Cerni Escalé: “Andorra està perdent autonomia i la seva singularitat”

Avatar photo

Concòrdia encara les seves primeres eleccions amb les perspectives d’entrar amb força al Consell General. El nou partit progressista busca crear un nou pol ideològic, separat de la pugna entre demòcrates i socialdemòcrates, en què els elements centrals siguin la sostenibilitat, l’andorranitat, la crítica a la inversió estrangera en qüestions com l’habitatge i un nou model de benestar. Parlem amb el líder de la seva llista nacional, Cerni Escalé, perquè ens desgrani algunes de les seves propostes i puguem conèixer millor un dels partits més disruptius del taulell polític andorrà.

 

Abans de començar la seva primera campanya, ja han tingut problemes amb la llei electoral. Com han viscut el conflicte?
Vam demanar Casa Rossell per fer el nostre acte de presentació de candidatures el 6 de març. A dia d’avui, encara no hem rebut resposta del Govern. Van preguntar a la Junta Electoral si es podien cedir espais per presentar-hi propostes abans de la campanya, però això és fer una lectura de ‘doble raser’ d’una presentació de candidatures. El PS ja havia fet una presentació de candidatures i DA havia celebrat el seu congrés obert al públic i ha fet la presentació formal de la candidatura la setmana passada. Ens va sorprendre que es portés a la Junta i no se’ns donés aquest espai públic, quan el Govern aprofita el fet que està en funcions per fer anuncis de mesures que no entraran en vigor fins després del 2 d’abril. DA pot fer campanya des del Govern i, quan la resta de partits es passen de la ratlla, els porta a la Junta.

 

Concòrdia estableix una divisió política entre “els de sempre i les noves maneres de fer”. Què els diferencia?
Difícilment trobarem solució als problemes d’Andorra des de les òptiques que han creat aquests problemes. El model de creixement andorrà no s’ha posat en dubte ni per DA ni pel PS. El debat polític s’ha assentat més en la captació d’inversió estrangera que en protegir les nostres valls, el patrimoni natural i les tradicions. El canvi de paradigma és aquest. D’una discussió de com créixer més ràpidament a una de com créixer en qualitat de vida. Concòrdia es mira l’economia del país com un instrument indispensable perquè la gent visqui millor.

 

Parlen de la “desandorranització” de la política i l’economia. A què es refereix?
El país s’està desandorranitzant. És un terme amb què ens sentim còmodes. L’enfocament ha estat atreure capital estranger i vendre més, aleshores s’ha creat dependència de l’exterior. Hem de creure’ns que tenim les eines per fer el país més atractiu i diversificar l’economia. És essencial retenir el talent de fora i solament absorbir la inversió estrangera que diversifiqui la nostra economia. Quan s’aprova la llei d’inversió estrangera, el PS s’absté i l’única crítica és que els tràmits són massa lents. Això ens distingeix molt dels dos grans partits. No parlaria de nova política, sinó de nous paradigmes.

 

Encara no he parlat del PS, però vostè ja l’ha anomenat tres cops. Marcar la diferenciació amb el PS és una de les claus de la campanya de Concòrdia?
L’accent del PS ha estat més en la millora de les condicions laborals. Concòrdia té una orientació molt forta cap a conservació del territori, la sostenibilitat de les finances públiques i veiem amb preocupació el deute públic del país, que és un problema per les generacions futures. Hem de trobar noves vies d’ingressos, però hem de ser moderats en la despesa. Una altra diferència són les solucions en l’habitatge. Som molt clars en dir que la inversió estrangera s’ha de parar, mentre que el PS vol regular el mercat. A més, volem que els pisos buits es posin al mercat i aplicarem mesures contundents perquè sigui així. Finalment, hi ha un enfocament central de Concòrdia en poder recuperar el sentit de comunitat i créixer des d’aquí.

 

Què proposen en matèria fiscal per mantenir l’equilibri entre el benestar i el fet de ser un país atractiu en aquest sentit?
El sistema d’impostos que es van fer el 2012 és una bona reforma, però és un primer pas. El problema és que ens hem quedat aquí. El següent pas és regular els règims d’exempcions de l’IRPF i l’impost de societats. Ara mateix, el tipus de l’impost de societats sobre el que generen les empreses és del 10%, però en realitat el tipus efectiu és molt més petit (3-4%). Volem que, si les empreses tenen beneficis, que paguin el 10% que estipula la llei. D’aquesta manera, dupliques els ingressos. Amb l’IRPF passa el mateix, no es tributa de forma correcta. Andorra pot ingressar una mica més i gastar més sense entrar en deute.

 

En matèria d’habitatge culpen la inversió estrangera. Existeix una recepta per arreglar un problema que afecta tant a Andorra com a Berlín o Barcelona?
Ens van visitar des del Confidencial perquè veien en Concòrdia propostes que poden anar més enllà d’Andorra. Problemàtiques com el preu de l’habitatge, la inversió de fora que envaeix mercats domèstics o prioritzar el totxo a les persones són coses que passen a altres llocs.

 

 

Què proposa Concòrdia?
D’una banda, s’ha de prohibir la inversió estrangera en immobles en un període de 18 mesos i després pensar un sistema de quotes amb què es permeti comprar habitatge de forma puntual i regulat. Hi ha un dubte sobre si dins de l’acord d’associació amb la UE això es podria fer. Es tracta d’un acord de liberalització, no ens apropa particularment a Europa sinó que el nostre mercat s’obre al de fora. Amb aquesta proposta, podem aconseguir que la demanda sigui equivalent a l’oferta i el preu es mantingui, però no baixi. La manera de fer-lo baixar és amb els habitatges buits. Treballarem perquè es regularitzin aquests immobles no ocupats i que no estan declarats a les hisendes dels països dels propietaris. És l’única solució. Si congeles els lloguers, dones incentius perquè es venguin i redueixes el mercat del lloguer.

