El síndic general, Carles Ensenyat, ha fet una crida, en el seu tradicional discurs amb motiu del Dia de la Constitució, a “enfortir el coprincipat i les institucions pròpies” i a “llegir bé l’entorn en el qual ens trobem”, un context de blocs en què Andorra, ha defensat, ha de fer “dues reflexions”. La primera de les quals és “vetllar -ara més que mai- per mantenir i reforçar totes les eines al nostre abast que ens permeten donar una resposta eficaç als problemes reals de la ciutadania”. Eines, ha citat, “com el Consell General, els coprínceps, el Govern i els comuns, els agents econòmics i socials i la societat civil organitzada”. I una segona reflexió és “quin és el cost de no estar alienat?” i en aquest sentit, ha defensat que “acaba sent molt més alt el cost de no estar alineat que no pas el cost d’homologar-se”.
Per això, davant aquest ordre mundial en què sembla que els països s’estiguin polaritzant en blocs i on la influència d’Andorra és molt limitada, Ensenyat ha apel·lat a l’esperit que va imperar en l’impuls de la Constitució fa 32 anys per saber “conjugar universalitat i singularitat”, dos conceptes, ha defensat, que poden semblar “contraposats” però que no ho són. De fet, ha remarcat que més enllà dels debats del dia a dia i de les discrepàncies polítiques, els 28 consellers són “plenament conscients” que “el repte de fons” continua sent el mateix que 32 anys enrere.
En un discurs en què ha dedicat una bona part a recordar l’ordre mundial sorgit de la Segona Guerra Mundial i en el qual cal emmarcar la Constitució andorrana i també el creixement econòmic que ha experimentat el país, Ensenyat ha recordat que en les últimes tres dècades s’ha “recorregut un camí marcat per les necessitats internes pròpies d’un país divers i dinàmic i també per la visió estratègica de trobar el millor encaix en l’ordre internacional”. I ha reconegut que formar part d’aquest conjunt d’organismes internacionals “no sempre ha estat un camí fàcil”, ja que ha suposat l’assumpció de canvis que en alguns moments han pogut provocar “un cert vertigen”, però ha conclòs que el balanç d’aquest procés “és netament positiu”.
Ensenyat ha advocat per una democràcia amb “institucions fortes” per no veure’s “abocada a la contraposició d’egoismes” i ha manifestat que “la democràcia no pot ser neutral davant d’aquells que volen dinamitzar-ne els fonaments” tot reiterant la necessitat d’institucions fortes a “escala local i global”. També ha defensat una “democràcia militant, que treballi de forma activa per preservar-se i per millorar cada dia”. I aquesta, ha dit, és una feina de tots, tant dels que governen com dels que no.
Drets com l’habitatge
El síndic general també ha tingut paraules per referir-se a un dels principals problemes que té avui en dia el país: el de l’habitatge i en aquest sentit ha manifestat que “l’agenda legislativa dels últims mesos i setmanes” demostra que des del Consell General es continua “treballant per donar ple compliment als mandats constitucionals” i ha subratllat que si bé “potser la iniciativa legislativa en qüestió no va acabar de trobar tot el consens que hauria estat desitjable”, “avançar en el desplegament i en la concreció d’aquests drets socials i econòmics, a la vegada que en el model de creixement i els seus límits, és una manera clara i inequívoca de mantenir viu l’esperit constituent”. També ha esmentat que una altra “eina clau per avançar cap a la plenitud dels drets de les persones amb discapacitat” és la llei d’accessibilitat universal que la Sindicatura va admetre a tràmit fa pocs dies.
Ensenyat ha incidit en el fet que “el sentit” de la festa que se celebra el 14 de març ha de ser “preservar la memòria, enfortir les institucions i posar-les al servei de les persones”. I precisament quant a aquesta preservació de la memòria, ha emfasitzat la importància de tenir present el procés constituent per “reforçar les institucions, per recordar el valor que té ser una democràcia representativa, un règim constitucional i un coprincipat parlamentari” i ha recordat la feina que des de la Sindicatura s’ha impulsat per rememorar aquell moment històric, com per exemple amb la publicació d’un llibre que estarà enllestit a finals d’aquest any.
