El Govern ha actualitzat i renovat els decrets d’assetjament i absentisme escolar perquè ja no s’ajusten a la realitat. Els dos programes s’han revisat i modernitzat perquè dataven del 2016 i 2019, respectivament, i s’havien d’actualitzar a les tendències socials de l’actualitat. Pel que fa a l’absentisme, que el curs passat es van registrar 65 casos, els canvis més significatius impliquen que ja no es considerarà absentisme quan un alumne hagi de marxar d’una classe per fer ús d’un servei sanitari, com visitar el metge o el logopeda, i tampoc quan hagi de marxar del centre per atendre a un enterrament. Pel que fa a l’assetjament, que en el darrer curs es van rebre 37 notificacions, la gran modificació implica que quan hi hagi algun indici o una mínima sospita de seguida s’activarà el protocol.
Els canvis socials i econòmics que hi ha hagut després de la Covid-19 han obligat l’executiu a fer una revisió dels dos decrets i adaptar-lo a la realitat “per protegir els drets dels infants”, ha afirmat el secretari d’Estat d’Educació i Universitats, Josep Anton Bardina.
Per millorar el decret en absentisme, el govern ha fet un treball de xarxa amb diferents sectors, com per exemple amb el col·legi de logopedes, els representants dels tres sistemes educatius o amb el programa esport-estudi. Els principals canvis són l’ampliació dels supòsits del que es considera absències justificades. “No és normal que un alumne surti de l’escola per realitzar una sessió de logopeda, que entenem que en cursos baixos va per millorar el seu aprenentatge dins l’aula i per aquest cas aquella hora fos considerat absentisme”, ha posat d’exemple Bardina. Per tant, aquelles sortides de classe per atendre algun tractament sociosanitari cauran del decret que datava del 2019.
També passarà el mateix amb aquells estudiants de segona ensenyança que cursin el programa esport-estudi. “Les categoritzarem d’una altra manera i no serà absentisme”, ha defensat el secretari d’Estat.
L’entrada amb retard també era considerat com absentisme i això també es traurà amb el nou decret. Si un jove arribava tard sis dies, la quantificació de l’escola era d’absentisme moderat. Això s’anava acumulant i quan es produïa dues vegades aquest fet, “el cas d’absentisme moderat s’havia de comunicar a inspecció i agafava el nivell de cas greu i quan inspecció analitzava el cas s’adonava que les causes eren per arribar tard”, ha explicat Bardina. L’altre punt que es reforça és l’autonomia de centre, per tal que els mateixos recintes escolars tinguin la protestat de dictaminar quan el cas pot ser absentisme o no.
Les dades dels últims anys indiquen que no hi ha hagut canvis significatius en absentisme. Durant el curs 2021-22 n’hi va haver 68, en el curs 2022-23 n’hi va haver 61 i en el darrer any quatre més, 65. “És força estable, no hi ha una tendència a l’increment”, ha valorat la directora del departament d’Inspecció, Qualitat Educativa i Recursos Humans, Eugènia Duró, durant la compareixença que han fet aquest dilluns. Entre les xifres de l’últim curs, 18 dels expedients oberts van ser crònics, és a dir, aquells que tenen una freqüència d’absències d’un curs escolar. “Aquí dintre hi trobem casuístiques molt variables”, ha explicat Duró, que ha afegit que normalment “entenem que a darrere hi ha alguna cosa més”. En aquest sentit, en aquest apartat s’inclourien episodis vinculats amb afers socials o temes relacionats amb l’assetjament escolar pel qual “l’alumne acaba rebutjant l’entorn escolar”, ha especificat la directora d’Inspecció. Entrant més en el detall, el sistema educatiu on hi va haver més casos va ser l’andorrà amb 25, seguit pel francès amb 23 i 13 l’espanyol. Pel que fa al gènere, un 57% de les absències van ser realitzades pels homes i un 43% per dones. Amb aquestes modificacions “segurament les xifres variaran a la baixa”, ha declarat Bardina.
D’altra banda, el reglament per l’assetjament s’ha revisat perquè no es tocava des del 2016 i el context ha canviat. “L’adeqüem i el modernitzem per donar resposta a les tendències actuals”, ha asseverat Bardina. Concretament, es modernitza el concepte i definició de l’assetjament, s’incorpora el terme del tractament verbal i social i també s’incorpora el nombre d’assetjadors, ja que pot ser que sigui un grup d’alumnes els qui assetgin a un altre, una situació que no es contemplava en l’antic text perquè només hi apareixia un individu assetjant a un altre.
També s’amplien les tipologies dels alumnes assetjadors, que passen a ser de tres perfils a cinc amb el nou programa. En aquest sentit, es posa èmfasi en els alumnes que intervenen en el procés. El punt més important del decret és donar una resposta més ràpida. De seguida que hi hagi un indici o una sospita d’assetjament s’activarà el protocol d’assetjament. Això s’instaura perquè l’administració considera que “donarà més garantia d’èxit” i perquè és l’única manera que tenim d’anar molt més ràpids a l’hora de fer una avaluació del cas, de decidir si realment és un assetjament i d’intervenir”, ha declarat Bardina. Davant d’aquesta premissa, el polític ha assegurat que preveuen que “la xifra d’assetjament podria augmentar perquè quan hi hagi un indici de seguida hi haurà una notificació”. Finalment, es crearà una comissió de lluita contra aquesta problemàtica per poder fer un seguiment més acurat i fer propostes de millora.
Les dades dels casos d’assetjament en els centres de l’últim curs són de 37. Uns números més alts que els darrers dos anys, atès que tant el 2021-22 com el 22-23 n’hi va haver 21. Govern té diferents canals per fer prevenció com l’aplicació per a dispositius mòbils B Resol o una línia de telèfon per denunciar casos quan els centres no els puguin detectar. Tot i això, l’aplicació no la tenen integrada tots els centres educatius i l’índex de trucades que es reben per telèfon “és molt baix”, ha confirmat Duró. Per aquest motiu, Bardina ha animat als centres que s’impliquin amb l’APP perquè és un altre camí per denunciar.
Reunió per decidir si un dels alumnes agressors se l’aparta del centre educatiu d’Encamp
Els alumnes que van agredir a un altre individu en un centre educatiu d’Encamp, la setmana passada, han estat expulsats durant quatre dies arran de l’agressió que van propiciar a un company. Així ho ha explicat el secretari d’Estat d’Educació, Josep Anton Bardina. El polític també ha anunciat que aquest dimarts l’equip directiu i educatiu prendran una decisió sobre si cal apartar o ha de continuar estudiant en el centre un dels agressors, ja que aquest ja té 16 anys. De moment els agressors estan expulsats i fins dijous no es reincorporaran a les aules. De totes maneres, el seu retorn serà progressiu perquè “faran un treball específic amb la tècnica especialitzada”, ha relatat Bardina.
