El Govern tira la pilota endavant amb el referèndum sobre l’acord amb la UE

Espot es mostra compromès a fer-lo, però continua sense posar-hi data

30 de juliol de 2026 a les 20:23h

El Govern i la resta de formacions representades al Pacte d’Estat per a l’acord d’associació amb la Unió Europea mantenen el compromís de sotmetre el text a referèndum, tot i que encara no han concretat quan se celebrarà la consulta. La presentació aquest dijous del reglament que regularà el referèndum consultiu ha servit per evidenciar que la voluntat política de celebrar-lo continua vigent, però també que el calendari dependrà dels terminis del procés europeu i no vindrà pas marcat des d'aquí.

El cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat que l’aprovació del reglament és una prova que l’executiu no ha renunciat al compromís adquirit amb la ciutadania. “No hauríem gastat temps i recursos a elaborar un reglament si ens volguéssim desdir d’aquest compromís”, ha afirmat.

Malgrat això, Espot ha reconegut que encara és impossible fixar una data. El procés continua pendent de la signatura de l’acord per part dels 27 estats membres de la Unió Europea i de la seva posterior ratificació pel Parlament Europeu. Si aquests tràmits no s’enllesteixen abans de les pròximes eleccions generals, serà el futur Govern qui haurà d’assumir la convocatòria de la consulta.

El cap de l’executiu també ha insistit que el referèndum ha d’anar precedit d’un ampli període d’informació perquè la ciutadania pugui conèixer el contingut de l’acord, i ha descartat que aquesta campanya coincideixi amb una eventual campanya electoral. “No podem fer la campanya del referèndum i la campanya de les eleccions al mateix temps”, ha remarcat, cosa que de facto tanca la porta a celebrar-lo abans dels comicis.

 

Concòrdia reclama més celeritat

Des de Concòrdia, Cerni Escalé ha reiterat el suport de la seva formació al referèndum, però ha criticat que el Govern no l’hagi convocat abans. Segons el conseller general, el moment actual del procés europeu ja permetria consultar la ciutadania i considera un error continuar assumint compromisos amb Brussel·les sense haver obtingut prèviament el pronunciament dels electors.

Escalé ha assegurat que, si la consulta no es convoca durant aquesta legislatura, Concòrdia es compromet a fer-ho durant els primers sis mesos del pròxim mandat en cas d’arribar al Govern. També ha lamentat que el reglament s’hagi presentat en ple període estival i ha defensat que una qüestió d’aquesta transcendència s’hauria d’haver regulat mitjançant una llei específica debatuda al Consell General.

Si finalment la consulta no arriba abans dels comicis, Espot considera que la qüestió haurà d’ocupar un lloc destacat en la campanya electoral. El cap de Govern ha defensat que els partits haurien d’explicar amb claredat si mantenen el compromís de convocar el referèndum en cas de governar o si, per contra, consideren que l’acord no s’hauria de sotmetre a votació popular. Segons Espot, qualsevol posicionament és legítim, però els ciutadans tenen dret a conèixer-lo abans d’anar a les urnes.

 

El Govern reforçarà (encara més) la informació sobre l’acord al setembre

Paral·lelament, l’executiu preveu intensificar a partir del setembre les accions divulgatives sobre el contingut de l’acord d’associació. Espot ha precisat que aquesta fase informativa serà independent de la campanya oficial del referèndum, que només començarà quan s’hagin completat tots els tràmits institucionals necessaris per convocar la consulta.

L’objectiu, segons el Govern, és garantir que els ciutadans disposin de prou informació abans d’emetre el seu vot.

Pel que fa al reglament en si, la principal novetat és la incorporació dels grups d’electors com a actors de la campanya, al costat dels partits polítics. Per poder-se constituir, hauran de reunir signatures equivalents al 0,5% del cens electoral nacional (al voltant de les 155 signatures), el mateix requisit que s’exigeix per presentar una candidatura nacional a les eleccions.

Pel que fa al finançament, el reglament adapta els criteris previstos a la llei de partits polítics. Tant les opcions favorables al “sí” com al “no” podran rebre subvencions públiques per sufragar les despeses de campanya.

L’ajut serà de cinc euros per cada vot obtingut, sempre dins del límit de les despeses justificades davant del Tribunal de Comptes. L’import es distribuirà entre els partits polítics i els grups d’electors que defensin una mateixa opció.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara
Sobre l'autor
Foto Adrià Miró autor
Adrià Miró Canturri
Veure biografia
El més llegit