El Clípol ja és a l’Inventari General del Patrimoni Cultural com a bé moble inventariat

La ministra de Cultura i Esports en funcions, Sílvia Riva, ha encapçalat aquest dimarts la primera reunió de l’any del Consell Assessor del Patrimoni Cultural (CAP). La reunió ha tingut lloc a la seu del Ministeri de Cultura, a l’Hotel Rosaleda d’Encamp, i ha servit per tractar diversos temes d’actualitat al tomb d’aquesta àrea.

Un dels principals punts que s’ha abordat aquest dimarts durant la reunió ha estat la inscripció del Clípol, propietat de casa Tonivila, a l’Inventari General del Patrimoni Cultural en la secció tercera, com a bé moble inventariat, i en la categoria sisena, com a bé moble integrant del patrimoni etnològic de més de 50 anys d’antiguitat. Aquest vehicle, actiu en els inicis del transport interurbà i durant més d’una dècada, és un testimoni essencial de la història recent del país i un element sentimental i identitari per a molts andorrans.

Es tracta d’un bé integrant del patrimoni etnològic, que presenta uns valors immaterials que s’han anat construint al llarg de la seva vida (s’hi han forjat records, anècdotes i històries personals molt diverses, tant dels usuaris com dels xofers). És aquesta relació entre la dimensió material i la immaterial del patrimoni la que dona una visió integral del patrimoni cultural.

Un altre punt de l’ordre del dia ha estat la presentació de l’informe d’avaluació de l’aplicació de la Llei de Patrimoni Cultural (2019-2022), per mesurar, també, el nivell d’aplicació d’accions que girin al tomb del desenvolupament sostenible per part del Departament de Patrimoni Cultural. L’informe va ser encarregat a la doctora especialista en comunicació cultural i consultora de comunicació estratègica, Susanna Ferran, i té l’objectiu d’analitzar com s’ha aplicat la llei de Patrimoni Cultural durant la legislatura en els seus diferents àmbits, que comprenen la totalitat de béns d’interès cultural, tal com són els béns immobles i mobles, els béns bibliogràfics, els béns documentals i els béns immaterials.

L’informe reconeix l’ampli esforç que s’està fent des del Govern i el Ministeri de Cultura per implementar els objectius del Desenvolupament Sostenible per complir l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, també des de l’àmbit del patrimoni cultural. Finalment, s’ha tractat l’estat de la candidatura d’ampliació de la inscripció de ‘L’art de la construcció en pedra seca’ a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. Aquesta candidatura es va inscriure l’any 2018, però l’interès d’Irlanda i Àustria per incorporar-se a la inscripció de la UNESCO va portar aquests dos països a promoure una candidatura d’ampliació per la qual es va establir un grup de treball amb la voluntat de presentar l’esmentada candidatura per al cicle 2024.

L’Arxiu d’Etnografia del Departament de Patrimoni Cultural ha coordinat els treballs tècnics per a l’elaboració de les parts del dossier corresponents al Principat d’Andorra. El reconeixement de la UNESCO ha de servir per donar un nou impuls al coneixement de la pedra seca, tant per part del públic en general com d’aquelles persones que vulguin portar a la pràctica aquesta tècnica constructiva.