Dos anys i mig després de la victòria de Desperta Laurèdia a les eleccions comunals, la majoria té encarrilats els seus principals projectes. Parlem amb el cònsol major, Cerni Cairat, sobre el futur de Naturland, el creixement de Sant Julià de Lòria, les iniciatives per abordar el conflicte de l'habitatge i altres qüestions com el pes de la parròquia a la política nacional o el nou hub d'innovació a l'edifici CATSA.
Quin balanç fa d’aquests dos anys i mig?
En faig un balanç molt positiu, sobretot pels projectes transcendentals que s’han engegat. El que em fa més il·lusió són els pisos amb serveis per a gent gran. Quan vam arribar, el projecte estava en standby i en aquests dos anys i mig hem estat capaços de constituir la fundació, aconseguir la meitat del finançament i iniciar el projecte de construcció.
També penso en CATSA. Conjuntament amb Govern, vam ser capaços de salvar un immoble amb interès patrimonial històric i crearem el nou centre de recerca avançada. Això va en línia amb el projecte de fer de Sant Julià de Lòria una parròquia del coneixement, la recerca i l’emprenedoria. Alhora, hi ha la residència universitària, on a l’anterior mandat es plantejaven uns preus completament fora de mercat i hem estat capaços d’elaborar un pla de viabilitat amb preus més ajustats i raonables. A més, hi ha les millores urbanístiques com la remodelació de la plaça Calonge o el Prat del Senzill. Finalment, destacaria la reobertura del Centre Cultural Lauredià.
Desgranant el que ha comentat. Ja hi ha un preacord per aquesta residència universitària. Què pot explicar d’aquest pacte?
Per tal que el projecte de la residència universitària a un preu assequible fos viable, calia una participació econòmica de les administracions públiques. La participació del Comú és posar a disposició aquest edifici i, paral·lelament, havíem de tancar amb Govern la seva participació econòmica. De moment, ens han confirmat que hi participaran i està per decidir la fórmula i la quantitat. A partir d’aquí, traurem a concurs la concessió de l’obra i l’explotació de l’edifici.
Totes les habitacions tindran el mateix preu?
El pla de viabilitat que ens vam trobar sobre la taula era un preu d’habitació d’uns 1800 euros, que podien ser habitacions de dues persones. El que plantegem és que, com a mínim, el 50% de les habitacions siguin a un preu regulat de 700 euros, per la qual cosa estaríem parlant de 350 euros si comparteixen o 700 si vol estar sol. A més, s’haurà de donar prioritat a estudiants de la universitat pública d’Andorra. Per l’altre 50% es preveu que ho puguin explotar a preu de mercat: al voltant de 950-1.000 euros per habitació.
"El projecte que més il·lusió em fa són els pisos amb serveis per a la gent gran"
Parla també de l’edifici CATSA i el hub d’innovació. Hi ha alguna concreció sobre què podrem veure?
El concepte de CATSA s’ha d’aterrar. És una feina que està fent Govern de la mà d’Andorra Recerca i Innovació, l’Institut Universitari de Recerca de la Salut o Andorra Business. La intenció és veure quina distribució d’espais ha d’haver-hi dins de l’edifici i quins projectes s’hi poden encabir. A hores d’ara, Govern parla de projectes de recerca orientats a la salut, que casa bé amb iniciatives privades a la parròquia que treballen en matèria de biotecnologia.
Després de la reforma per l’incendi del Centre Cultural Lauredià, què hem d’esperar d’aquest equipament?
Hem d’esperar que torni a ser un equipament cultural potent. No solament al país, sinó també al Pirineu. Abans de l’incendi ja ho era, però ara ho hem aprofitat per renovar-lo i equipar-lo amb tecnologia d’última generació en matèria d’il·luminació i so. Això ens permet tenir uns auditoris extremadament qualitatius i, de fet, ja estem rebent demandes de companyies teatrals i d'arts escèniques que tenen ganes de programar. Esperem que pugui tornar a ser un eix en què pivoti la cultura d’Andorra i el Pirineu. I, de manera indirecta, donar més activitat econòmica a la parròquia.
En campanya va dir que volia fer de la cultura de nou “l’eix de la comunitat laurediana”. Ho ha aconseguit?
