dificulta".

Aquests condicionants també afecten negativament "l’arrelament" dels immigrants: "si tu no tens família, és més fàcil que marxis", conclou Micó.

Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo García
Veure biografia
El més llegit