Andorra té el turisme i totes les activitats que es desenvolupen al seu voltant com a principal motor de la seva economia. Per això ha viscut un temps problemàtic degut a la pandèmia. Ara bé, es tracta d’un país actiu i atractiu que no està disposat a quedar enrere en cap sentit.
El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra (CCIS), Josep M. Mas, ho explica en aquesta entrevista.
Aquests darrers dos anys han estat molt marcats per l’evolució de la pandèmia. A nivell de la Cambra de Comerç, quina valoració en pot fer?
L’impacte de la pandèmia ha fet mal a moltes empreses. També a nivell social, per desgràcia, per l’impacte social sobretot de caràcter personal, ha sigut el més important i irreparable. A nivell empresarial han sigut dos anys molt complicats i encara estan sent moments molt durs, perquè abans de la pandèmia no havíem viscut mai un tancament d’aquest tipus i per un lloc que viu essencialment del turisme, la situació es fa extraordinàriament complicada i difícil de gestionar.
Quina valoració pot fer de l’estat empresarial i econòmic actual d’Andorra, a partir de les dades que tenen a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis?
Al llarg d’aquest temps hem fet una sèrie d’enquestes entre els nostres associats, encaminades a conèixer de forma objectiva i de primera mà, el seu estat real. D’aquestes enquestes es pot deduir que el moment més complicat del període Covid va ser l’inicial, quan tot eren incerteses pel xoc d’haver de tancar portes. Tot i això, amb el repunt de la tardor de l’any passat, la situació es va convertir en desastrosa pel sector turístic d’hivern. No vam poder mantenir la neu i malgrat tenir-ho tot preparat per rebre visitants i turistes, la situació epidèmica no va permetre que poguéssim treballar. Això va fer patir tots els sectors que estan lligats al turisme d’hivern, des dels serveis a les pistes d’esquí, l’hoteleria, la restauració i el comerç.
Clar, perquè a Andorra es pot distingir entre el turisme d’estiu i el d’hivern d’acord amb les activitats que poden oferir en cada època de l’any.
Si, l’hivern de 2020 va ser terrible perquè va coincidir amb l’obligació de tancar els negocis i la limitació de moviment de les persones, al mes de març. Aquests mesos van ser els més durs, i aquest període el més llarg perquè es va durar fins al juny. A l’estiu es va reprendre una mica l’activitat i amb l’aixecament de les restriccions vam notar aquest moviment, no amb la intensitat habitual però sí que rebre visitants i turistes va ser una mica d’aire fresc que va ajudar a mantenir la temporada d’estiu.
Per a nosaltres hi ha diferència entre l’activitat i l’oferta d’oci, esport i comerç que Andorra ofereix a l’estiu i a l’hivern a causa de la nostra climatologia.
El resum de tot plegat és que un sector tan important a Andorra com és el de l’hoteleria, per exemple, ha estat pràcticament un any sense poder treballar i el mateix passa amb les pistes, que a l’estiu no treballen.
Això ha representat una baixada important pel que fa a les xifres de negoci per totes les empreses, i al mateix temps i en paral·lel, una inversió per part del Govern d’Andorra, amb ajudes a les empreses que han fet créixer el dèficit administratiu.
Quines accions es proposen des de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis per ajudar a pal·liar aquesta situació?
Durant la pandèmia hem estat treballant per ajudar a l’empresariat a nivell d’assessorament, gestionant les novetats que anaven sorgint i posant-les a l’abast dels nostres afiliats. Tot i que vam teletreballar, el telèfon es va atendre sempre per totes les consultes que sorgissin. També vam intermediar amb les autoritats per procurar pal·liar al màxim la situació pel que fa a l’aplicació de les normatives per a les empreses, perquè eren molt ràpides i com que arribaven d’un dia per l’altre era complicat per a les empreses anar-les assumint.
A banda, a la Cambra tenim un punt fort que és la formació. A partir de les enquestes vam poder concloure que un problema de fons a Andorra és la dificultat de les empreses per trobar personal qualificat i això s’ha convertit en un problema estructural del país que cal resoldre. Per això hem reforçat els nostres cursos de formació amb una oferta de gairebé 70 cursos diferents, als que han assistit més de 850 persones.
I després, també vam aplicar una fórmula que en diem el Label de Qualitat “Andorra comerç excel·lent”.En què consisteix aquesta fórmula?
