El Consell General ha aprovat el projecte de llei pel creixement sostenible i dret a l’habitatge, també conegut com a llei òmnibus. Els 17 vots favorables han permès tirar endavant una legislació que ha de permetre facilitar l’accés a l’habitatge i regular els preus de lloguer, entre altres mesures. La votació ha rebut 10 vots en contra, els dels partits a l’oposició de Concòrdia, Andorra Endavant i el Partit Socialdemòcrata.
Concòrdia hi ha votat en contra i ho han argumentat centrant-se, sobretot, en l’especulació i la inversió estrangera. Precisament Escalé ha articulat que els preus del país han incrementat gairebé un 20% des de l’abril del 2023 fins al desembre del 2024. “Això és extraordinari i no ha passat enlloc més en els països del nostre voltant”, ha advertit el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé.
“La llei preveu que es pugui comprar fins a dos immobles per part de persones que no viuen en el país. Ens plantegem per què un segon immoble”, s’ha preguntat Escalé, que ha afegit: “Si la gran majoria d’inversors estrangers compren una sola residència, que és el que veiem a les dades del Govern, de què ens serveix limitar a dues residències les compres per part de persones estrangeres. La majoria de la gent continuarà comprant una residència i continuaran apujant els preus de mercat”.
El líder del grup també ha posat en qüestió les sis places d’aparcament que contempla la llei per a les persones foranes. “És riure’s de la gent d’Andorra”, ha assenyalat el polític. “Amb aquesta llei continua sent més fàcil especular que trobar un pis”, ha precisat Escalé.
Tampoc han acabat satisfets des del Partit Socialdemòcrata. En aquest cas el grup considera que és “una presa de pèl” i “màrqueting polític”, ha etzibat el conseller general del PS, Pere Baró. “La foto final és que la llei servirà de ben poc”, ha declarat Baró. Ho ha justificat tot descrivint que calia limitar més la inversió estrangera. I ha posat l’exemple de les persones estrangeres que poden adquirir sis places de pàrquing.
“Encara no he entès per què volen sis places d’aparcament, si no és perquè la inversió estrangera les compri i les venguin a la ciutadania d’Andorra pel doble o el triple, una vegada més, una presa de pèl”, ha comentat Baró. També ha carregat que el text no sigui més valent i ha esmentat que no arreglarà el “que vindrà a partir del 2027”.
Andorra Endavant ha estat clara com l’aigua i han deixat palès que hi han votat en contra. Entre els motius de la seva oposició han explicat que no estan d’acord amb la cessió obligatòria dels pisos buits perquè “vulnera la propietat privada” o perquè no és just que es “culpabilitzi els propietaris” de la situació actual perquè ha de ser “l’estat qui proporcioni els pisos”, ha relatat la presidenta de la formació, Carine Montaner.
També consideren que és una llei molt intervencionista i demanaven “posar més filtres a la inversió estrangera per tal de garantir un alt valor afegit al país, una recaptació fiscal”, ha emfatitzat la dirigent d’Andorra Endavant. Això ho van plasmar a través d’una esmena que se’ls hi va tombar. De fet, Montaner ha acabat la seva primera intervenció del debat criticant la llei catalogant-la com a “inacceptable”, “complexa” i “inaplicable”. Per això ha amenaçat de portar la llei al Tribunal Constitucional.
Ciutadans Compromesos hi ha donat suport. El seu president, Carles Naudi, l’ha catalogat com una “llei molt valenta” i ha volgut destacar la valentia del Govern en limitar la inversió estrangera immobiliària. “Venim d’un entorn que no hi ha cap limitació i presentem un projecte que parla de dos, hem passat d’infinit a dos”, ha asseverat Naudi, en referència que amb la llei els estrangers podran comprar només dos immobles.
En aquest sentit, ha volgut reiterar que “aquest Govern posa per primera vegada limitació en la inversió estrangera i ningú ho vol reconèixer”. El representant de Ciutadans Compromesos també ha volgut deixar clar que el text “dona seguretat jurídica, defensa la propietat privada i defensa els principis constitucionals”, la qual cosa permet “millorar el poder adquisitiu de les persones i continuar avançant en matèria d’habitatge”. Naudi ho ha exemplificat posant de manifest l’esforç multimilionari realitzat per l’estat invertint en pisos o amb el fet que l’oferta de pisos de lloguer es quadruplica.
El conseller general no adscrit, Víctor Pintos, també ha donat suport a la mesura. Pintos ha al·legat que tot i que el text té algunes “limitacions”, és “necessària per al país”. Pintos ha argumentat que no comparteix algunes propostes com per exemple la cessió obligatòria dels pisos buits o sobre el fet que es retirin algunes llicències turístiques, però també ha afirmat que la llei és “imprescindible” i per això hi ha acabat votant favorablement.
