El Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior impulsa aquest dimecres les XVI Activitats d’humanitats. Aquesta iniciativa proposa crear situacions pedagògiques que posin en relleu les humanitats com un espai de construcció de l’esperit crític. S’estructura en tallers en què els alumnes i els professors dels diferents sistemes educatius treballen plegats durant tot un matí; també s’ofereixen dos conferències (una per als alumnes al matí i una altra per a tot el públic al vespre). El tema triat per a aquesta jornada és els joves i la imatge.
En aquesta setzena jornada hi participen 123 alumnes i 8 professors de l’Escola Andorrana de batxillerat, el Colegio Español María Moliner, el Lycée Comte de Foix i el Col·legi Sant Ermengol.
Concretament, i entrant al detall, l’expert convidat i que imparteix les conferències d’enguany és el filòsof Nemrod Carrasco. És professor de filosofia a la Universitat de Barcelona i cofundador de Crisi, un espai de pensament crític situat al cor del barri de Sant Antoni de Barcelona. Autor de nombrosos articles en revistes especialitzades, és el responsable de l’assessorament filosòfic de la sèrie de televisió Merlí. Ha publicat dos llibres: Apories de la vida quotidiana (Angle Editorial, 2017) i Viaje al centro de la filosofía (Paidós, 2018). Així mateix, ha col·laborat en diversos mitjans, com el programa de ràdio Versió RAC1, de Toni Clapés, amb una secció setmanal titulada Filosofia de la vida quotidiana, Julia en la Onda o El Balcó, de la Cadena Ser.
En la primera conferència amb els alumnes, Carrasco ha intentat respondre el perquè les imatges i els filtres de les xarxes socials juguen un paper tan important en les noves generacions. Per mirar de respondre els interrogants el conferenciant barrejarà fenòmens icònics del present amb la icona per antonomàsia de la filosofia: la caverna de Plató.
Així, i en la conferència oberta a tothom que se celebrarà a partir de les 19:30h al Centre Cultural La Llacuna, Carrasco vol preguntar-se per què la desconfiança envers les imatges, ben lluny de ser un fenomen nou, constitueix una mena de constant en la història del pensament; per què la gent es resisteix a comprendre què volen les imatges, de quina manera parlen i si tenen realment algun poder per començar a foradar aquesta realitat.
