Cerni Escalé, candidat de Concòrdia a les eleccions generals

Olalla Losada i Cerni Cairat ocuparan la co-presidència del nou partit

Cerni Cairat, Cerni Escalé i Olalla Losada (d'esquerra a dreta) a l'Assemblea de Concòrdia. Font: Concòrdia

Concòrdia comença a caminar com a partit després de l’Assemblea Constituent, celebrada el dijous a la seva seu d’Andorra la Vella. El nou partit polític va triar qui encapçalaria el seu projecte tant dins de la formació com de cara a les eleccions generals. L’escollit per ser el número 1 de la llista nacional és Cerni Escalé, fins fa poc el secretari general del Comú d’Escaldes Engordany. A part d’això, el candidat escollit per unanimitat entre els afiliats ha treballat en el sector universitari i com a tècnic als ministeris d’Afers Exteriors i de Presidència del Govern d’Andorra.

Encara que Escalé serà la cara visible a la contesa electoral, Olalla Losada i Cerni Cairat seran qui ocuparan la co-presidència de Concòrdia. De fet, aquesta fórmula els converteix en el primer partit a Andorra que utilitza aquesta organització de bicefàlia per dirigir una formació política. Losada ha tingut una trajectòria professional vinculada al món educatiu, mentre que Cairat ha treballat en el sector privat a l’empresa familiar i és conseller comunal a Sant Julià de Lòria per Desperta Laurèdia. Segons els estatuts, una d’aquestes co-presidències serà incompatible amb qualsevol càrrec electe o de designació política.

La trentena d’afiliats que van assistir a l’assemblea també van triar la resta de càrrecs interns. Martí Alay ocuparà el de tresorer i els vocals seran Sílvia Alves, Cerni Escalé, Sergi Esteves, Albert Gomà,Paula Przybylowicz, Núria Segués i Ramon Tena.

Encara que en diverses aparicions públiques no han volgut situar-se dins de l’eix esquerra-dreta, el nou partit ha posat per endavant en reiterades ocasions que s’autodefineixen com a progressistes en l’àmbit social. Alhora, Concòrdia també afirma que els principals eixos d’acció de cara a desenvolupar el projecte seran la conservació del patrimoni natural, la millora de la qualitat de vida mitjançant una reducció de la inflació del preu del lloguer i enfortir el sentiment de comunitat al país.