Els set comuns han llançat una advertència: detecten un augment de matrimonis que tenen tots els símptomes de ser “de conveniència”. Es tracta de cerimònies que formalment compleixen el tràmit davant dels comuns —de facto no poden negar-lo—, però on hi falten convidats, emotivitat o els pares i familiars no hi apareixen. Els cònsols denuncien que pot haver-hi intencions fraudulentes organitzant aquests enllaços només per aconseguir autoritzacions de residència o altres avantatges com prestacions i ajudes.
El ministre portaveu, Guillem Casal, va afirmar que aquest problema “ja estava resolt” abans de la reunió pública dels cònsols, tot ressalvant que els comuns ja havien elevat la preocupació als grups parlamentaris i que es treballava en modificar l’Llei qualificada d’immigració per incloure la pràctica dels matrimonis de conveniència com a infracció molt greu.
Segons la seva explicació no hi ha constància oficial d’un augment de casos, ja que “la policia no té constància d’un augment de matrimonis de conveniència”. Alhora va exposar que s’ha proposat modificar l’article 142 de la llei per dotar de més eines el marc legal i que el Govern i els grups parlamentaris treballen “contínuament” en possibles modificacions addicionals.
El fet és que la legislació vigent d’immigració recull els supòsits de residència, treball, reagrupament familiar, etc., però no hi ha una previsió expressa per a matrimonis de conveniència. La Llei qualificada d’immigració defineix criteris sobre residència i autoritzacions (articles 34 i 38), però no reflecteix específicament com abordar un cas en què un matrimoni podria simular finalitats d’immigració o residència sense voluntat real de convivència o vida matrimonial efectiva i afectiva.
Els comuns tenen la competència de casar ciutadans que ho sol·licitin, però pel que denuncien, no hi ha mecanismes addicionals per filtrar casaments que poden tenir com a únic objectiu obtenir un privilegi migratori o de residència (o de reagrupament) i no una vida comuna. És a dir: una cerimònia aparentment formal però sense la realitat que suposaria un matrimoni autèntic, concepte que alhora, és molt complicat de definir.
Tot i que el Govern afirma que “està resolt”, el fet que els comuns ho han elevat just ara, cosa que indica que hi ha percepció de la problemàtica i per tant, resolt no està. La proposta de modificar l’article 142 de la llei (sense que encara es conegui públicament el redactat definitiu) no és encara una solució operativa i els casaments se segueixen celebrant. Sense una norma clara i amb procediments d’investigació o sanció, la mesura corre el risc de quedar en declaració d’intencions.
El ministre va informar que “la policia no té constància d’un augment” de casos. Però aquesta afirmació no equival a dir que no existeixin casos. No hi ha res que mesuri quants matrimonis es fan amb aquesta finalitat, quants s’inscriuen en un patró “sospitós”, com seria aquest patró ni quines són les vies de detecció o eventual de sanció.