“Encamp està millor que fa quatre anys”. Amb aquest leitmotiv Laura Mas intentarà revalidar la majoria comunal a Encamp amb la candidatura d’UP+DA+Independents. Les millores al Pas de la Casa, l’habitatge o el turisme esportiu són alguns dels àmbits on defensa que han avançat durant aquest mandat i vol aprofundir en els pròxims anys. En parlem en aquesta entrevista.
Què l’ha empès a presentar-se a la reelecció?
La transformació d’Encamp i el Pas de la Casa m’empeny a continuar. Hem pogut aconseguir el 80% del programa i Encamp està millor que fa quatre anys, però queda feina per fer.
Què ha definit el seu anterior mandat i què li agradaria que definís els pròxims quatre anys?
El resum d’aquests quatre anys és que hem treballat per Encamp i el Pas de la Casa. Sobretot en la transformació urbana i en què sigui una parròquia viva. El que hem d’acabar de consolidar en els pròxims quatre anys és que sigui una parròquia viva, atractiva, amb oportunitats per a tothom i una referència en el turisme esportiu i familiar.
La transformació urbana és una de les claus del mandat?
Sí. De fet, hi ha un pla d’inversió de 20 milions d’euros pels pròxims quatre anys. És vital aquesta transformació urbana. Volem ser una parròquia residencial de qualitat amb una gran oferta de serveis i activitats atractives. Per això, el motor principal de l’embelliment ha de ser el comú. A més, darrere de nosaltres hi ha el teixit associatiu i econòmic de la parròquia. Res hauria estat possible sense el treball conjunt. També cal agrair als ciutadans, que s’han sumat al projecte cada vegada que fèiem una activitat.
L’habitatge és un dels temes que marca les eleccions. Iniciatives com la cessió al 0% han tingut èxit?
No tinc cap mena de dubte que el tema de l’habitatge no té una sola solució. Ha de ser el cúmul de moltes accions del Govern, comuns i el teixit econòmic. Tothom és conscient que ha de posar el seu granet de sorra. Vam ser els primers a acollir-nos a aquesta mesura i no tinc cap mena de dubte que ha ajudat al fet que tinguem més construcció i pisos de lloguer. És l’única solució? No, però tenir més pisos de lloguer al mercat ajuda a regular el preu. A banda d’això, a Encamp hi haurà un edifici amb 30 habitatges a preu assequible construït per Govern.
Quines mesures volen implementar en habitatge?
Els quatre punts que hem marcat és continuar amb la reducció de la cessió econòmica per la nova construcció d’habitatge de lloguer, ficar un terreny a disposició per fer pisos a preu assequible, l’ajuda a la subvenció pels qui tinguin dificultats i el punt d’informació. Ens hem adonat que al ciutadà li manca molta informació i l’administració és el millor per resoldre els dubtes.
Aquest punt d’informació seria com el Departament d’Habitatge que proposa Avancem?
Ells parlen de departament, però nosaltres tenim la informació de com funciona i sabem que no en cal un. Són diferents departaments que treballen en aquest tema i el que hem de fer és un punt d’informació. Internament, no cal tenir un departament perquè en tens d’altres.
Els seus rivals diuen que l’urbanisme d’Encamp pot portar a tenir una parròquia “fosca i totalment ofegada” per l’alçada dels edificis. Corren aquest risc?
Al principi, pensava que (Marta Pujol) tenia una manca d’informació quan deia que a Encamp es permetien edificis alts i torres, volent posar l’ombra del dubte sobre si el POUP ho permetia. Una vegada li he explicat quatre o cinc vegades, veig que volen confondre l’electorat. El nou POUP no permet edificis de més de set plantes al centre i després es va regulant fins a quatre plantes màximes a mesura que vas als afores.
Només hi ha quatre convenis, en què quatre propietaris, que han concentrat les cessions en un sol indret, se’ls ha permès compensar-ho amb dues plantes més. Gràcies a aquest conveni, el comú té 10.000 metres quadrats al centre d’Encamp per poder fer el Parc de l’Ossa. En cap cas pot haver-hi torres com a Escaldes, ni ens ha passat pel cap.
L’oposició també ha criticat la nova concessió de Saetde.
A la campanya, Avancem ha intentat confondre l’electorat. A través de l’urbanisme o del domini esquiable. És impossible que sigui un mal acord quan justament el seu partit va votar a favor de la concessió de Saetde. Són estratègies polítiques. En tot cas, la feina feta per part del comú ha estat transparent i compartida amb tots els grups.
Li preocupa el recurs administratiu de Canillo?
