Clàudia Cunill: “La influencer que es queixa a internet fa molta gràcia fins que es fica en política”

Clàudia Cunill (@itsclaubunny) s’ha fet un lloc a les xarxes socials parlant d’Andorra, qüestions socials o simplement del seu dia a dia. Uns continguts que, sempre acompanyats d’un llenguatge irreverent, l’han convertit en la influencer andorrana amb més notorietat entre els creadors de contingut en català. En paral·lel, a les últimes eleccions comunals va formar part de la llista socialdemòcrata d’Avancem a la parròquia d’Encamp i en les últimes setmanes ha sigut elegida coordinadora de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA). Entrevistem Clàudia Cunill per parlar de l’odi a les xarxes i als mitjans, de l’estat dels creadors de contingut al país i de la seva implicació política.

Quan el PS estava en hores baixes, vas decidir anar a les llistes d’Avancem a les comunals d’Encamp. Per què fas aquest pas?
Tinc un neguit polític des que soc petita. De fet, estudio Relacions Internacionals amb la idea de fer-me ambaixadora o alguna cosa similar i vaig ser militant del PS un temps. Per les eleccions generals, ve la Carine Montaner a buscar-me, però no arribem a cap acord perquè no ens entenem en el tema de l’avortament. A les comunals, tot i que em torna a temptejar Andorra Endavant, jo volia que em truqués el PS perquè és el que s’assembla més a les meves preferències. Encara que tinc la sort que al meu pare li ha anat molt bé la vida, jo no tinc aquesta probabilitat. Tinc 28 anys, amb estabilitat econòmica i amb prou feines m’he pogut independitzar a França, fora del país.

I va arribar la trucada?
Vaig fer una story dient que un partit polític m’havia vingut a buscar i que no sabia què fer. Aleshores, el Pere (Baró) ho veu i em diu: per anar amb qualsevol, vine amb nosaltres. I em vaig presentar com a independent. Sabíem que perdríem, però no podia passar com a Canillo que només s’hi va presentar DA. Ens vam presentar amb un projecte que únicament podia fer la guitza i arrencar el màxim de vots possibles. M’ho vaig passar molt bé, però també vaig rebre amenaces. Em van donar un cop al cotxe, em van tallar l’internet a casa, em va passar de tot… La influencer que es queixa a internet fa molta gràcia fins que es fica en política.

Tenia aquest neguit perquè a mi em van enganyar. Em van dir que si estudiava una carrera i un màster, podria tornar al meu país, tindria una feina i em podria independitzar. I torno amb 25 anys sense un duro i zero experiència.

Quins debats hi havia a casa sobre política?
El papa és una persona completament oposada a mi. És correcte, diplomàtic, pacient, generós… I li surt la filla nerviosa, espitosa i sempre amb alguna cosa a dir. Quan parlàvem de política, sempre hem anat en una línia semblant. La diferència és que ell és d’una època i jo d’una altra. És un home blanc i heterosexual, un privilegiat a la societat. Tota la part més feminista li costava entendre, però quan ha vist les dificultats que he tingut simplement per ser dona és quan ha fet un pas endavant.

“M’han enganyat. Em van dir que si estudiava una carrera, podria tornar al meu país, tindria una feina i em podria independitzar. I torno amb 25 anys, sense un duro i zero experiènica”

 

Comentaves les amenaces en campanya. Ja havies rebut crítiques a les xarxes. Què va ser diferent quan et vas posicionar amb el partit?
Parlant clar, el sistema de diaris d’aquest país. Qui em critica a Tiktok té un nom, un usuari i el puc denunciar. El que em va passar a les eleccions és que cada dia s’escrivia una notícia sobre mi. Era cinquena d’una llista i, quan va ser el carnaval d’Encamp, vaig ser portada. Els mitjans de comunicació del país es nodreixen dels comentaris anònims de la gent. Quan he fet vídeos denunciant-ho, em diuen: no, Clàudia, els que et diuen de filla de puta en amunt els hem eliminat. No et fot! Quan els diaris publiquen el que volen i tenen el suport de l’anonimat, és quan la meva salut mental es veu afectada. Si has de donar la cara, la gent s’ho pensa més. Va ser una carnisseria.

