Emmanuel Macron sembla haver trobat un nou paper en aquesta recta final del seu mandat: el de vigilant del respecte, les formes i la moral pública. El president francès, també copríncep d’Andorra, acumula darrerament episodis on abandona el discurs institucional per alliçonar públicament ciutadans o assistents en actes on assisteix.
Fa només uns dies, les xarxes socials es van omplir amb un vídeo viral on Macron recriminava el comportament d’un jove que, durant un acte protocolari, li havia dit “Manu” en lloc del “Monsieur le Président” que ell deuria esperar. El president francès li va respondre amb un to paternalista, recordant-li que “el respecte i les bones maneres” són imprescindibles en aquest tipus d’actes. El detall és que el jove no era cap càrrec públic ni representant institucional, sinó simplement un espectador més en un acte multitudinari que va topar amb el president quan aquest pretenia donar-se el típic bany de masses després de l'acte.
La seqüència va generar tota mena de comentaris a França. Alguns hi van veure un president defensor de les formes republicanes; d’altres, un líder cada vegada més distant i obsessionat amb la imatge presidencial.
Aquest dilluns, Macron va protagonitzar una nova escena similar a Nairobi, durant una conferència cultural francoafricana a la Universitat de Nairobi. Visiblement molest pel soroll d’una part del públic, el president es va aixecar de la primera fila i va interrompre l’acte per exigir silenci. “És una total falta de respecte”, va etzibar davant l’auditori. El vídeo també s’ha fet viral i ha tornat a alimentar el debat sobre el seu estil presidencial.
Aquest gir coincideix amb un moment polític delicat per al president francès. Després de gairebé una dècada al poder, Macron afronta una erosió important de la seva popularitat. Diverses enquestes situen la seva aprovació al voltant del 24%, mentre creixen les alternatives tant a la dreta tradicional com, sobretot, a l’extrema dreta.
A més, Macron ja no es podrà presentar a les presidencials del 2027 per la limitació constitucional de mandats. La cursa per substituir-lo ja està plenament oberta i el seu espai polític afronta un futur incert. Figures com Édouard Philippe o Gabriel Attal intenten heretar el centre macronista, però les enquestes mostren un ascens sostingut del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i Jordan Bardella.
En aquest context, les escenes d’un Macron corregint ciutadans o renyant públics sorollosos projecten la imatge d’un president que, més que governar el futur polític de França, sembla voler preservar fins al final una certa idea d’autoritat republicana i de solemnitat institucional.