Des del Govern han defensat que el projecte de llei no solucionarà la problemàtica de l’habitatge, però sí que permetrà millorar la situació actual. “És una llei equilibrada”, ha defensat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol. “Aquesta llei no és la solució, però pretén millorar l’habitatge i el creixement del país”, ha exposat a continuació Marsol, que ha agregat: “Segur que millorarà alguns aspectes”.
Des del grup parlamentari de Demòcrates també ho han assegurat d’aquesta manera. Per això la consellera general de DA, Maria Martisella ha mencionat que no serà l’única norma que es tirarà endavant per vetllar pel creixement sostenible. En aquest sentit, Marsol ha anunciat que estan treballant amb un projecte de llei que crearà un “programa d’incentius fiscals urbanístics i econòmics per a la construcció d’habitatges de lloguer a preu assequible privats i també un programa d’ajuts pels joves que volen comprar el seu primer habitatge”.
Desestimades totes les reserves d’esmenes presentades per Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata
La sessió del debat per aprovar el projecte de llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge ha arrencat a primera hora del matí d’aquest dijous amb l’examen i aprovació de les reserves d’esmenes, presentades pels grups parlamentaris de Concòrdia i pel Partit Socialdemòcrata. Les 22 proposicions han quedat desestimades.
Les iniciatives no han convençut la resta dels grups parlamentaris i no han obtingut els vots favorables suficients per prosperar i ser admeses dins la llei del creixement sostenible i pel dret a l’habitatge. D’aquesta manera, el text del projecte de llei no ha patit cap canvi i s’ha mantingut tal com va sortir de les comissions.
Una de les que no ha tirat endavant ha estat relacionada amb el fet de protegir els llogaters que s’enfronten a la trampa del fill que utilitzen els propietaris per fer marxar els inquilins del pis per després incrementar el preu de l’habitatge. L’esmena ha estat presentada tant per Concòrdia com pel PS, tot i que amb continguts diferents. Des de la formació liderada per Escalé, defensen que hi hagi una compensació econòmica a través d’una indemnització equivalent a sis mesos de lloguer en cas d’incompliment per part de l’arrendadora.
“Això genera un incentiu clau per evitar fraus”, ha exposat la presidenta suplent del Grup Parlamentari de Concòrdia, Núria Segués. La proposta no ha prosperat. Des del grup parlamentari de Demòcrates i des del Govern han defensat que no contemplen la indemnització perquè ja s’ha augmentat l’import de la multa “passant del 25% al 50% pel que fa a les infraccions greus i del 50% al 100% pel que fa a la nul·litat”, ha detallat la consellera de DA, Maria Martisella.
Tot i això, Martisella ha aclarit que “no ens oposem de manera frontal a tornar a revisar el text”. La consellera demòcrata també ha manifestat que el procediment ja estableix el que el PS proposava. I és que la notificació s’ha de fer amb tres mesos d’antelació. “Un cop l’arrendatari se li notifica l’extinció del contracte ha de comunicar via formulari i adjuntar la notificació de la carta de l’arrendador i ho ha de presentar en el servei de tràmits de Govern i, això és el que es fa avui dia per això no es va acceptar l’esmena”, ha puntualitzat Martisella. Durant la seva intervenció Martisella ha exposat que hi ha 33 expedients oberts per possibles abusos sobre la trampa del fill.
Tampoc ha tingut èxit l’esmena plantejada per Concòrdia d’establir zones geogràfiques per a persones que treballen i resideixen en el país per tal de protegir i assegurar que aquestes zones es destinin només els residents i “no a l’especulació”, ha detallat Segués. La majoria dels grups parlamentaris, tret del PS, no hi han estat a favor perquè consideren que podria generar discriminació.
“Es volen fer residents de primera i segona i això ens preocupa perquè el llarg de la història els nostres pares han estat persones d’acollida”, ha respost el representant de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi. “És una discriminació que no es pot tolerar”, ha etzibat Carine Montaner. Des dels socialdemòcrates ho han vist amb bons ulls i han defensat la proposta tot afirmant que “la zona d’exclusió seria per inversors estrangers” i “no per nacionalitats” tal com assegurava Naudi, ha explicat la presidenta suplent del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Judith Casal.
Tampoc ha prosperat implementar sancions entre 20.000 i 50.000 euros per aquells propietaris que, tenint els seus pisos buits, simulin ocupacions de les seves propietats per tal d’evitar la cessió obligatòria dels seus pisos buits. Així com tampoc han tingut èxit la resta de reserves d’esmena.
