Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Reforçar l’Estratègia Nacional d’Ensenyament Superior (ENES) a la llei, concretar les competències de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i assegurar que la implantació de noves universitats respon a les necessitats del país, són els tres eixos de les esmenes que el grup parlamentari de Concòrdia ha formulat a la modificació de la Llei de l’ensenyament superior. N’ha presentat setze.
Un dels objectius principals és donar més contingut i més pes a l’ENES com a eina d’ordenació i planificació del sistema. Concòrdia defensa que aquesta estratègia, que es concreta a través de plans quinquennals, parteixi d’una diagnosi de la situació del sistema andorrà d’ensenyament superior, de l’oferta formativa existent i de la població universitària, com també d’una anàlisi de la demanda actual.
Alhora, ha d’incorporar una previsió de les necessitats futures, tant del sistema educatiu com del mercat laboral. L’objectiu és orientar l’oferta formativa, els recursos necessaris i la implantació de noves institucions i titulacions.
Un altre dels aspectes que Concòrdia considera clau és vincular l’autorització de noves universitats privades i altres institucions d’ensenyament superior als objectius i criteris establerts per l’Estratègia Nacional d’Ensenyament Superior. Aquesta autorització haurà d’anar precedida d’una avaluació que no respongui només als requisits formals, sinó a uns criteris objectius de necessitat, sostenibilitat i adequació a la realitat del país.
Això significa que haurà de tenir en compte, com a mínim, l’oferta d’ensenyament superior existent, la població universitària i la seva evolució, les necessitats presents i futures del mercat laboral, els sectors estratègics del país, l’impacte sobre el territori i les infraestructures i els serveis i, si cal, sobre els recursos públics.
Concòrdia també planteja que l’elaboració de l’ENES incorpori la participació dels principals actors del sistema. És a dir, que abans de l’aprovació per part del Govern, aquest l’hagi de trametre a la comissió legislativa competent del Consell General en matèria d’ensenyament superior, a l’AQUA, a Andorra Recerca + Innovació, a la Universitat d’Andorra (UdA) i a les altres institucions d’ensenyament superior autoritzades del país.
Finalment, la formació vol garantir que les universitats disposin de prou professorat qualificat i d’equips estables, adequats al nombre d’estudiants i a les titulacions que ofereixen, com també a les necessitats de recerca. Es vol assegurar que el creixement de les institucions universitàries vagi acompanyat dels recursos humans necessaris per mantenir la qualitat.
En aquest sentit, per establir una planificació a mitjà termini, es proposa revisar les categories del personal docent i investigador per definir-les segons les competències, qualificació i responsabilitat que exerceixin. Es vol evitar que se’ls requereixin requisits de titulació o dedicació excessivament rígids quan no siguin necessaris. I alhora, s’amplien les possibilitats de col·laboració amb professionals, centres de recerca i altres institucions.
Concretar i reforçar les funcions de l’AQUA
Concòrdia també concreta i reforça les competències de l’AQUA. En primer lloc, es defineix l’agència com “l’encarregada de vetllar per l’assegurament extern de la qualitat de l’ensenyament superior”, de manera que totes les institucions han de ser avaluades i acreditades de manera periòdica per l’AQUA, “abans de la seva autorització, durant la seva implantació i funcionament i amb posterioritat”. En aquest sentit, s’elimina la potestat del Govern de fer seguiment de les institucions d’ensenyament superior, i es proposa que en un termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor de la llei hagi d’elaborar “el reglament que defineix els efectes legals de les avaluacions realitzades per l’AQUA”. És a dir, concretar el desplegament del sistema que ha d’assegurar la qualitat.
En segon lloc, per evitar possibles confusions entre títols estatals i propis, es proposa que les denominacions de les titulacions estatals i els nivells corresponents del Marc Andorrà de Qualificacions (MAQ) no puguin ser utilitzats per denominar títols propis, de manera que l’estudiant tingui clara la naturalesa dels estudis que cursa.
I, en tercer lloc, es concreta que totes les institucions d’ensenyament superior integrades en el sistema andorrà estiguin sotmeses a mecanismes externs de garantia de qualitat, independentment de si imparteixen titulacions estatals o títols propis. Es considera que l’avaluació institucional no ha de quedar condicionada a la naturalesa de les titulacions que s’imparteixen.