 

També plantegen millorar el parc d’habitatge públic. D’on provindria?
Mitjançant les cessions. Ara mateix el tipus de cessió està entre el 0 i el 15% i els comuns el poden escollir. Concòrdia aposta per fer-lo fix. El 20% de cada nova promoció immobiliària s’haurà de dedicar a espai públic o a habitatge de parc públic. La primera, seria per deixar parcs, jardins i espais per ús públic. Aniria molt bé pel centre de les ciutats. La segona, funciona per determinades promocions immobiliàries.  S’augmenta de forma natural el parc públic sense que el Govern inverteixi el seu pressupost, que és una despesa enorme.

 

Ha criticat l’acord d’associació amb la Unió Europea. Com es volen relacionar amb Europa?
Andorra ha d’estar més a prop d’Europa. La qüestió és si aquest acord és el que ens interessa i què podem fer per teixir vincles més forts amb la resta de països. Hem de mirar més cap al nord de França. Fa massa anys que la inspiració de les lleis andorranes és únicament espanyola. Literalment són les mateixes lleis. Estem perdent autonomia i la nostra singularitat.

L’acord trilateral que tenim amb Espanya, França i Portugal l’hem de poder utilitzar de model per replicar-lo a altres estats. És un model exitós que ha funcionat. Es podria fer un acord similar amb Bèlgica, Alemanya i Itàlia, on viuen andorrans i andorranes. De què serveix fer una associació amb l’Europa dels 27 perquè puguem circular lliurement a Polònia o a Malta? És bastant absurd. Hem de negociar acords pensats per Andorra.

 

Això porta més feina.
Els acords trilaterals van trigar un any. Fa 20 anys que parlem de l’acord d’associació amb la UE i negociem des de fa 12 anys. És molt més fàcil fer acords bilaterals que un de multilateral.

 

Plantegen un canvi del model de turisme. Tenint en compte que representa un 40% del PIB del país, no seria sacrificar la gallina dels ous d’or?
Hem de mantenir el turisme i el comerç que tenim. Tot i això, quan afegim noves propostes, han de ser més de qualitat que de quantitat. L’exemple perfecte és el pont tibetà. Fan el pont més llarg d’Europa i el posen a l’entrada de la vall del riu, que és un patrimoni natural magnífic. La gent fa el pont d’anada i tornada amb uns autobusos que els porten i després marxen. Això provoca major contaminació per aquesta visita i congestiona les carreteres. A més, tenim un pont que no té res a veure amb el seu entorn i al qual no es pot arribar per cap camí. És una oferta completament desvunculada d’Andorra. Quan parlem de ‘portaventurització’ del país, ens referim a aquestes atraccions d’un sol ús pensades per un turisme de gran nombre que deixen poca riquesa i contaminació.

 

Quin turisme haurien de promocionar?
Una de les nostres propostes és crear un parc nacional que ocupi més del 50% del territori del país. Hem de fer valdre els productes nacionals. Qui vingui estarà disposat a pagar més si dorm en un habitatge singular dins d’aquest parc com un refugi de muntanya. Això no vol dir que hàgim de prescindir del comerç, però a poc a poc hem de diversificar l’economia. Un altre aspecte també és l’urbanisme. Si tenim homogeneïtat estètica i utilitzem els materials del país, la gent vindrà més.

 

En un article estableix que, si Concòrdia no és el partit majoritari en un possible govern de coalició, anirà a l’oposició. No creu que el fet de no ser al govern fa perdre la capacitat d’influència a les polítiques públiques?
Estar dins del govern vol dir que no pots criticar i controlar l’acció de govern. S’ha demostrat en aquesta legislatura que els socis minoritaris han tingut un impacte menor en la línia del govern i és molt difícil manifestar-te de forma clara sobre la visió de país que tens. A més, dona força al Consell General. Si Concòrdia és clau de govern, però es queda a l’oposició donant suport, tots els partits del Consell General hauran de valorar les lleis una per una. Cada llei pot tenir un equilibri de forces diferent i l’acció política es desplaça del Govern -com fins ara- al Consell General.

 

Entrem a la legislatura de la despenalització de l’avortament?
Sí. Hi comença a haver un consens clar entre tots els partits. Ha de ser un primer pas per fer-ne un de segon cap a la legalització. Prèviament, s’ha de fer un esforç diplomàtic per mantenir el coprincipat i calibrar-ho molt bé. La qüestió no és si ho hem de fer, sinó quan i com. S’ha de preservar l’equilibri institucional i això és compatible amb els drets fonamentals de la dona. Hi ha un problema reputacional d’Andorra perquè és un dels països més restrictius d’Europa en l’avortament.

 

Com valora l’enquesta que ha sortit recentment. Els bons resultats de DA pot fer que la gent ho llegeixi com que el peix està tot venut?
Els resultats indiquen que no hi ha res de decidit perquè hi ha un 50% d’indecisos. Per tant, durant la campanya ens hi juguem molt. Que un partit com el nostre -sense cap campanya electoral- tingui un bon resultat ens encoratja. Però podem anar molt més enllà. Entrem a la campanya amb molt d’ànim.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Nou apunyalament en una baralla a Barcelona

Notícia següent

La Policia de Vilanova detecta 142 bicicletes en estat d’abandonament

Notícies relacionades