Els reptes de l’habitatge es posen sobre la taula a Andorra. El Comú d’Escaldes-Engordany ha reunit aquest dilluns 19 de febrer a diversos ponents, entre ells la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, per debatre les dificultats existents al país a l’hora de llogar o vendre un pis. L’esdeveniment va ser organitzat per l’Institut Ostrom amb el suport de Liberals Andorra.
El darrer Observatori, que va publicar-se a finals de gener de 2024, va indicar que el principal problema del país entre els enquestats era el preu de l’habitatge, vuit punts més que a l’enquesta del primer semestre de l’any anterior. “Hi ha poca oferta i hi ha molta demanda”, va arrencar assenyalant Marsol. “A més, a conseqüència de molts fets, però també de la bona gestió de la pandèmia, moltes persones que estan disposades a pagar uns preus més elevats han vingut a viure al nostre país”, va afegir.
L’arribada de gent amb un alt nivell adquisitiu ha provocat un “increment del preu” a un estat on “el terreny ja és car perquè és limitat”, per la qual cosa, “cada vegada és més difícil tenir accés a l’habitatge a un preu accessible”, va comentar la ministra.
Segons el representant de l’Institut de l’Habitatge, Josep María Pla, a Andorra s’està donant un creixement econòmic que depèn de més mà d’obra i que genera més immigració. “L’any passat van venir aproximadament 3.500 persones, un 4,3% de la població, i això ve lligat al creixement econòmic. No sabem créixer sense més mà d’obra i això genera més demanda i preus més alts”, va apuntar Pla. “Es genera una bretxa creixent entre l’evolució dels salaris i l’evolució del cost de l’habitatge, tant de compra com de lloguer”.
Mancança de lloguer
La representant del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Sandra Cano, va manifestar que “ja el 2018 començava a haver-hi un problema” i que era “la punta de l’iceberg”. Des de l’AGIA, Cano va explicar que “van fer la proposta de fer una lectura de com estava el mercat” en la dècada anterior, però que, per fer falta de dades, l’enquesta no va tirar endavant. “Era important saber quin escenari de país teníem, quins pisos estaven tancats, perquè i com podien sortir al mercat”.
I és que a Andorra, segons va exposar-se a la taula rodona, hi ha molts pisos buits propietat de ciutadans espanyols que no els tenen declarats. La ministra va explicar que “s’intentarà contactar amb ells i motivar-los” perquè regularitzin la situació.
El president de l’APBI va respondre que “als afectats els cauria una inspecció de la hisenda espanyola”, per la qual cosa va proposar que hi hagués una negociació entre els governs d’ambdós països i que l’executiu andorrà es comprometés a recaptar els impostos que reclamaria Espanya, fent que els paguessis els propietaris dels pisos al país i, posteriorment, que fessin arribar aquests diners al país veí sense identificar els propietaris implicats. “En cas d’haver de fer front a una inspecció, prefereixen donar-los per perduts”, va aclarir.
D’altra banda, Cano va dir que “un altre problema és que darrerament no s’ha construït habitatge social”. Segons la integrant de l’AGIA, per als constructors “no és atractiu” construir per lloguer” i s’hauria de “buscar la manera de revertir aquest fet”.
Des de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), la manca de lloguer actual s’explica per la conglomeració de múltiples situacions: increment de la població, impacte de la inversió estrangera, espai limitat i manca de seguretat jurídica. “Invertir en habitatge requereix molt capital i, amb el preu del metre quadrat, té un rendiment molt baix, si és que el propietari no perd calers”, va assenyalar el representant de l’APBI, Antoni Bea.
37 habitatges “assequibles” més
Marsol va reconèixer durant la seva intervenció que “el parc públic d’habitatge s’hagués pogut començar a construir abans”. La ministra va apuntar que “en dos anys hi haurà 300 habitatges”, la majoria dels quals s’hauran adquirit per part del govern. “No m’agrada parlar d’habitatge social, sinó de preu assequible”.
D’altra banda, la ministra va recordar que aquesta mesura va acompanyada de la dotació del pressupost amb 12 milions d’euros per a destinar-los a l’habitatge a partir de 2025, “sigui mitjançant el dret de retracte o tanteig o per construir”. Seguidament, va anunciar que “a la Borda Nova d’Andorra la Vella, on ja el Govern està construint un edifici, es començarà a construir l’any que ve un segon edifici”, que permetrà posar al mercat 37 habitatges més.
Un cop el pressupost del 2024 estigui en vigor, ja que encara no s’ha publicat al BOPA, Marsol va apuntar que podrà publicar-se l’edicte per seleccionar l’arquitecte. “L’administració és lenta, per tant, hem de començar ja a preveure-ho, perquè l’any que ve, que ja tindrem aquests 12 milions, estigui tot preparat”, va remarcar.
Problema transfronterer
El problema de l’habitatge, però, no és exclusiu d’Andorra. El president de l’Institut Ostrom, Pau Vila, va exposar que a la ciutat de Barcelona s’ha intentat modificar el mercat, per exemple, posant un topall màxim de lloguer o fent que els promotors de cada tres pisos n’hagin de donar un al lloguer social. “Però quan es modifica el mercat, hi ha el risc que deixi de funcionar”, va afirmar.
Per a Vila, “Andorra té un element molt interessant i és que arriba a aquest debat tard perquè la qüestió de l’habitatge ha esdevingut un problema recentment”. D’aquesta manera, argumenta que té “moltes més facilitats” a l’hora de “trobar indrets amb característiques similars” per analitzar quines mesures han sigut efectives i descartar amb més rapidesa aquelles que no han funcionat.
