A partir de les 9.00 hores, les urnes dels col·legis electorals començaran a rebre els vots que decidiran la composició del pròxim Consell General i les majories governamentals. Xavier Espot i la coalició encapçalada per Demòcrates aspiren a la majoria absoluta, mentre que els seus aliats busquen ser determinants per la nova majoria i els contrincants dels taronges anhelen un canvi. El 2019 aquests vents de canvi es van quedar a mitges. El curiós acord entre Liberals i PS a les territorials va permetre que DA perdés la majoria absoluta, però no va truncar la seva continuïtat. Ara la situació de cada partit és ben diferent.
Demòcrates suma esforços a la llista nacional amb els seus companys de govern de Ciutadans Compromesos i també amb ACO i UP. A més, han bastit aliances territorials amb Acció i Liberals, una fórmula que espera desarticular la força de l’oposició. Pel que fa als Liberals, es troben en un moment cruïlla. Esperen que l’escissió a la seva esquerra no els desgasti suficient com per a perdre la representació a la llista nacional. Si aconsegueixen ser determinants a les majories del Consell, estarien destinats a tenir pes dins de l’executiu. A més, la incorporació de la figura de Cabanes podria arreplegar als antics votants del PLA i salvar els mobles.
Per la seva banda, Acció -escissió socioliberal de L’A- ho té encara més difícil per aconseguir els vots suficients per entrar amb grup propi. En campanya han intentat reivindicar certs valors, normalment associats amb l’esquerra, des d’una posició del liberalisme europeu. Per això, corren el risc de quedar en terra de ningú o ser el “partit frontissa” que volen representar.
El PS és qui ha agitat més la precampanya i la mateixa campanya gràcies a la reconciliació progressista amb els seus antics companys de l’SDP. Pere López és el millor posicionat per suplir Xavier Espot i encapçala les forces que aposten pel canvi. A la llista nacional ho té pràcticament impossible per superar-lo, però una mobilització massiva dels seus i la crida al vot útil a les parròquies podria dur-lo a donar la sorpresa en alguns territoris. Després, segurament tocaria entendre’s amb la resta de formacions de l’oposició. Una tasca gens fàcil.
Concòrdia cerca una estrena electoral dolça. Els de Cerni Escalé es mouen en unes coordenades polítiques diferents de DA i el PS, dues formacions que podria erosionar aquest 2 d’abril. Probablement, les seves aspiracions no són assolir la victòria aquest 2023, però sí aconseguir prou força per ser determinants a la cambra i fer-se notar. El dubte està en què faran en una hipotètica investidura. El que és segur és que no entraran en cap govern de coalició que no encapçalin.
Per últim, Andorra Endavant és un vers lliure, complicat tant d’ubicar ideològicament com de predir el seu rendiment electoral. Els seus resultats poden ajudar a mesurar fins a quin punt la població està farta de l’actual situació. A Europa, partits de la nova esquerra o de dreta radical han sabut surfejar la indignació amb els polítics i el sistema en aquests darrers anys. Està per veure si al Principat aquest sentiment té tant de pes com per catapultar una formació com la de Carine Montaner. A més, podria ser una de les grans guanyadores de l’absència de terceravia. A l’última enquesta, eren la candidatura per qui més es decantaven els votants de la formació conservadora, però la mostra probablement no era prou representativa per a treure conclusions.
Com sempre, la principal batalla es trobarà a les llistes territorials, que ens poden oferir un escrutini taquicàrdic.
Escaldes-Engordany, ben diferent de 2019
A Escaldes-Engordany s’hauran d’observar quins resultats tenen el canvi de coalicions. El 2019, Marc Magallón, que en aquell moment militava a Liberals, anava a la candidatura d’Acord amb PS. Aleshores, la diferència d’aquella coalició amb Demòcrates va ser de poc més d’un 1%. En aquestes eleccions, Magallón va en aliança amb Demòcrates com a membre d’Acció. Pel seu costat, PS SDP+ esperen que el sotrac no els afecti prou per a perdre els dos consellers generals a la parròquia gràcies als possibles vots que podria aportar SDP, amb més del 8% el 2019. El tercer en aquesta pugna serà Concòrdia. En campanya, la nova formació ha rebut en carta manera el suport de la cònsol major Rosa Gili, que va assistir a la seva reunió de poble. Els ‘bategadors’ no han vingut a fer d’espectadors.
Andorra la Vella, amb tota l’artilleria
Si les diferències entre d’Acord i Demòcrates van ser justes a Escaldes-Engordany, a Andorra la Vella encara van ser més minses. DA no s’ha estat per mitges tintes a la capital i presenta com a cap de llista la fins ara cònsol major, Conxita Marsol, en la seva aliança amb Liberals. Com a Escaldes-Engordany, la suma d’SDP, amb gairebé un 15% el 2019, al PS podria portar el duel a unes distàncies poc pronunciades. Aquí, però, entren dos formacions més per a atomitzar el vot de l’oposició: Concòrdia i Andorra Endavant.
Sant Julià de Lòria, orfe
Segurament, una de les parròquies més imprevisibles és la de Sant Julià de Lòria. Fins ara havia sigut el feu d’Unió Laurediana, però sense la seva participació poden quedar orfes de partit hegemònic. Demòcrates + Liberals volen fer-se amb els seus vots, igual que Andorra Endavant. Tot i això, Concòrdia, que s’ha unit a Desperta Laurèdia, espera arreplegar aquest sentiment de pertinença lauredià en ser l’únic partit parroquial d’entre totes les candidatures. Finalment, el PS SDP+ intenta no perdre pistonada en la lluita.
Encamp, l’alè socialdemòcrata
Encamp és una de les altres parròquies ajustades, sobretot perquè només s’hi presenten dues candidatures. El 2019 es va decidir per un grapat de vots i la reestructuració d’aliats podria canviar les majories. Demòcrates s’uneix Units pel Progrés per combatre la coalició de PS i Agrupament Encampadà. A més, els socialdemòcrates podrien arreplegar un bon nombre dels vots de Progressistes SDP, encara que no participen en l’aliança.
Ordino, Grifols a l’agenda
A Ordino, les territorials es podran llegir en clau Grifols. Per un costat, Demòcrates, Liberals i ACO defensen sense embuts el laboratori. D’altra banda, PS se suma a Per Ordino, ambdós contraris al projecte al comú, per convertir les eleccions en el referèndum que el govern comunal no vol celebrar. A més, Andorra Endavant també s’afegeix en aquesta negativa amb la seva candidatura antiGrifols, un fet que pot restar impacte als socialdemòcrates.
La Massana, tsunami de CC?
A la Massana Ciutadans Compromesos + DA són els màxims favorits. A més, els seus contrincants van dividits en dues candidatures: PS SDP+ i Acció, que han promès no investir un govern integrat per CC si surten consellers generals per la parròquia.
Finalment, a Canillo sí que està tot el peix venut, ja que només s’hi presenta Demòcrates.
