Ni Espanya, ni la Unió Europea ni la covid-19: la fiscalitat d’Andorra no es posa sobre la taula en cap negociació ni situació. “La nostra fiscalitat es mantindrà com està”, ha dit el ministre de Presidència, Economia i Empresa del Principat, Jordi Gallardo. Ha estat durant un acte organitzat pel Círculo Ecuestre, en què ha exposat l’estratègia del govern per transformar l’economia andorrana i diversificar-la. Els impostos baixos són un dels reclams que fan atreure inversió estrangera, un factor al qual Gallardo hi afegeix un “marc jurídic estable”.
De fet, el govern ha preferit endeutar-se a augmentar la recaptació fiscal per fer front a la crisi del coronavirus: “És la nostra voluntat i hem hagut de fer un esforç important com a país”. Segons Gallardo, Andorra ha fet front a la crisi sanitària i l’econòmica que se n’ha derivat amb recursos propis. Això els ha obligat a incrementar el deute fins al 46% del PIB. Tot i que la llei andorrana no permet a l’administració pública pujar del 45%, en cas que passi el govern té dos anys per tornar a reduir-ne els nivells. El ministre d’Economia indica que ara s’ha llançat una emissió internacional de bons verds -per primera vegada en la història del país- per un valor de 500 milions d’euros.
Si la pandèmia no ha tocat la fiscalitat, tampoc no ho farà l’acord d’associació que Andorra negocia actualment amb la Unió Europea. Primer el brexit i després la covid-19 han alentit el procés, en el qual també es troben immersos dos altres Estats petits del continent: San Marino i Mònaco. Però Gallardo és optimista i espera tenir temps d’arribar a una entesa els dos anys de legislatura que queden. Si bé “la fiscalitat queda fora de la negociació”, sí que es conversa sobre altres temes delicats, com el monopoli en les telecomunicacions i l’energia a Andorra.
El ministre d’Economia té clar que qualsevol canvi té avantatges i inconvenients. A més, pel que fa a l’energia, ha explicat al Círculo Ecuestre que es troben en un procés d’augmentar la producció pròpia. Tot i que encara és residual, volen arribar a produir un terç de tota la que consumeixen, fet que suposarà que encara són dependents, però no tant. La resta, seguiran portant-la de França i Espanya.
Més enllà del turisme i el comerç
La transformació econòmica d’Andorra va començar l’any 2012, quan el país es va obrir per primer cop a les inversions estrangeres. Fins a aquell moment, tot el capital internacional que volgués entrar al país ho havia de fer de la mà d’un ciutadà andorrà. “No som la Xina; el món no estava esperant la nostra obertura”, ha ironitzat Gallardo per explicar que l’arribada d’inversions foranes va ser molt baixa al principi. “Venien empreses i aconseguíem una arribada gradual de capital estranger, però no amb la força que volíem”, ha explicat. El punt d’inflexió el trobem just abans de l’inici de la legislatura actual i que ell fos ministre, l’any 2018.
Aquell any, la inversió estrangera va arribar a representar un 5,8% del total. Les últimes dades disponibles, del 2020, són una mica inferiors -del 5,5%-, per culpa de la covid-19. Tot i així, aquest salt quantitatiu del capital internacional que es va produir a Andorra fa tres anys es notava només en els serveis que ja eren tractors de l’economia del Principat, com la construcció i els serveis. Així que, segons Gallardo, el govern actual va voler identificar els sectors estratègics per aconseguir la diversificació, que es construiria sobre la sostenibilitat i la innovació.
La transformació de l’economia andorrana es basarà en dues lleis, una d’economia circular i una altra d’ecnomia digital
Entre aquests àmbits ara considerats clau per al futur de l’economia andorrana hi ha la tecnologia blockchain, els eSports, la biotecnologia, les fintech i el wellness, entre d’altres. Tot això es basarà en dues lleis, ha explicat el ministre: una d’economia circular i una altra d’economia digital. Mentre que la primera s’ha de debatre al parlament les properes setmanes, la segona està previst que s’aprovi al juny. En termes de sostenibilitat, hi ha aquesta nova normativa i també un projecte de candidatura “per convertir-nos en el primer país a ser reserva de la biosfera en la seva totalitat” -ja que normalment són zones o regions-. “El nostre objectiu no és convertir el país en una reserva on no s’hi pot fer res, però sí aconseguir un model per planificar el creixement i desenvolupament que podem assumir”.
Pel que fa a la innovació, el pressupost per convertir Andorra en un país competitiu en economia digital és de 15 milions d’euros. “Per a nosaltres és moltíssim; sempre dic que som un país amb un pressupost total inferior al del Barça”, ha justificat Gallardo per apropar la realitat de la vall a un públic barceloní. Hi ha més iniciatives per impulsar l’economia andorrana que el ministre ha volgut destacar: un projecte de Zona Franca, un heliport nacional per connectar amb Barcelona i vols regulars entre l’aeroport d’Andorra-La Seu i Madrid i París.
“L’administració ha de tenir un rol d’acompanyament, però el país s’ha de transformar des del sector privat”, considera Gallardo
Talent i empreses
En aquesta nova etapa amb importància de l’economia digital, seran necessaris més talent i més empreses. “Volem que la gent vingui, encara que no sigui per instal·lar-s’hi definitivament”, ha afirmat. Però també volen que el talent andorrà no marxi, fet pel qual s’haurà d’incentivar la retenció i la generació de treball. Per tal d’evitar la destrucció de llocs de feina, el govern andorrà s’ha vist obligat a introduir una figura que fins ara no existia: els ERTO. “Els hem regulat en temps rècord”, ha dit Gallardo. Està previst que s’acabin el 30 de juny i l’executiu espera no haver-los d’allargar.
L’arribada de noves empreses és tan important -o més- que el talent. “Grifols instal·larà un centre de recerca a Andorra, fet que és una molt bona notícia”, ha dit. I és que Gallardo té molt clar quin ha de ser el paper del sector públic i del privat en la transformació econòmica d’Andorra: “L’administració ha de tenir un rol d’acompanyament i ha de donar les garanties perquè hi hagi seguretat jurídica; però el país s’ha de transformar des del sector privat”, ha dit. I ha afegit que és per això que “som un govern probusiness”.
