Josep Serrano Daura va ser nomenat el passat 9 de juliol director de la Càtedra Fiter i Rossell d'Història del Dret de l'eUniv. És actualment el coordinador del Programa Interdisciplinar de Doctorat de l'eUniv. Ha estat professor d'Història del Dret a les Universitats de Barcelona, Pompeu Fabra i Internacional de Catalunya. La Càtedra Fiter i Rossell d'Història del Dret és fruit del conveni entre l'eUniv i la Fundació Layret, i l'acord de nomenament de Serrano estableix com a data d'inici per a l'exercici de les funcions directives l'1 de setembre.Acaba de ser nomenat director de la Càtedra Fiter i Rossell d’Història del Dret, expliqui’ns una mica quins són o seran els seus objectius principals? Quins seran els primers passos que planeja dur a terme en aquest nou càrrec a partir del primer de setembre?La Càtedra Fiter i Rossell fou creada a la Universitat Europea IMF (eUniv) amb la voluntat de fomentar els estudis històrics del dret en general, però molt particularment d’aquelles institucions i obres jurídiques que han tingut una evident dimensió política i social. El 'Manual Digest' és un clar exemple d’aquestes obres, i la seva transcendència per a la defensa de les llibertats andorranes és inqüestionable. Per aquesta raó, dedicar-li la càtedra a Fiter i Rossell resulta més que justificada i oportuna. Aprofundir en aquesta línia és l’objectiu principal de la càtedra, i els primers passos s’adreçaran a fomentar l’estudi de les bases jurídiques d’alguns episodis històrics clau en la història d’Andorra, com ara la participació andorrana a les Corts catalanes o el mateix Decret Imperial de Napoleó, que suposadament va restablir el Coprincipat.
Vostè té una àmplia experiència en el món acadèmic i en la recerca. Com pensa aprofitar la seva experiència com a coordinador del Programa Interdisciplinari de Doctorat de la eUniv en el seu nou projecte?El Programa Interdisciplinari de Doctorat de la eUniv acaba aquest any el seu primer període d’implantació, de forma que ben aviat veurem els primers fruits de les recerques doctorals. A partir de l’experiència d’aquests tres anys transcorreguts, la Comissió de Doctorat ha començat a treballar en les millores del seu disseny i programació, i una de les propostes més importants que hi ha sobre la taula és l’adopció d’un únic i comú objecte de recerca del programa, que seria la pròpia institució universitària. La eUniv és una universitat jove, però compta amb persones d’acreditada experiència institucional en l’àmbit universitari, de manera que centrar-se en una àrea científica en el qual es pot excel·lir resulta una opció del tot racional. Aquesta decisió afectarà a totes les línies de recerca doctoral de l’Escola de Doctorat, i entre elles destaca especialment la relativa a la història universitària, en la qual la Càtedra Fiter i Rossell hi té moltes coses a aportar.
Voldríem que ens parlés una mica sobre la seva etapa com a professor a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Internacional de Catalunya. Com ha influït la seva trajectòria i la seva experiència en la seva manera d'ensenyar i investigar?Vaig tenir la gran sort de formar-me a la Universitat de Barcelona en el moment en què el departament d’història del dret era liderat pel Dr. Font i Rius, un eminentíssim jurista que va crear una veritable escola d’historiadors del dret. Acompanyant deixebles seus vaig incorporar-me a la recent creada Universitat Pompeu Fabra, i allí vaig estar durant uns anys, fins que vaig rebre l’oferiment de la Universitat Internacional de Catalunya per dirigir la implantació dels estudis de dret. He viscut, doncs, de primera mà el naixement de dues universitats que avui són ja realitats consolidades dins el sistema universitari català. En els dos casos he de dir que he pogut apreciar els canvis en l’enfocament metodològic, tant de la docència com de la recerca. Les noves institucions sempre aporten coses innovadores, com ara el sistema trimestral, per exemple, o els mecanismes de coordinació de la recerca departamental, basats en models nord-americans. Bona part d’això segon ho he pogut traslladar al Programa de Doctorat i en certa manera ha servit per plantejar l’organització de la càtedra.
