‘Andorra: Reptes de Futur’ es tanca amb 500 idees

La iniciativa ‘Andorra: Reptes de futur’, de la qual moltes trobades i taules de treball es van celebrar a l’auditori Claror i la Universitat d’Andorra, va tancar aquest dilluns a Escaldes el procés de recollida de propostes amb un total de 500 idees i 131 reptes.

En un acte que va comptar amb la presència de les principals autoritats del país, es van presentar les principals conclusions del treball dut a terme durant cinc mesos, que com va recordar la síndica general i presidenta del comitè rector de la iniciativa, Roser Suñé, no ha estat “un exercici de línies de treball a executar, sinó un exercici de reflexió” que vol assentar les bases per als reptes que el país ha d’afrontar amb un horitzó de 25 anys vista.

“No és un full de ruta, ni un programa de govern”, va remarcar, sinó que vol ser una eina de reflexió que ara les institucions, associacions o ciutadans en general “poden utilitzar de la manera que ells vulguin”. De fet, les conclusions es van posar a disposició de la ciutadania perquè les puguin utilitzar. En paral·lel, des del comitè rector es va anunciar una publicació més àmplia per contextualitzar el treball.

Algunes de les conclusions generals que es poden extreure del treball fet per polítics, experts i ciutadania al llarg dels darrers mesos és que cal “treballar de manera sistèmica i conjunta, amb una visió global” i també de forma transversal, amb la qual cosa la proposta de pactes d’estat va estar força present en el treball de reflexió, tal com va assenyalat Yvan Lara, que juntament amb Marc Pons integraven la secretaria tècnica i van ser els encarregats de presentar les conclusions del treball entre les que es va destacar la necessitat de definir un model de país.

L’acord d’associació amb la Unió Europea i les seves implicacions o la transformació de l’administració pública també van ser eixos recurrents en aquest treball. En aquest sentit, Lara va subratllar el fet que s’hagués assenyalat que “sense transformació de les administracions serà molt difícil assolir la resta” de reptes. Quant a la manera de treballar, també va estar força present la idea d’un canvi cultural, “que hi hagi indicadors per avaluar les actuacions públiques, quant ens costen o quin impacte tenen”. També es va posar sobre la taula la necessitat de planificar més i que hi hagi una col·laboració publicoprivada i més participació ciutadana i que s’aprofiti la “intel·ligència compartida”.

Lara va subratllar, d’igual manera que ho va fer Suñé, que el més interessant és que aquest treball s’ha pogut abordar “sense la pressió que serveixi per a alguna cosa”, ja que el que s’ha volgut és fer una reflexió aprofundida i “crear un sac de reflexions que quedi allà” i que sigui una eina per a institucions o la ciutadania en general.

Cal recordar que la feina es va centrar en la reflexió al voltant de cinc eixos: la diversificació i la transformació econòmica; la transició ecològica, el medi ambient i el canvi climàtic; les relacions internacionals i el desenclavament; la salut i les administracions públiques. Tant Pons com Lara van subratllar que molts dels reptes plantejats estan interrelacionats i que també s’ha mostrat la “tensió clàssica” entre conservar i canviar, per exemple, apropar-nos a Europa, però que això “no ens canviï”. Conceptes com la sostenibilitat, l’agilitat, l’eficiència o la visió de conjunt també han estat molt presents en el treball.

En l’apartat de les relacions internacionals es va destacar la necessitat de consolidar les bones relacions bilaterals i multilaterals; garantir l’accés al finançament internacional; el desplegament de l’acord d’associació amb la UE i com ens hem d’adaptar; i protegir i potenciar la identitat andorrana, de tal manera que pugui ser ben coneguda a fora. També es va parlar de millorar la imatge de país; assegurar una bona connexió amb l’exterior i crear fòrums de discussió per obrir més les relacions internacionals a la ciutadania.

Pel que fa a l’eix de la transició ecològica i canvi climàtic, el criteri passa per replantejar el model socioeconòmic; planificar la construcció de manera sostenible; abordar el model turístic (plantejar si calen límits o no); posar en pràctica les estratègies per lluitar contra el canvi climàtic o fer una gestió conjunta del recurs hídric; potenciar les renovables i tenir una visió transfronterera en l’economia circular. També s’ha parlat de potenciar un transport públic “eficaç i eficient”.

Pel que fa a les administracions públiques, els reptes són l’eficiència, la simplificació i la digitalització. També es van abordar quins treballadors de l’administració calen i com implicar la ciutadania, el sector privat i el tercer sector. A més, es contempla que hi hagi una producció normativa sostenible.

Quant a la diversificació econòmica, es va parlar sobre la necessitat de redefinir el model de país i econòmic que volem; definir els sectors on posicionar el país; consolidar l’obertura econòmica i la diversificació; i també de reforçar els sectors tradicionals com el turisme o el comerç, ajudant-los a transformar-se. També es va posar a sobre la taula la digitalització i donar força al talent local.

Quant a l’eix de la salut, va sorgir la necessitat de la prevenció; incorporar la tecnologia de manera segura; potenciar un envelliment saludable; incorporar la visió de benestar a les polítiques públiques; o dotar-se de recursos suficients. També es va tractar la necessitat que hi hagi igualtat i, per tant, una salut sexual i reproductiva adequada.