En síntesi. consisteix en un reforç de l’activitat comercial d’Andorra, gestionat des de la Cambra. El comerç representa el 16% del PIB andorrà i pel que fa a l’ocupació representa un 23%, per tant, xifres gens menyspreables que a més, solen ser inestables i es mouen d’acord amb la situació de cada moment. La crisi dels darrers anys abans de la pandèmia van fer que aquest sector no s’acabés de recuperar i per tant, calia millorar aquesta situació amb la creació del Label des de la Cambra i amb el suport del Govern.
El label té un objectiu clar: ajudar a mantenir el teixit empresarial reforçant la seva competitivitat. Això representa fer un anàlisi a fons de l’empresa, del qual resulten una sèrie de recomanacions per millorar el negoci en tots els aspectes: imatge, presentació, nivell d’atenció al client.
Un altre aspecte que considerem fonamental és la creació d’una zona franca, un projecte que fem conjuntament amb el Govern d’Andorra i que comença a veure la llum després d’un temps alentit i que facilitarà la diversificació del tipus de negoci a Andorra.
La digitalització i la implantació de noves tecnologies com el 5G, creu que tindrà impacte en les empreses andorranes?
Si, crec que hem d’apostar fort per aquest tema perquè cada cop hi estem més endinsats i no hi ha marxa enrere. És el futur de les comunicacions i les tramitacions fins i tot a nivell governamental. El món s’està fent més petit gràcies al 5G i nosaltres no podem quedar enrere menys encara a nivell internacional. Hi ha moltes empreses que no tenen desenvolupada aquesta digitalització i per tant, des de la Cambra també tenim un servei d’acompanyament per a projectes de digitalització.
Comentava que la creació d’una zona franca ajudarà a diversificar l’activitat empresarial a Andorra. Com valora el cas Grífols com a porta per aquesta diversificació?
Aquest és un dels temes que tenim més present, tant a nivell governamental, a nivell de Cambra i altres entitats. Ens interessa treballar a fons aquest aspecte perquè la diversificació és una bona idea. El cas Grífols és un cas interessant i una bona opció perquè el renom que te l’empresa dins el món en el que es mou, també ens beneficia i aporta la millor publicitat de cara a altres empreses que puguin estar interessades a instal·lar-se a Andorra. Volem que les empreses aportin valor afegit a nivell de llocs de treball i de talent.
A nivell d’infraestructures, la Cambra de Comerç segueix defensant la necessitat de tenir un aeroport o una instal·lació viària més eficient que l’actual?
Si, estem treballant amb els països veïns, en aquest cas Catalunya-Espanya i França per poder millorar els accessos a Andorra i fins i tot en algunes accions la Cambra hi ha participat econòmicament.
En quin punt està el treball de connexió que faciliti aquesta vialitat?
Vam fer un estudi sobre les repercussions de tenir un aeroport a Andorra i per part nostra, seguim creient que és possible. Tanmateix el govern ha decidit que no és el moment tot i que les empreses que van participar en aquest estudi estan en la línia de la implantació de l’aeronàutica en general. Mentrestant s’està desenvolupant l’aeroport de la Seu d’Urgell, del que també estem a favor.
A Andorra sempre tenim el mateix problema amb l’accés al país, perquè a la mínima es generen retencions importants. Per tant, totes les opcions que hi hagi de comunicació, per a nosaltres són bones si serveixen per acostar el nostre país a distàncies més llunyanes.
El tren també és una via de comunicació interessant però el problema el tenim amb les infraestructures que s’han de fer fora d’Andorra. França ens van dir que tindrem una millora que ens aproparà bastant a Toulouse des de Tarascó. És una bona notícia.
I per la via aèria compten amb l’aeroport de La Seu.
Quines altres accions té en marxa i entre mans la Cambra?
A banda dels turistes i visitants que venen de fora, també apostem pels turistes de proximitat i la mobilitat interna, perquè també és un factor important i cal tenir-lo en compte.
Per altra banda, estem sensibilitzats amb el canvi climàtic i per això s’estan portant a terme projectes subvencionats d’electrificació de cotxes, d’estalvi energètic de les cases, en línia amb dels acords als que es va arribar al COP26 celebrat recentment a Glasgow. A Andorra molts aspectes dels acords ja s’estaven desenvolupant o bé presents en la llista de les coses que s’han de començar a fer a Andorra.
