El programa El Cap de Govern respon d’Andorra Televisió ha tornat a posar Xavier Espot davant les inquietuds de la ciutadania, aquesta vegada a través de quatre membres de la Visura ciutadana. L’espai pretenia donar veu directa als ciutadans, però el resultat ha deixat més sensació de discurs institucional que no pas de respostes concretes.
L'habitatge trenca el gel
Preguntat per l’augment dels preus dels pisos i el futur del mercat del lloguer, Espot ha defensat que el país avança cap a una desintervenció “paulatina i quirúrgica”. Ha volgut tranquil·litzar els ciutadans assegurant que “no cal patir”, tot i no concretar quins efectes immediats poden esperar els arrendataris. Sí que ha anunciat una de les mesures més rellevants de la nit: la previsió d’aplicar topalls màxims al preu del metre quadrat, diferenciats per zones geogràfiques, abans de finals d’any. Una regulació que, paradoxalment, conviu amb el discurs de desintervenció.
En canvi, ha descartat qualsevol regulació sobre els lloguers de locals comercials, argumentant que “no són un dret essencial com l’habitatge” i que, per tant, aquest mercat no requereix intervenció pública.
Acord d'associació sense referèndum a la vista
Pel que fa a l’Acord d’associació amb la Unió Europea, Espot ha intentat rebaixar la importància del debat sobre si l’acord serà considerat Mixt, és a dir, si requereix la ratificació de tots els estats membres. Segons ell, fins i tot aquells països que defensen que és mixt “volen votar a favor igualment”. No ha entrat, però, en el previsible escenari que els parlaments nacionals d’aquests països puguin bloquejar la ratificació. En aquest punt, ha carregat contra els periodistes, acusant-los de “confondre la ciutadania”.
Pel que fa al referèndum, Espot ha insistit que “ara no és el moment oportú”, i ha atribuït les demandes de convocatòria immediata a un intent d’“expulsar DA del poder”. Segons el cap de Govern, el text de l’acord encara no està prou “estabilitzat” i la consulta s’ha de fer “quan la ciutadania pugui decidir de manera madura i conscient”. No ha garantit que el referèndum es pugui celebrar aquesta legislatura i ha deixat la decisió futura en mans de qui el succeeixi. Sí que ha avançat, però, que la votació es farà després de la signatura entre les dues parts i la ratificació pel Parlament Europeu, independentment de si després cal l’aval de tots els estats. “Esperar anys no tindria sentit”, ha justificat.
Model de país: reconeixement de tensions però poc detall
En el bloc més estratègic de la nit, Espot ha reconegut que Andorra viu “tensions evidents” derivades del creixement, posant sobre la taula exemples que tothom té presents: la pressió sobre l’hospital, els recursos hídrics i les cues de trànsit. Tot i aquest diagnòstic, ha defensat que una part d’aquest creixement és necessària perquè “els ciutadans que venen generen riquesa que permet millorar els serveis públics”. El missatge central ha estat la recerca d’un punt d’equilibri, encara que sense concretar cap llindar, cap volum de població òptim o cap criteri clar. La idea d’“equilibri” ha funcionat com a leitmotiv, però ha quedat sense traducció operativa: Espot ha evitat entrar en mesures concretes o escenaris futurs.
Pensions: reformes doloroses però indeterminades
En matèria de pensions, Espot ha assegurat que el model actual és fruit d’una CASS dissenyada als anys 60 i que calen reformes estructurals. Ha avisat que seran “mesures impopulars” i que hi haurà decisions que no agradaran a la ciutadania.
No les ha detallat, però no ha descartat allargar l’edat de jubilació, deixant la porta oberta a una reforma profunda que pot tirar endavant la majoria de DA si la resta de formacions no s'hi afegeixen, però encara sense cap proposta definida sobre la taula.
Un Espot hàbil… o esquiu
L’acte ha servit per tornar a mostrar l'habilitat oratòria d’Espot, que ha dominat el terreny com un jugador de futbol migcampista que reparteix joc sense córrer riscos. Tot plegat ha derivat en un cert mareig de perdiu: respostes parcials, desviaments cap al balanç d’acció de govern i una clara preferència per reafirmar el relat institucional més que no pas aclarir els dubtes directes plantejats per la Visura.
L’espai, pensat per apropar el Govern a la ciutadania, ha ofert una exhibició de control escènic, però ha deixat la sensació que moltes de les preguntes han quedat sense resposta.