Andorra presenta la revisió anual del Fons Monetari Internacional (FMI). El ministre de Finances, Ramón Lladós, la secretaria d’Estat d’Afers Internacionals, Noelia Souque, i el sotsdirector de les oficines de l’FMI a Europa, Rodolphe Blavy han comunicat aquesta tarda de dijous els trets més importants de l’informe, entre els quals destaca la valoració positiva de l’Acord d’associació.
Lladós ha explicat que per a elaborar aquesta revisió, un equip d’experts de l’FMI van fer “entrevistes a diferents actors socials i econòmics” del país durant dues setmanes. “Si avui ens haguéssim de quedar amb tres idees, aquestes serien que l’economia d’Andorra s’ha recuperat després de la pandèmia de la COVID-19 i creix d’una manera substancial; que les finances públiques estan sanejades i són robustes; i que l’economia andorrana té per davant una gran oportunitat amb l’acord d’associació”, ha destacat el ministre de Finances.
Segons ha apuntat Lladós, s’estima que el PIB provisional d’Andorra hagi crescut el 2023, “en termes reals, sense la inflació”, un 2,3%. “Aquesta creació de riquesa va ser de les més altes d’Europa”, ha apuntat el ministre de Finances. “Les pernoctacions pugen de manera substancial, hem arribat als 12 milions, una xifra més elevada que els valors pre-pandèmia”, ha manifestat Lladós. D’altra banda, la revisió indica que el nombre d’assalariats i el salari mitjà també s’han incrementat. “Estem a prop dels 100 milions d’euros en salaris cada mes”, ha ressaltat el ministre, “pràcticament no tenim atur i la inflació va reduint-se, tot i que és veritat que a un ritme més lent que el dels països de l’entorn”.
D’altra banda, Lladós ha reconegut que “aquest creixement també genera uns desequilibris”, com els problemes d’accés a l’habitatge i dèficits en el mercat laboral. A més a més, un dels altres reptes que enfronta el país és el canvi climàtic, puix que una part important de l’economia d’Andorra “depèn del turisme d’hivern”.
Creixement “sòlid” dels impostos directes
En relació amb les finances de l’Estat, el ministre ha explicat que l’any 2022 l’exercici fiscal va finalitzar amb un “superàvit de més de setanta milions d’euros” i el 2023 acabarà “amb una mica més” de vint milions d’euros. “Tot això tenint en compte que el 2023 vam fer inversions no previstes en habitatge i equipament mèdic”, ha assenyalat Lladós.
Tanmateix, el ministre de Finances ha afegit que “hi ha un creixement bastant sòlid dels impostos directes, bàsicament de l’impost sobre societats (IS) i l’impost de la renda de les persones físiques (IRPF)”. Aquesta dada es tradueix en el fet que “les empreses guanyen diners i que els assalariats cada vegada tenen salaris més alts”. Lladós també destaca que amb aquestes xifres, Andorra és “cada vegada menys dependent de fonts d’ingressos més tradicionals, com són els impostos indirectes per la importació i venda de certs productes com el tabac”.
El deute sobre el PIB a finals del 2023 “serà del 36%” i, “com que no hi ha previsió d’anar-se endeutant i l’economia va pujant” es preveu que arribi al 30% de cara al 2028. “Això fa que paguem pocs interessos i ens permet tenir marge per si volem invertir en projectes en un futur”, ha indicat Lladós. Endemés, “les entitats financeres andorranes tenen diners al seu balanç en forma de capital i liquiditat per sobre de les mitjanes europees”, ha afegit el ministre.
Sobre les reserves internacionals, actualment Andorra té 300 milions d’euros “dipositats en bancs centrals fora d’Andorra” reservats “per a casos d’urgència i necessitat”, com podria ser una pandèmia. “Comptar amb aquestes reserves va ser una de les principals recomanacions que ens van fer des de l’FMI quan vam entrar-hi”; ha explicat Lladós.
Valoració positiva de l’acord d’associació
La secretaria d’Estat d’Afers Financers Internacionals ha destacat quatre objectius per “adoptar els millors estàndards internacionals”: la reforma de la contractació pública i la creació de la seva plataforma en línia; el compromís a ratificar el conveni de Nacions Unides contra la corrupció; el progrés en la lluita contra el blanqueig de capitals; i la supervisió reforçada de les entitats en la matèria.
Segons Souque, un dels punts més importants de l’informe és que l’FMI “destaca l’Acord d’associació amb la Unió Europea com una eina de diversificació econòmica” pel principat. “Mencionen l’obertura a nous mercats europeus, l’absència de restriccions en la sobirania fiscal i el respecte a les especificitats andorranes”, ha explicat la secretària.
“Progrés favorable”
Finalment, a la ponència ha participat de manera telemàtica el sotsdirector de les oficines de l’FMI a Europa, qui ha destacat el “progrés favorable que ha fet Andorra des que forma part de l’FMI” en aspectes com la macroeconomia o la constitució de la reserves monetàries internacionals.
Blavy també ha valorat de manera positiva l’Acord d’associació i la “resiliència del país” en situacions com la pandèmia. Per acabar, ha apuntat que Andorra ara “ha de fer front a diversos reptes”, com la consolidació de la política fiscal i trobar solucions a la problemàtica de l’habitatge que beneficiïn a la població local.