Gens. És un recurs administratiu de dos terrenys: un judicialitzat i l’altre en discrepància cadastral. En cap cas posa en risc la nova concessió perquè no afecta el què i el com s’ha aprovat. L’únic que hem de fer és respondre administrativament el seu recurs. La concessió millora en seguretat jurídica i estic tranquil·la.
Entén les crítiques de l’oposició respecte a l’”oblit” del Pas de la Casa?
L’oblit del Pas de la Casa també forma part d’una nuvolosa. El Pas de la Cas ha estat una prioritat en aquests quatre anys, hi hem invertit més d’11 milions d’euros. Millorant l’espai urbà, serveis, l’escola bressol, la remodelació del carrer Sant Jordi amb voravies, zona d’escombraries i videovigilància, hem establert la taula d’oci nocturn per minimitzar les afectacions als veïns i també hem creat el consell econòmic i social on hi ha representants del teixit econòmic i social del Pas de la Casa. Ha sigut una prioritat i es reflecteix en els projectes i el canvi. Tot i això, queda feina per fer.
Com què?
En els pròxims quatre anys acabarem l’avinguda d’Encamp amb la remodelació, rehabilitarem l’antiga escola bressol per fer-hi un espai social i traslladant-hi les dependències de l’espai jove i també mirarem de fer una part de jocs infantils tancats. A més, farem un skatepark.
El turisme esportiu és un element que han volgut potenciar. Quin camí queda per recórrer?
Queda consolidar-nos com a destinació en l’àmbit esportiu i familiar. S’ha fet un pas molt important on hem aconseguit estades de clubs i seleccions. Inclús el Japó s’ha desplaçat fins al Pas de la Casa per fer les seves estades de natació. Comencem a ser una referència amb millor qualificació que Sierra Nevada i ens acabarem de situar en el mapa internacional aquests quatre anys. Estem en els punts de referència en entrenament en alçada i hem d’acabar de consolidar-ho per ser la millor destinació a Europa.
Pel que fa al turisme sostenible, què s’ha de fer a Pardines i Engolasters?
Vam fer un concurs d’idees i segurament no vam saber explicar-ho correctament. No volem canviar el camí de les Pardines, sinó intentar buscar l’equilibri entre el camí i el que el fa atractiu. Al mateix temps, buscar alternatives als voltants del camí de les Pardines que pugui reactivar la zona amb un turisme familiar i sostenible sense trencar l’harmonia de la zona. Si no som capaços de trobar un projecte que tingui aquest equilibri, no farem res.
Centren una part del seu discurs en el “benestar de les persones”. Amb èmfasi en els joves i la gent gran. Quins projectes plantegen?
En els últims anys hem treballat molt en la programació de la gent gran, ampliant la programació en el temps perquè tinguin també activitats a l’estiu. Després d’una enquesta a la gent de més de 60 anys, hem fet el projecte del Casal de la Gent Gran que farem a futur. Tenim el plec de bases redactat i serà un dels projectes que iniciarem el 2024 si tenim la confiança el dia 17.
En l’àmbit dels joves, parlava abans de l’espai jove al Pas de la Casa. Quines altres propostes porten al programa?
El punt d’informació juvenil és molt important perquè és un lloc on els guiem i s’hi ha de fer moltes més activitats. Es continuarà també el projecte de La Llançadora. Apostem pel jovent que vulgui realitzar un projecte en l’àmbit artístic posant-los en contacte amb professionals que els poden ajudar. De fet, l’últim va ser una obra de teatre que et posava la pell de gallina. Hem d’estar al seu costat també a nivell d’emprenedoria i d’assessoraments. L’educador de carrer serà important i també serà clau renovar els espais perquè se’ls facin seus.
Es veu favorita per aquest diumenge?
És complicat de dir, els ciutadans són els que tenen l’última paraula. L’únic que espero és que el ciutadà hagi vist la nostra voluntat de millora i el compromís per treballar en els pròxims quatre anys. Ens coneixen i saben que som gent propera i que anem per feina.
Les desavinences entre les dues formacions que han estat a l’oposició ajuda a fer que no sigui tan ajustada la cursa?
No tinc el termòmetre de què pot passar. El que tinc clar és que en campanya electoral es posa damunt de la taula eslògans o dubtes per intentar guanyar vots. En el nostre cas, ens hem centrat a explicar la feina i no entrar en debats que no corresponen a les eleccions comunals.
Què els hi diria a aquell 23% de votants d’Agrupament Encampadà?
Els diria el mateix que a tothom: han de veure què s’ha fet en aquests quatre anys i si volen que d’aquí a quatre anys Encamp torni a estar millor. Votar UP+DA+Independents és votar per Encamp, per una manera de treballar i per una manera de veure la parròquia. Les comunals són molt les persones i els projectes.
