L'Institut Nacional de l'Habitatge (INH) ha experimentat un increment notable en les adjudicacions d'habitatges a preu assequible durant el 2026, multiplicant per tres els valors respecte a l'any precedent. La directora de l'organisme, Marta Alberch, va informar aquest dijous que s'ha passat de 51 unitats familiars assignades el 2025 a un total de 153 aquest any, amb 142 contractes ja formalitzats.
Segons Alberch, tot i que la implantació del parc públic d'habitatge es troba encara en una etapa inicial des que va començar el seu desplegament el 2024, està prevista una ampliació gradual a mesura que el Govern posi més edificis disponibles a preus assequibles.
En paraules d'Alberch: "Hem triplicat les adjudicacions d'un any per l'altre i aquest any 2026, el que queda, i el 2027 també seran intensos, perquè si hem de passar de 150 a gairebé 500 habitatges, veureu moltes ofertes públiques".
Dades sobre sol·licituds i disponibilitats
En relació amb el registre actual de sol·licitants, hi ha pendents de resolució 41 expedients, mentre que s'han comptabilitzat 70 renúncies voluntàries i 121 baixes registrals. Paral·lelament, l'INH disposa ara mateix de 165 habitatges, xifra que augmentarà amb la incorporació imminent de noves promocions al parc públic.
Marta Alberch també va posar èmfasi en l'augment del percentatge d'expedients aprovats: mentre que durant el 2025 representaven només un 23% del total, enguany ja suposen un 32%. Aquest increment s'atribueix als ajustos reglamentaris efectuats després d'una anàlisi exhaustiva dels expedients presentats.
A escala absoluta, les resolucions favorables han crescut substancialment passant de 162 casos el passat any a 385 enguany. Segons la directora, això reflecteix no només una quantitat més gran de demandes sinó també un nombre més gran d'expedients complint els requisits establerts per accedir als habitatges públics. Tot i això, va recordar que no tots els inscrits compleixen les condicions per obtenir una adjudicació efectiva.
Anàlisi dels col·lectius amb més renúncies
Dins dels grups demogràfics analitzats, els joves són els qui presenten major nombre de renúncies (26 casos). Els segueixen famílies monoparentals amb 10 renúncies, persones grans amb 18 casos, així com altres col·lectius amb 16 baixes voluntàries.
L'INH no ha pogut identificar clarament la causa principal d'aquest fenomen entre els joves malgrat haver abordat aquesta qüestió al Fòrum Nacional de la Joventut. Com indica Alberch: "la mobilitat", és possiblement un factor determinant perquè molts prefereixen residir prop del seu lloc laboral o familiar rebutjant habitatges situats en parròquies menys convenients per a les seves necessitats.
Sostenibilitat social del parc públic d'habitatge
Marta Alberch ha subratllat la importància social del parc públic remarcant que un 37% dels adjudicataris provenien anteriorment d’una situació considerada com a vulnerabilitat residencial —ja fos residint en pensions, allotjaments turístics, habitacions compartides o pisos compartits—.
Aquests usuaris han aconseguit estabilitzar la seva situació gràcies a disposar ara d’un contracte formalitzat al seu nom. Segons ella: "d'una situació de vulnerabilitat a una situació de seguretat residencial".
L'anticipació davant possibles canvis al mercat del lloguer
Davant la finalització prevista per al 2027 de la congelació dels lloguers, Marta Alberch s’ha mostrat confiada en el fet que el parc públic estarà preparat per fer front a un possible augment significatiu en la demanda. Entre aquest any i l’any vinent està planificada la incorporació superior als 200 habitatges nous aquesta infraestructura pública permetrà donar resposta quan més famílies requereixin suport per accedir-hi.
"Penso que sí que s'està preparant per donar resposta en el cas que s'arribi en aquesta situació que hi hagi molta més demanda... jo penso que sí" va afirmar explícitament.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
