Andorra presenta un nou protocol d’actuació per als punts liles

“Les festes majors són de tothom i totes i tots som lliures de poder gaudir-les amb  respecte i tolerància”. La secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana,  Mariona Cadena, ha presentat avui el protocol d’actuació per als punts liles de les  festes majors, una guia senzilla i àgil que té l’objectiu d’oferir consells i  recomanacions a les persones que no són professionals de l’àmbit social o de la  igualtat i que assisteixen en aquests punts. Els punts liles són espais de referència a  les festes que tenen la comesa d’informar, sensibilitzar i atendre a les persones que  pateixen violències sexistes i de gènere.  

Cadena ha explicat que amb l’inici de la temporada d’estiu alguns comuns han  anunciat que posaran en marxa punts liles a les seves festes majors parroquials i  multitudinàries. “Agraïm la implicació dels comuns perquè els punts liles siguin una  realitat per a totes les persones que visquin una situació de violència o discriminació”,  ha afirmat la secretària d’Estat, que ha assenyalat que les corporacions poden  delegar aquesta tasca tant a equips professionalitzats com a comissions de festes o  persones voluntàries.  

Una comesa que Cadena ha reconegut, tot i que ha apuntat que la manca formació  específica pot causar que les persones no professionals que atenen als punts liles  puguin causar possibles revictimitzacions de manera involuntària. És a dir, que les  víctimes que acudeixen als punts liles puguin sentir, per exemple, que es qüestiona  la seva situació o que són culpabilitzades.  

“És en aquest últim context que vam veure la necessitat d’elaborar un protocol  d’actuació”, ha destacat Mariona Cadena, que ha informat que el document s’ha  validat amb bombers, policia i SAAS i s’ha fet arribar als comuns perquè el puguin  aplicar si escau. A més, ha afegit, ens els darrers dies la Creu Roja Andorrana ha  dut a terme formacions al seu personal en base a aquest protocol. El text s’afegeix  al protocol d’actuació aplicable en cas de sospita de punxades als espais d’oci que  buscarien provocar la submissió química de la víctima, i que es va aprovar l’agost de  l’any passat.  

Protocol: activació de la policia, SUM o SAVVG  

Entrant al detall, la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana ha destacat  que el protocol està dividit en majors d’edat i menors d’edat.

En el primer cas, s’estableix que si una persona es dirigeix al punt lila verbalitzant  una situació de violència el primer que cal fer és escoltar-la i avaluar la situació de  risc. D’aquesta manera, les persones que estiguin al punt lila hauran de trucar al  telèfon 110 i activar a la policia si es tracta d’una situació de risc elevat; com per  exemple quan l’agressor encara està present o continua agredint, atemorint o  assetjant, quan hi ha hagut amenaces greus, ús d’armes o si es dubta d’on està  l’agressor. En cas d’urgències mèdiques o si es detecten o manifesten lesions  físiques o psíquiques –així com si s’ha produït una agressió física o sexual– el punt  lila haurà de trucar al telèfon 116 i activar el Servei d’Urgències Mèdiques (SUM),  que proporcionarà atenció sanitària a la víctima.  

Tant la policia com el SUM poden informar-se mútuament si ho consideren escaient  per tal de reforçar l’atenció i comptar el suport de tots els efectius, i, a més, ambdós  serveis poden trucar al telèfon 181 i traslladar el cas a un professional del Servei  d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG) del Govern, actiu les 24  hores del dia els 365 dies de l’any. Aquest darrer professional explorarà la situació  de risc, informat a la víctima dels recursos disponibles, i podrà derivar el cas al  SAVVG si ho considera necessari.  

D’altra banda, el protocol contempla que les víctimes puguin ser menors d’edat i  determina que els punts liles hauran de trucar al SUM quan es detectin o manifestin  agressions físiques o sexuals. El SUM s’ocuparà d’oferir l’atenció mèdica pertinent i  d’avisar els tutors legals de l’infant o adolescent afectat, així com d’activar el Cos de  Policia i els protocols d’Afers Socials que corresponguin. En els casos que s’hagi  verbalitzat o detectat violència però no hi ha una agressió física ni sexual, cal activar  la policia, que gestionarà l’avís als tutors legals i els protocols corresponents en els  àmbits mèdic i social.  

Pautes generals a l’hora d’acompanyar a la víctima  

Mariona Cadena ha posat en relleu que, especialment mentre no arribin els equips  especialitzats, les persones presents als punts liles han de tenir presents algunes  pautes a l’hora d’acompanyar a la víctima. A tall d’exemple es destaca la importància  d’informar-la dels serveis que s’activaran i no deixar-la sola fins a ser atesa pels  equips corresponents; fer una escolta activa sense interrompre-la; evitar jutjar-la; o  fer-li sentir que no està sola i que no és culpa seva.  

També cal evitar determinades actituds o comportaments que poden ocasionar una  revictimització; com ara infravalorar la percepció del risc, culpabilitzar la víctima per  la violència o recriminar la seva conducta, fer judicis sobre la persona o el contingut  del relat, o racionalitzar, justificar o minimitzar la violència.  

En aquest sentit, al protocol es recorda que la violència de gènere pot adoptar  diverses formes i intensitats, així que en ocasions pot passar desapercebuda o  quedar normalitzada sota la idea de ‘conflicte de parella’. Es ressalta també que la  violència de gènere pot ser exercida tant per la parella o ex-parella com per part de  persones de l’entorn, persones amb qui s’hagi tingut un contacte puntual o persones  desconegudes. A més, el text emfatitza que no tots els agressors resulten persones  violentes de forma generalitzada, sinó que sovint pot passar el contrari: que es mostrin molt agradables, propers o adaptats a l’entorn. Finalment, es subratlla que el  consum de substàncies estupefaents o d’alcohol no és la causa de la violència i no  pot constituir-se com un element que tregui responsabilitat a l’agressor o que  culpabilitzi a la víctima.