Tornaries a presentar-t’hi?
Crec en el projecte i, si tornessin a fer unes eleccions, m’hi tornaria a presentar. La gent del PS creu en mi i jo tinc un altaveu. A la vida, això és recíproc i es tracta de treballar amb gent amb qui t’hi sentis a gust. Com passa amb el PS.

Amb les crítiques a xarxes i mitjans, has pensat algun cop en dir: aneu a pastar fang, aquí us quedeu.
Ja no entro als comentaris, passo. La gent que m’estima no anirà als comentaris. Estic enfadada amb els mitjans del país, completament polititzats i que es nodreixen de l’anonimat. Després el dia de la salut mental se n’omplen la boca.  Em quedo amb el que passa a les meves xarxes i el que m’escriu la gent per privat. Per exemple, que s’informen de les coses amb els meus vídeos o que veure’m grassoneta entrenant els ha animat a anar a un gimnàs.

Precisament, et fas viral quan un usuari et va criticar perquè parlaves en català als teus vídeos i tu vas respondre-li.
La gent té vergonya a respondre les crítiques. És Tiktok, no m’ho prenc en serio. Hi ha molta gent que diu: “mai em poso en polèmiques, però avui he de respondre”. No, carinyo. Ja t’hi estàs posant. Per què hem de dir això? Jo sí que em poso en polèmiques si m’estàs fent la guitza. Si no em defenso a mi mateixa, qui ho farà? Ningú defensarà la meva feina. Per molt que no guanyi molts diners amb això, és el meu catàleg cap al món i m’obre moltes portes.

“Quan em fan la guitza, em poso en polèmiques. Si no em defenso a mi mateixa, qui ho farà?”

A la majoria d’establiments del país, t’atenen en altres idiomes que no són el català. Què ha passat perquè un país que únicament té el català com idioma oficial es trobi en aquesta situació?
Andorra sempre ha sigut un país molt servil i atent al turista. Vinc del Pas de la Casa, on els caixers et parlen en francès, els anuncis són en francès i inclús ens van portar la carta només en francès. No sé què ha passat. El que sé és que soc l’única creadora de continguts del país que ho fa 100% en català. Ho publico en català perquè és la llengua amb què jo somio, m’enamoro i penso. Si vull que sigui espontani i natural, ha de ser així. Sempre animo a tots els creadors a fer més vídeos en català.

TV3 i Andorra Televisió van fer molt bona feina en el seu dia i consumíem dibuixos en català. Ara amb la globalització i l’internet ho consumeixen tot en castellà. Això fa que quan expliques alguna cosa que has vist, ho facis també en castellà. Els mitjans grans s’estan posant ara les piles perquè veuen que la llengua està morint. Tot i això, hi ha influencers catalans que s’enfaden amb els creadors que ho havien fet tota la vida en castellà i ara canvien. Penso que sempre som a temps de rectificar, l’important és la llengua.

Tenint en compte que els creadors de continguts són una bona porta d’entrada per consumir productes en català, creus que el Govern d’Andorra fa suficient per promocionar-vos?
El Govern d’Andorra no fa res. A mi, mai se m’ha ofert ni una subvenció, ni una sala per gravar el podcast, ni una col·laboració. Hi ha influencers d’aquí amb molts seguidors espanyols que sí que els contacten. Però, entre que estic polititzada i ho faig en català, no els interesso tant. Sap greu. En canvi, Andorra Televisió sí que ens va donant veu.

La televisió és pública, així que indirectament…
Sí, però no crec que ho triï algú que estigui manant, sinó la mateixa gent que treballa la televisió i que em coneix. Són les persones que hi ha darrere.

