La 39a Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra se centrarà en els reptes de futur de la medicina

La 39a Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra se centrarà en els reptes de futur del  camp mèdic. El cicle de conferències La medicina al segle XXI, avenços i límits tindrà lloc els dies 11, 12, 25 i 26 de setembre del 2023, en quatre sessions presencials.  L’objectiu és reflexionar sobre els avenços de la medicina en diferents àmbits  d’aplicació i analitzar-ne els límits, no tan sols científics sinó també ètics. 

Durant la presentació de la Universitat d’Estiu i Tardor, el ministre de Relacions  Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha destacat que en els darrers  decennis els camps de la genètica i la intel·ligència artificial han fet “un salt  exponencial”. Gràcies a aquests avenços, la medicina explora noves possibilitats tant  per diagnosticar com per tractar les malalties: l’estudi de la predisposició genètica de  l’individu permet una prevenció més eficaç i les opcions d’intervenció tant en l’àmbit  farmacèutic com en el quirúrgic són més nombroses. 

 

Aquests nous recursos terapèutics coincideixen amb l’envelliment de la població a  escala mundial i amb un augment de les malalties que acompanyen aquest procés.  Per això, en aquesta edició es vol analitzar el repte de futur de la medicina que  representa fer un ús responsable d’aquests avenços.  

Per presentar la temàtica i guiar els debats, la Universitat d’Estiu i Tardor d’aquest  any compta amb la presència de Salvador Macip, catedràtic de medicina molecular  al Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester i  director dels estudis de ciències de la salut de la Universitat Oberta de Catalunya. 

 

L’encarregat d’obrir el cicle de ponències el dia 11 de setembre serà Hervé  Chneiweiss, president del Comitè d’Ètica de l’Institut Nacional de la Salut i la Recerca  Mèdica – Inserm, a París, que analitzarà les conseqüències ètiques i socials  d’aquests avenços en la conferència Medicina i tecnologies emergents: quins reptes  ètics? 

L’endemà, en la conferència Quina és la causa de les malalties?, María A. Blasco,  directora científica del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques a Madrid, farà una reflexió sobre els avenços en el coneixement molecular del procés d’envelliment  i descriurà la seva interrelació amb les malalties degeneratives. 

 

La sessió del 25 de setembre anirà a càrrec de Bruno Dubois, cap del Departament  de Malalties Cognitives i Conductuals de l’Hospital Salpêtrière a París, que tractarà de les malalties neurodegeneratives. Amb la conferència Aproximació moderna a la  malaltia d’Alzheimer, evocarà els progressos en curs en el coneixement de la  dinàmica d’aquesta malaltia i les perspectives de tractament actuals. 

Finalment, el dia 26 de setembre, Carme Torras, professora d’investigació a l’Institut  de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) a Barcelona, on dirigeix un grup de  recerca en robòtica assistencial, presentarà la conferència Desplegament ètic de la  robòtica assistencial per a un envelliment saludable i sostenible. Exposarà el  potencial de la intel·ligència artificial i de la robòtica social, així com els reptes  científics i ètics que suposen.  

 

Cal recordar que els reptes de la medicina ja han estat tractats anteriorment en la  Universitat d’Estiu d’Andorra. En l’edició del 1998, amb el nom de La paradoxa del  progrés, la professora Margarita Salas va plantejar Què podem aprendre dels virus?,  i més endavant, l’any 2010, la investigadora andorrana Magda Marquet va abordar l’Impacte de la biotecnologia en el món d’avui, en l’edició que tractava sobre Ciència  i societat. Del cosmos a l’àtom passant per la vida. Aquestes reflexions ja albiraven  la transformació de la medicina que ara s’estan presenciant tant en l’àmbit de la  recerca com de la seva pràctica.