Com a director de la Revista de Dret Històric Català i organitzador actiu de convocatòries científiques, quins creu que són els majors desafiaments i oportunitats en l'àmbit de la història jurídica catalana actualment?La disciplina de la història del dret probablement hagi passat per millors moments que els actuals. La mercantilització de la universitat i la seva orientació professionalitzadora no són el millor entorn per al creixement de les disciplines que es vinculen a la saviesa en comptes de la utilitat. No és una dinàmica que sigui pròpiament andorrana o catalana, és de caràcter general i difícilment serà reversible. La tradició dels estudis històrics del dret és en el nostre àmbit lingüístic magnífica, sens dubte, però cal reconèixer que no ocupa una posició científica basilar. La Societat d’Estudis Jurídics de l’Institut d’Estudis Catalans continua fermament compromesa amb la promoció de la recerca històrica del dret, com ho prova la Revista del Dret Històric Català, que m’honoro en dirigir, i que actua com a eix de vertebració de tots els estudiosos que encara sentim la vocació històrica, i no sols catalans, sinó de qualsevol altre país. Observant els seus treballs, hom s’adona, en primer terme, de la gran pluralitat temàtica, i en segon terme es fa també evident que la historicitat contempla també el passat segle XX, cosa que obre unes enormes possibilitats de recerca, impensades unes dècades enrere, quan jo vaig començar a investigar. Segurament aquest factor explica el manteniment d’una notable presència d’estudiosos a les convocatòries científiques, on ara s’aborden temes com la immigració des d’una perspectiva històrica, per exemple, cosa que, per cert, resulta molt profitosa per al debat social que genera.
La seva producció científica és extensa i continuada, i ha obtingut diverses acreditacions acadèmiques de recerca. Quins són els seus principals projectes de recerca actuals i futurs?Em considero molt afortunat d’haver pogut publicar tantes recerques al llarg de la meva vida acadèmica, i no puc més que agrair els reconeixements i acreditacions obtingudes. En el punt actual de la meva vida els projectes de futur són en realitat fruit de la tasca del passat. He pogut estudiar fets, llocs, institucions i biografies de molt diversa naturalesa, certament, però l’eix central de la meva recerca ha estat sempre la relació entre el territori i les seves institucions històriques. Intentaré concentrar la recerca sobre aquest eix, entenent les universitats com a institucions històriques i contribuint fins on sigui possible a l’estudi de les institucions històriques andorranes, per suposat.
El seu llibre recent, 'Leyes Históricas de Cataluña' (2024), ha estat molt ben rebut. Ens podria donar més detalls sobre aquest treball i el procés de recerca que hi ha darrere?La proposta d’aquesta obra em va arribar des de la direcció de la col·lecció Leyes Históricas, publicada per l’Agència del BOE. El Dr. Santos Coronas era conscient del fet que la història jurídica catalana no era coneguda pel públic acadèmic espanyol, bàsicament a causa de la barrera idiomàtica. A partir d’aquí vaig plantejar una estructura en quatre volums que inclou des del segle VIIIè fins la proclamació de la II República espanyola. La feina ha estat enorme i complexa, però la satisfacció final s’ho ha valgut. A partir d’aquesta obra, qualsevol acadèmic espanyol por accedir a les fonts del dret històric català en el seu idioma, sense necessitat d’acudir a fonts indirectes, susceptibles d’interpretacions personals o interessades.
Com veu la col·laboració entre la eUniv i la Fundació Layret per a la Càtedra Fiter i Rossell d’Història del Dret? Quins beneficis espera que s’obtinguin fruit d’aquest vincle?La Fundació Layret porta ja molts anys col·laborant amb iniciatives de desenvolupament cultural i científic, i la seva aposta per la Càtedra Fiter i Rossell resulta del tot coherent amb la seva trajectòria. Estic segur que les propostes d’activitats que es presentin (congressos, seminaris, publicacions, etc.) tindran el millor acolliment. En aquest sentit, podem dir que som molt afortunats.
Finalment, voldríem saber com veu el futur. Quins consells donaria als joves investigadors que comencen ara la seva carrera en l’àmbit de la història del dret?Com abans he comentat, la universitat del futur sembla reservar als estudis humanístics una posició marginal. La societat actual demana a la universitat coses més pràctiques, com ara l’ocupació o l’emprenedoria. El coneixement ha substituït la saviesa com a objecte de la universitat. La ciència aplicada busca el poder, com va dir Harari, i les disciplines teorètiques només obtenen l’atenció dels poders socials quan poden emprar-se per a fer discursos i piulades, normalment mal digerits. Això no obstant, observo que les minories interessades en la reflexió i l’estudi continuem ben vives arreu del món, i que mitjans per connectar-nos no ens en falten. Els juristes que vulguin endinsar- se en la història del dret tenen encara molt camí per recórrer i de suports no els ha de faltar.
