Andorra torna a situar-se al centre de l’escena mediàtica espanyola arran del gir que ha fet el cas Pujol, en què la defensa de la família ha demanat la nul·litat del judici argumentant que part de la investigació es fonamenta en actuacions considerades irregulars i presumptament il·legals al Principat. La petició ha reactivat l’interès d’uns mitjans que feia temps que no parlaven d’Andorra amb tanta intensitat.
Fa pocs dies, el comissari jubilat José Manuel Villarejo va declarar davant de l’autoritat judicial andorrana i va detallar que el govern espanyol i serveis d’intel·ligència havien mobilitzat un dispositiu específic per investigar capitals vinculats a la família Pujol al Principat, cosa que explicaria la importància mediàtica actual d’Andorra.
Segons l’escrit dels advocats, la instrucció espanyola hauria utilitzat informació bancària d’entitats andorranes sense les garanties adequades. Tot i això, l’Audiència Nacional ha decidit mantenir el procediment i tirar endavant amb les acusacions de blanqueig de capitals i d’ocultació de patrimoni, insistint que la informació és prou sòlida per sostenir el judici.
Dins del relat judicial, Andorra no hi apareix només com a escenari secundari, sinó com a peça central: la majoria d’operacions sospitoses, moviments de diners i estructures patrimonials descrites per la fiscalia passen pel Principat. Aquesta presència constant en els documents processals explica per què els mitjans espanyols han recuperat la mirada sobre el sistema financer andorrà.
Aquesta reconstrucció contrasta amb la versió de Jordi Pujol, que atribueix l’origen dels fons a un llegat del seu pare i que defensa que els diners es van mantenir a Andorra però sense una intencionalitat delictiva. El relat de la fiscalia, per contra, parla d’ingressos continus, retirades en efectiu i trasllats de capital que encaixarien amb patrons clàssics de blanqueig.
Tot plegat situa el Principat en una posició incòmoda però també determinant. L’allau de notícies i opinió que arriba des d’Espanya reobre un debat que Andorra ja coneix: el de la reputació financera, la cooperació judicial i la facilitat amb què el país podia ser utilitzat en el passat per a operacions de dubtosa legalitat.