El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha donat el tret de sortida a la campanya d’aquest any per a la declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), posant en relleu que la recaptació total ha arribat als 93 milions d’euros. Ha fet una crida als ciutadans perquè presentin les seves declaracions abans del termini final, el 30 de setembre, assenyalant que "com abans ho farem millor per tots", ja que això facilita tant la gestió administrativa com el manteniment d’un pressupost estable.
Principals novetats fiscals i deduccions ampliades
D’altra banda, el director del Departament de Tributs i Fronteres, Carles Ferreira, ha explicat les modificacions introduïdes enguany. Entre aquestes destaca una ampliació significativa en les reduccions destinades a aquells contribuents que compren un habitatge per destinar-lo al lloguer assequible. Concretament, es pot aplicar una deducció del 50% sobre les despeses anuals fins a un màxim de 5.000 euros, tal com s’ha establert en la llei Òmnibus.
A més, s’ha incrementat notablement la reducció per habitatge habitual, passant dels 1.000 als 5.000 euros, mentre que el percentatge aplicable sobre els interessos hipotecaris ha pujat del 25% al 50%. Segons Ferreira, aquestes mesures no tenen com a objectiu principal augmentar els ingressos públics sinó afavorir l’accés a l’habitatge: "amb aquestes polítiques fiscals, malgrat que hi hagi un menys recapte, el que es busca és aportar altres solucions a altres problemes que no són només els ingressos".
Més ajudes familiars i dades sobre la tramitació telemàtica
Així mateix, s’han elevat les deduccions per ascendents i descendents a càrrec des dels 750 fins als 1.000 euros, i s’ha incorporat una nova reducció de 300 euros destinada a estudis superiors. Durant aquesta campanya fiscal —que va començar l’1 d’abril i conclourà el pròxim 30 de setembre— s’espera rebre unes 29.000 declaracions. Ferreira ha destacat que "més del 85% s’han tramitat telemàticament", recomanant presentar-les amb antelació per evitar aglomeracions durant els últims dies, quan es concentra aproximadament un 60%.
Efecte esperat de les noves mesures fiscals
Pel que fa a l’impacte econòmic dels canvis introduïts, Ferreira ha indicat que encara no disposen d’una anàlisi completa, però han realitzat càlculs preliminars sobre algunes mesures específiques; preveuen tancar totes les dades durant la primera quinzena d’octubre. Ha remarcat també que no esperen un impacte molt significatiu en termes recaptatoris perquè aquestes accions estan orientades clarament cap a objectius socials.
Aclariments del ministre sobre el mínim exempt i polítiques progressives
Lladós ha reiterat que les modificacions relacionades amb la reducció fiscal vinculada als habitatges destinats al lloguer assequible són "mesures específiques, que ja veurem l'impacte fiscal que tenen, per als problemes específics que tenim d'accés a l'habitatge i de millora del poder adquisitiu." Respecte al mínim exempt actual —la quantitat mínima exempta d’imposició— ha apuntat: "El mínim exempt és una mesura que es podrà considerar en el futur", recordant també que "la meitat dels assalariats d'Andorra encara no tenen l'obligació de realitzar la declaració de l'IRPF." A més va destacar: "Pujar aquest mínim exempt, a qui més afavoreix és el que més guanya, no realment el que més necessita."
Davant comparatives internacionals com Espanya on ajusten aquest aspecte periòdicament, Lladós considera provisionalment insuficient aquesta via: "a diferència d'Espanya que van ajustant", de moment pujar el mínim exempt "no és la millor mesura de progressivitat en la recaptació".
I va concloure subratllant alternatives considerades preferibles: "Millors mesures són pujar el salari mínim, deduccions per l'habitatge, deduccions pels fills, deduccions per l'estudi, d'aquesta manera de manera molt més cèl·lida i sobretot a les rendes baixes arribes molt més fàcilment que no pas pujant el mínim exempt de l'IRPF".
