Bon dia, Encamp! Amb aquesta salutació ha arrencat el Ball de l’Ossa aquest dilluns 12 de febrer. L’aparcament del Prat de l’Areny de la parròquia andorrana ha aglomerat a les 16.15 hores a centenars d’assistents, que s’han apropat a l’indret per gaudir d’una de les representacions més còmiques del Carnaval de la localitat. “Ens ha fet molta il·lusió que vingués tanta gent perquè ha sigut la primera representació del Ball de l’Ossa que fem després d’anar al setembre a actuar a la seu de la UNESCO a París”, ha explicat Edgar Rodríguez, que per primer any ha tingut el paper de dallaire.
L’esdeveniment, que des de finals de 2022 forma part del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, ha començat amb l’entrada del Senyor i la Senyora en un cotxe tirat per cavalls. Allà s’han trobat amb el capatàs i han arribat a un acord per contractar els dallaires que treballen sota la seva vigilància. “Tenint en compte que som l’elit de dallaires andorrans, per menys de quatre milions no farem la feina”, ha apuntat el capatàs. Després d’una estona de negociació, han acordat baixar l’oferta als 3,5 milions d’euros pel servei a prestar. Això sí, el sou, els dallaires, l’han cobrat de manera il·legal. “Jo soc molt de pagar en B”, ha assenyalat el cap.
Però allà on havien de dallar l’herba els segadors, hi havia diverses persones assegudes. “Qui és aquesta gent d’aquí?”, ha preguntat el capatàs. “Se’ls veu confortables —els individus intrusos estaven a una tenda de campanya, com a crítica a la falta d’habitatge assequible per als joves andorrans—, no sé quant pagaran de lloguer”, ha afegit. A continuació, l’encarregat s’ha apropat al segon grup, què li ha explicat que estaven fent una manifestació. “Ah, els andorrans i la seva manera de manifestar-se en silenci”, ha criticat el capatàs.
Amb el camp ja lliure d’inquilins, els dallaires han pogut iniciar la feina. Però pocs minuts després s’han distret i el capatàs ha hagut d’empaitar-los i colpejar-los amb el bastó. Mentre el cap corria darrere la “colla de dropos”, també feia sàtira sobre diverses situacions que s’han anat donant durant tot l’any o de les actuacions de les figures públiques. Però també s’ha mofat d’esdeveniments més recents, com dels danys produïts durant el robatori del Rei Carnestoltes d’Ordino per part d’Encamp. “Per Carnaval tot s’hi val”, ha bromejat.
El berenar de la Fregona
Després del que els dallaires han considerat una tarda intensa de treball, s’han reunit a sota el pi que hi havia al mig del prat a cantar velles cançons populars com ‘La desgràcia d’un pobre home’ i ‘Sega-me-la arran’.
I mentre la tranquil·litat romania a l’indret, ha arribat la Fregona pujada a un poni amb un cistell ple d’aliments. Era l’hora del berenar i ha volgut que els treballadors no passessin fam, així que ha agafat el menjar i ho ha repartit d’una manera peculiar: la dona, amb poca paciència, els ha estampat a la cara ous i farina i els ha dutxat amb llet i vi.
Metàfora de l’ossa
Mentre continuava la disbauxa, ha aparegut silenciosament d’entre el públic una ossa. Els dallaires s’han espantat, però el capatàs els ha tranquil·litzat dient que aquesta femella era mansa. “Aquesta ossa porta amb nosaltres des de l’any 74, es coneix aquest prat de memòria, no com l’ossa d’Ordino. És més, tinc una sorpreseta”, ha comentat. “Mireu, els hem robat (a Ordino) el Carnestoltes, i els hem robat l’ossa”, ha exclamat amb el suposat crani de l’animal a la mà.
De cop i volta, un bram ferotge ha aturat en sec la gresca i una altra ossa s’ha plantat al mig del camp cercant restes de menjar per emportar-se-les a la boca. Esporuguits, els segadors i la Fregona han fugit cap al poble per demanar ajuda als caçadors, els quals han abatut la fera a trets.
Finalment, han tornat a aparèixer el Senyor i la Senyora, i, per celebrar el final feliç per a la gent del camp, s’han donat tots les mans i han començat a ballar i a entonar la cançó ‘Eixa nit hem mort la ruca’. En aquest context, l’ossa esdevé el símbol de les dificultats i, el fet que la capturin, significa la lluita victoriosa contra els entrebancs que pateix la societat.
“Ho he viscut de manera espectacular”
La Comissió de Festes d’Encamp és l’encarregada de fer perdurar en el temps la tradició del Ball de l’Ossa. “Portem reunint-nos des de setembre dos o tres cops per setmana”, ha explicat Edgar Rodríguez. Ell és un dels tants joves que dona vida a les festivitats del Carnaval, com la Penjada, els Contrabandistes o l’Operació del Rei Carnestoltes.
I, encara que també havia participat en anys anteriors en aquest espectacle, mai havia tingut el paper de dallaire. “És el meu primer any de dallaire i ho he viscut de manera espectacular”, ha afirmat Rodríguez, que portava la camisa plena de restes de menjar per culpa de la Fregona.
Posteriorment, els joves d’Encamp han repartit entre els assistents un àpat singular com a senyal d’agraïment. “En l’acabar la funció, repartim a tothom una torrada de pa de pagès amb allioli de codony. És una tradició”, han explicat.
Adheriment a la UNESCO
La ciutat de Rabat (Marroc) va esdevenir la seu de la 17a sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO del 28 de novembre al 3 de desembre de 2022. A aquesta reunió, els assistents van rebre la candidatura impulsada per Andorra i França a la qual sol·licitaven que es declarés les Festes de l’Os dels Pirineus Patrimoni Cultural Immaterial.
L’informe va emetre’s en sentit favorable perquè, segons el Comitè, reunia els “criteris necessaris de la Convenció de 2003”, ja que la festivitat fomenta uns valors que promouen el diàleg entre les persones i el medi natural. Tot i que la representació teatral del Ball de l’Ossa té el seu origen a l’edat mitjana, des de la dècada dels cinquanta segueix un guió escrit per Rossend Marsol Sícoris.
Com assenyalen des del Comú d’Encamp, aquesta decisió de la UNESCO “suposa el reconeixement internacional d’una expressió del patrimoni” i fomenta “la implementació de mesures de salvaguarda amb el paper actiu de les institucions i, molt especialment, dels actors que s’encarreguen de materialitzar, difondre i transmetre la festa a les generacions més joves”.