Sí, sens dubte. Hem estat capaços de rebre esdeveniments d’abast internacional de màxim nivell com va ser l’Andart el 2025 o darrerament el World Press Photo que el podem trobar a capitals mundials i a Sant Julià de Lòria. Més enllà del Centre Cultural, hem estat capaços d’atraure aquestes exposicions de primer nivell que han deixat molt bon gust de boca i no han deixat ningú indiferent.
"El Centre Cultural Lauredià ha de tornar a ser un eix on pivoti la cultura del Pirineu"
Cap on va el futur de Naturland?
Des del seu origen, Naturland ha tingut dificultats econòmiques per desenvolupar la seva activitat. Ara com ara aquestes problemàtiques hi continuen sent. Nosaltres treballem en una línia molt clara. Primer, endreçar la societat a nivell patrimonial. En segon lloc, reestructurar el seu endeutament. Ho estem negociant amb les entitats financeres i ens ha de permetre guanyar 24 mesos per cercar l'entrada de capital privat i desenvolupar el nou pla director. Hem estat capaços d’elaborar un pla ambiciós, més concret, diferencial i que va en la línia dels principals eixos polítics de Desperta Laurèdia pel que fa al respecte del medi ambient i la zona de la Rabassa.
Sabem també que el tancament és una cosa viable, però molt costosa. Mentre hi hagi una oportunitat, estarem enfocats a fer viable el parc a través de l’entrada de capital privat.
Majoral diu que el pla director és el mateix que el que plantejava l’anterior majoria i que Desperta Laurèdia “ha canviat de posició”. Ha recalculat en els seus postulats?
La proposta que hi havia sobre la taula mancava de concreció i hi havia elements que no hi eren. Per exemple, el projecte de restauració morfològica de la cota 1.600. És un canvi molt substancial del nou pla director. A diferència de mandats anteriors, no amaguem la situació financera que pateix la societat i ho expliquem de la manera més transparent possible. L’hem d’endreçar perquè el tancament té un cost pel comú difícil d’assumir. Voldria dir que durant molts anys el comú hauria de destinar els seus recursos al retorn de l’endeutament i a la liquidació de la societat. Costa uns 14 milions d’euros. Estem aquí per solucionar aquest problema.
Es marquen fites al calendari per deixar d’abocar-hi diners?
Tant de bo haguéssim estat capaços de fer-ho ja, però cal tenir en compte que és un problema que dura des de fa 20 anys. Esperem poder guanyar aquests dos anys de marge per cercar inversors privats i tirar endavant el pla director. Pot estar subjecte a canvis en funció del possible inversor que entri, però sempre intentarem que respecti l’entorn i la muntanya de la Rabassa. No vendrem a qualsevol preu la Rabassa si això ha de solucionar el problema de Naturland.
"No vendrem a qualsevol preu la Rabassa si això ha de solucionar el problema de Naturland"
Pel que fa a l'habitatge, hi ha suficient amb la inversió “històrica” que ens explicava a l’anterior entrevista?
És la primera preocupació de la societat andorrana i amb una sola administració no se solucionarà el problema. Ens calen mesures comunes per mirar de frenar la demanda i fer créixer l’oferta a preus assequibles que ara no es posa al mercat. Se’ns planteja un dilema: fins on podem créixer? Quin volum d’habitatge necessitem i quin podem generar? Hem de tenir present la capacitat màxima de creixement. Des d’alguns grups es parla de generar més habitatge per solucionar el problema, però sabem que els recursos de sòl, l’aigua i les infraestructures poden arribar al límit.
Els edificis de 10 plantes com el del costat de l’entrada del túnel Rocafort ha de ser una anècdota o ens hi hem d’acostumar per poder absorbir aquesta demanda?
Pel que fa a les normatives urbanístiques de Sant Julià, aquest edifici serà una anècdota. A causa d’uns acords passats fruit de la construcció del vial es va atorgar aquest tipus d’edificabilitat amb aquestes alçades. Serà un edifici únic. Si el model de Sant Julià ha d’anar cap al creixement vertical o horitzontal, ho plantejarem en el planejament urbanístic. Sempre des d’un caràcter tècnic i ciutadà. Per això hem obert un procés de revisió del pla urbanístic on la gent pot donar la seva opinió.
Quines són les línies mestres que volen definir amb aquesta modificació del pla urbanístic?