“Si vull que sigui espontani i natural, el meu contingut ha de ser en català”

 

Un dels temes que has tractat als teus vídeos és l’avortament. Creus que s’està abordant de manera tíbia el debat?
Per mi és un tema prioritari. Durant la meva primera temporada del pòdcast feia dues preguntes. Grífols sí o no? I Avortament sí o no? Només la Rosa Alberch em va dir que ‘no’ a l’avortament. Li agraeixo per ser tan valenta i dir-ho perquè no és una opinió ben vista. La resta em van dir avortament sí i Grífols no. S’aborda d’una manera tíbia perquè tenim un model de coprincipat i, cada vegada que es posa sobre la taula, el bisbe diu que es trencaria el model. M’ho crec? No. A l’església li interessa tenir la mà al país.

Per ells, hi ha altres coses que també són pecat com el matrimoni homosexual. Per què una cosa que afecta els dos sexes es duu a terme -de fet, el nostre cap de govern o jo som del col·lectiu- i quan només afecta el sexe femení no? Se sap que pots comprar la pastilla del dia després, hi ha metges a la Seu forrant-se per avortaments ràpids… Hi ha un negoci al voltant del país que suposo que no es vol que es trenqui. Per mi, hauria de ser una de les coses més importants. Estem al segle XXI. Si mai arribo a ser Cap de Govern, seria la primera cosa que faria.

Vius fora d’Andorra per obligació o elecció?
Completament per obligació. Totes les feines que m’ofereixen són de 1.500 euros, que no et dona la capacitat d’independitzar-te amb un lloguer o d’estalviar. Els andorrans als 18 anys ens independitzem i passem anys fora de casa, però després tornes amb 25 i no saps on posar-te. El banc em va dir que estalviés 50 mil euros i, quan els vaig tenir, em van dir que com a molt me’n donaven 200 mil i amb el meu pare avalant. Per què he d’estalviar? Què em compro per 200 mil euros? No m’hipotecaré per un estudi. Aleshores, va sortir l’oferta d’una casa a L’Ospitalet i, com jo treballo al Pas de la Casa, em vaig hipotecar. La meva quota és la meitat que qualsevol lloguer del país. Si no, estaria vivint a casa del papa.

“Si mai arribo a ser Cap de Govern, el primer que faria seria legalitzar l’avortament”

 

Per què ara has decidit assumir el càrrec de coordinadora de la JSA?
Perquè m’agrada complicar-me la vida (riu). Tocava fer el relleu i molts em van demanar que ho fes jo. Em fa il·lusió, perquè vaig anar a les comunals sense experiència de res i crec que són passos per aprendre. Des de petita he tingut el neguit de ser la primera dona Cap de Govern d’Andorra, però no crec que ho acabi sent mai. Jo li caic bé als residents, que no poden votar. Malgrat això, crec que moltes noies tindran un referent que jo mai he tingut. Als de Foc i Lloc els diuen “gamberros”, mentre que jo soc follonera i problemàtica perquè les dones no agafem mai aquest rol.

Des del partit et diuen que controlis el que dius i com ho dius?
L’única vegada que m’han “renyat” era perquè havia dit una cosa que no era correcta. Tot i això, em vaig sentir molt recolzada per la gent del partit. A les eleccions mai em van dir que esborrés un vídeo. Per ser correctes ja tenen a molta gent, n’hi ha altres que passem dels formalismes i potser es poden sentir identificats amb mi.

Molts catalans et coneixen pels teus vídeos. Et sents una mica ambaixadora del teu país a les xarxes?
Fa dos anys que a les entrevistes sempre dic que em sento una petita ambaixadora. Vaig ser qui va començar a parlar d’Andorra i soc l’única que ho continuo fent en català. Em sento molt estimada per la comunitat de Catalunya. Els catalans estimeu molt Andorra i a vegades s’extrapola a mi.

“Sempre he tingut aquest neguit, però no crec que acabi sent mai Cap de Govern. Li caic bé als residents, que no poden votar”