L’escenari polític andorrà ha viscut aquest diumenge un nou terrabastall que podria marcar l'inici de la fi per a la còmoda estabilitat de Demòcrates per Andorra (DA). Amb la constitució formal de Virtus, el ventall que la dreta s’esmicola, deixant el Govern de Xavier Espot en una tessitura perillosament vulnerable.
El que fins fa poc era un monòlit electoral al voltant de les sigles taronges, avui és un trencaclosques de peces irreconciliables. La cronologia de la dissidència és clara primer va ser la consolidació de Carine Montaner amb Andorra Endavant, captant el vot del descontentament més visceral també la refundació de Liberals d'Andorra amb un projecte que si bé no es consolida, fa trontollar electoralment DA, i ara, la formalització de Virtus afegeix una nova marca a la papereta, fragmentant encara més un electorat que, històricament, donava majories folgades a l'oficialisme.
Aquesta "sopa de sigles" a la dreta no és una anècdota; és una fuita de vots constant que el Govern no sap com aturar. Cada nova plataforma que neix és un retall de la base de DA, una erosió que despulla la pèrdua de lideratge de l'actual Executiu sobre el seu sector natural.
La matemàtica electoral és implacable i el càstig per a la dreta podria ser paradoxal, en un país on 100 vots d'un costat a l'altre poden esmicolar majories i en un sistema on el vot parroquial decideix el rumb del Consell General, la divisió del vot conservador i liberal actua com una catifa vermella per a l'oposició.
La clau del desastre és que qualsevol vot que vagi a parar a les noves formacions de dreta és un vot que resta potència a DA i, en conseqüència, acosta Concòrdia a una possible victòria, o allunya DA de la majoria absoluta.
L’aparició de Virtus no només posa en dubte la capacitat de DA per aglutinar el centre-dreta, sinó que pot donar força a la formació de Cerni Escalé en la força guanyadora per "incompareixença" d'una dreta unida.
Mentre l'Executiu intenta vendre una imatge de control, la realitat del carrer i dels registres de partits diu el contrari. La incapacitat de DA per mantenir la cohesió ideològica del seu bloc ha provocat una diàspora que pot acabar sent suïcida.
Diumenge es va oficialitzar un nou competidor, però el que realment s'ha posat sobre la taula és el comte enrere per a un canvi de cicle. Si la dreta continua esmicolant-se per egos i manca de sintonia amb el projecte oficialista, el Govern de DA podria passar a la història no per la seva gestió, sinó per haver estat l'arquitecte de la seva pròpia derrota per fragmentació.