El 85% de la població d’Andorra considera que la immigració és positiva per al país

El coordinador i la investigadora de l’àrea de Sociologia d’Andorra Recerca i Innovació, Joan  Micó i Pepita Batalla, han presentat aquest dimarts els resultats de l’estudi sobre la immigració  a Andorra realitzat durant el 2022 pel grup de Sociologia d’AR+I. Segons l’estudi, un 60% de la  població d’Andorra considera que s’ha de mantenir l’actual sistema d’entrada de treballadors  immigrants. El percentatge d’enquestats que consideren que s’hauria de facilitar més l’entrada  de treballadors immigrants és del 25,5% mentre que un 14% pensen que s’hauria de restringir. Un 82% dels enquestats consideren que no s’hauria de donar preferència a l’entrada  d’immigrants d’alguns països en concret, per un 17% que sí pensen que s’hauria de fer. 

Un 85% de la ciutadania considera que la immigració és positiva per al país, un 6%, la considera  negativa i un 9%, ni positiva ni negativa. Segons els resultats de l’enquesta d’AR+I, el motiu  principal pel qual es considera la immigració com a positiva per al país és perquè els nouvinguts  cobreixen l’excedent d’oferta de treball que hi ha. Un 95% dels enquestats està d’acord amb  l’afirmació “els immigrants són necessaris pel funcionament de l’economia andorrana”. 

D’altra banda, un 73% d’enquestats considera que “els immigrants ocupen llocs de treball que  no volen els andorrans”. Els que més ho afirmen són els enquestats de nacionalitat portuguesa i  els provinents d’Amèrica Llatina. Les dades de l’estudi d’AR+I indiquen que no hi ha una  percepció generalitzada de competència entre els treballadors per l’arribada d’immigrants, que  està regulada en funció de les necessitats del mercat laboral. La població d’Andorra tampoc  considera majoritàriament que “l’augment d’immigrants afavoreix que es produeixin més  conflictes socials” (50%), ni que “l’augment d’immigrants farà que a Andorra es perdi la llengua  catalana” (51%), tot i que hi ha un percentatge important, del 45%, que sí que ho pensa. 

La majoria d’enquestats està d’acord que els immigrants puguin portar la seva parella i fills a  viure a Andorra (95%), que puguin accedir a un lloc de treball en igualtat de condicions que els  andorrans (90%) i que puguin obtenir més fàcilment la nacionalitat andorrana (54%). Encara  en relació amb els drets polítics, la majoria de les persones enquestades per AR+I estan d’acord  que els estrangers que resideixen i treballen de forma estable a Andorra puguin votar a les  eleccions comunals (78%) i, en menor proporció, a les generals (56%).

Acceptació de la diversitat. La qüestió que planteja la preferència de no tenir com a veïns a  determinats grups de persones, la majoria d’enquestats (75%) afirma que no tenen cap  inconvenient en tenir com a veïns a qualsevol dels grups nacionals. Tot i això, una part dels  enquestats diu que preferirien no tenir com a veïns persones procedents del Marroc (15%) i en  menor proporció, llatinoamericans (6%), portuguesos (4%) o indis (2%). 

“Històricament, els fluxos migratoris han tingut un paper fonamental en el desenvolupament de  les societats d’arreu del món i han contribuït a la transformació econòmica, cultural i social tant  dels indrets receptors com dels emissors”, ha explicat Micó. “La realització d’aquest estudi ha  servit per analitzar les percepcions latents dins la societat andorrana envers la immigració, a la  vegada que s’ha procurat radiografiar la seva posició en l’àmbit socioeconòmic, cultural i  juridicopolític, d’acord amb els tres eixos principals de segmentació que generen un  desenvolupament desigual entre la població del Principat”, ha afegit el coordinador del grup de  Sociologia d’AR+I. 

“Les dades demostren que hi ha una dualització del mercat laboral marcada, en part, perquè  generalment una part important de la població immigrada ocupa els llocs de treball menys  qualificats o de caire temporal, a la vegada que es veu limitada l’oportunitat d’accedir a sectors  com les administracions o certs sectors professionals per un marc legal en matèria laboral que  ha prioritzat tradicionalment la població local per davant de l’estrangera”, ha argumentat  Batalla.