El Centre de Congressos va acollir dimarts al vespre el primer esdeveniment públic per donar a conèixer a la ciutadania l’Acord d’associació amb la Unió Europea. El conductor del magazín matinal d’RNA Avui serà un bon dia, Gabriel Fernàndez, va ser el presentador i moderador de la conferència i el cap de Govern, Xavier Espot, va ser l’encarregat d’obrir l’acte. A la sessió també van participar el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, i la majoria dels polítics que integren el Pacte d’Estat.
Espot va assenyalar a l’inici de la ponència que “amb l’Acord d’associació”, els andorrans seran “molt més sobirans” del que ho són “a través de l’acord duaner o de l’acord monetari” perquè tindran la capacitat de “poder participar en els treballs d’elaboració de les normes que després s’acaben transposant al país”.
Una altra de les explicacions que el cap de Govern va exposar per transmetre als assistents que l’Acord d’associació és “beneficiós per Andorra” és que “hi ha una necessitat de diversificar una economia sustentada en bona part en activitats com el turisme o les taxes del tabac, que a mitjà termini acabaran minvant de manera significativa”. Tanmateix, Espot va defensar un creixement “sostenible i equilibrat, que reverteixi en sota la societat andorrana”, perquè els productes nacionals “siguin equivalents als de la resta de la UE”.
Durant l’acte van projectar-se diversos vídeos als quals els ciutadans exposaven les seves preocupacions sobre l’Acord d’associació. Molts d’ells asseguraven que no sabien què deia el text respecte a temes concrets, com l’educació o la immigració, i, per la qual cosa, actualment desconeixien si hi estan a favor o en contra. En acabar l’acte, però, part del públic va criticar el format de l’esdeveniment perquè van considerar que es va dedicar més a “transmetre els dubtes de la població que a resoldre’ls” i que es va “parlar d’alguns beneficis, però no dels riscos”.
“Igualtat de condicions al mercat interior de la UE”
El secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, va apuntar que l’Acord és una “oportunitat” per les empreses i professionals andorrans. “L’aplicació de l’Acord els donarà la possibilitat d’operar al mercat interior en igualtat de condicions que la seva competència, per tant, sense les restriccions o dificultats que avui dia tenen per ser andorrans”, va destacar Riba.
En quant la preocupació dels professionals liberals, Riba va reconèixer que avui dia “existeixen algunes disfuncions” a causa de la “manca de regulació o regulació insuficient” d’alguns sectors. “El que cal fer no ho farà el Govern sol, ho ha de fer amb els col·legis professionals”, va apuntar el secretari d’Estat.
Un dels dubtes transmès pels andorrans al vídeo estava relacionat amb el període transitori i Riba va indicar que aquest començaria amb l’entrada en vigor de l’Acord. “Segurament el temps que tenim real és d’una mica més de quatre anys”, va detallar el secretari d’Estat. “Es pot aconseguir, és qüestió de voluntat política i de mobilització de recursos tècnics. I això podem fer-ho”.
D’altra banda, Fernàndez va exposar que “reiteradament” els empresaris comenten que exportar productes “és un calvari” i Riba li va contestar que amb l’aplicació de l’Acord aquesta situació milloraria. “Si, per exemple, importem una caixa de cereals a Andorra, aquest producte per l’origen europeu i passa a ser un producte que ha sortit del mercat de la Unió Europea. Però si el volem reexportar, i, per tant, posar-lo un altre cop al mercat interior de la Unió Europea, els costos d’aquesta transacció fan que el negoci no sigui viable. L’Acord el que fa és que aquest origen europeu no es perdi i això crearia noves oportunitats de negoci per als operadors que ja estan a Andorra”, va destacar el secretari d’Estat.
Al torn de preguntes, una persona del públic va preguntar al cap de Govern quin impacte tindria l’aplicació de l’Acord d’associació en l’Impost General Indirecte (IGI). “Això queda fora de l’entesa amb Europa i, per tant, la decisió de modificar aquest tipus impositiu seria estrictament interna del país”, va manifestar Espot.
“Principi de no discriminació”
Riba va assenyalar que l’Acord “estableix un principi de no discriminació”, és a dir, “la nacionalitat andorrana, a tots els efectes, menys als drets polítics (no es votaria a les eleccions al Parlament Europeu), es posaria al nivell de les nacionalitats dels estats membres de la UE”. D’aquesta manera, un estudiant andorrà que vulgui tramitar una residència a Polònia (país amb el qual Andorra no té un acord bilateral), per exemple, serà tractat “de la mateixa manera que si fos ciutadà austríac, italià, finès..”.
Per això, el secretari general va remarcar que els principals beneficiaris de l’Acord serien els joves. “Els estudiants andorrans podran accedir a qualsevol centre universitari europeu en les mateixes condicions que un ciutadà de la UE i, per tant, això posa fi, per exemple, a matrícules més cares”, va destacar Riba. A més, ha afegit que “el reconeixement de les titulacions serà més fàcil i, en molts casos, automàtic”.
Pels nacionals de la Unió Europea que vulguin venir a residir a Andorra, el secretari general va indicar que se’ls aplicarien tres quotes. “Una quota per residència amb activitat econòmica, una quota sense activitat econòmica i una quota per temporers”, va manifestar Riba. El 2023, Andorra va autoritzar en règim de residència i treball més de dues mil noves residències, i, en cas d’haver-se aplicat l’Acord d’associació “tal com s’ha negociat” a la situació de l’any passat, “s’hagués pogut reduir aquesta xifra a 368”.
Consulta de l’Acord d’associació
El cap de Govern va explicar que, des del 8 de març, hi ha publicat a la pàgina web www.andorraue.ad un resum ampli disponible per a tothom i que es realitzaran diverses sessions informatives en diferents formats per poder resoldre els dubtes abans de la votació del referèndum, programada pel primer semestre de 2025.
Finalment, el cap de Govern va destacar que “properament” es podrà consultar el text íntegre en anglès, però que la versió en català no es penjarà a la pàgina web fins al juny.