Sabem quines són les capacitats de càrrega màxima parroquial. El nostre plantejament és que al nucli urbà encara hi ha certa capacitat de desenvolupament assumible, però la revisió del POUP ens ha d’ajudar que sigui endreçat. Tenir marcades a quines zones volem els equipaments que hagin de créixer i que la parròquia es pugui desenvolupar per donar resposta a l’habitatge, però de manera endreçada. Estem treballant en l’establiment de zones de creixement prioritari.
"L'edifici de 10 plantes serà únic i una anècdota"
Hi ha en marxa diverses inversions per millorar la situació de la mobilitat a la parròquia. Què més plantegen per descongestionar les principals vies?
Treballem per disposar de més places d’aparcament. Són projectes que necessiten molta maduració perquè no solucionarem el problema amb un nou aparcament de 20 o 50 places. Ens cal treballar perquè la gent pugui deixar el vehicle a prop del centre i desplaçar-se a peu pel nucli urbà i en transport públic pel país. Per això, estem treballant amb Govern aquests aparcaments dissuasius i el projecte del tramvia. Ha d’atenuar la saturació de la xarxa viària.
El tramvia, infraestructures, habitatges, l’edifci CATSA… Hi ha molts projectes que estan treballant amb Govern. Hi ha bona sintonia tot i la diferència de colors polítics?
En els projectes que hem posat sobre la taula hi ha hagut bona sintonia sens dubte. Després, en el caràcter més general potser no estarem d’acord en tot. Penso que és mèrit del caràcter constructiu d’aquesta corporació. Independentment de quin govern hi hagi, tenim molt clar que treballem per la ciutadania de Laurèdia i mirarem de fer tot el possible perquè aquests projectes que són d’interès general puguin reeixir.
Pere Betriu diu que Sant Julià ha perdut pes polític…
Més enllà d’una percepció subjectiva, gràcies al nostre treball hem aconseguit més inversió i projectes nacionals a la parròquia que el que s’havia aconseguit en mandats anteriors amb governs i comuns del mateix color polític. No necessàriament has de tenir càrrecs de responsabilitat per aconseguir coses importants.
"Hem aconseguit més inversions que en mandats anteriors amb governs i comuns del mateix color polític"
Té intenció de tornar-se a presentar el 2027?
És una pregunta que em fan de manera recurrent. Ens queda molta feina per fer encara. Estem centrats en els projectes engegats i en trobar la via de solució per Naturland i Camprabassa. Seria agosarat manifestar la meva intenció de tornar-hi sense abans haver complert el meu compromís amb la ciutadania.
Desperta Laurèdia hauria de repetir la fórmula a les pròximes eleccions generals? Com està el debat?
Està en una fase de debat intern. Tant amb la Maria Àngels Aché com amb el Pol Bortolomé hem treballat molt bé i moltes de les coses que s’han aconseguit també són mèrit seu. Avaluarem quin ha de ser el plantejament de futur de Desperta Laurèdia i si hem de tenir projecció més enllà de la parròquia. Sabem que és molt important que els consellers generals de la parròquia i el comú vagin de la mà. Decidirem si anar en solitari a la circumscripció territorial o reeditar la darrera coalició. És aviat encara.
La presència de Desperta Laurèdia dins de la fórmula de Concòrdia podria facilitar que la política de blocs que s’està generant no fos tan rígida?
A títol individual, soc del parer que ens cal evitar confrontacions directes o guerres de blocs en un moment on s’està generant una elevada crispació. Ens cal altura de mires i entesa. És la manera que hem treballat tant des de la minoria com des de la majoria. A partir d’aquí, és massa d’hora per parlar de la fórmula de Desperta Laurèdia.
"És massa d'hora per parlar de la fórmula de Desperta Laurèdia a les eleccions generals"
Ha comentat en alguna ocasió que el seu besavi és una referència per a vostè pel seu tarannà. Què creu que pensaria de la feina que ha fet al capdavant del Comú?
No faig política pel meu llegat familiar, sinó pels qui són ara i els qui han de venir. Cada cosa s’ha de llegir en el seu context. El meu besavi va viure en un context extremadament difícil i complicat en un període de guerres i d'una Andorra amb una economia de subsistència. Vull fixar-me en el que pensa la ciutadania de la nostra acció política i del futur que estem deixant. Estic centrat en això. Potser ens manca posar incidència en les accions del dia a dia, però penso que estem deixant un llegat a llarg termini molt positiu.