El ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia ha fet un pas més per preservar i potenciar la fauna i la flora amb l’objectiu de mantenir viva la riquesa de la biodiversitat del país.
Així ho ha explicat el ministre que lidera la cartera, Guillem Casal, qui ha presentat els primers quinze plans de recuperació d’espècies de fauna en perill d’extinció que ha aprovat el Govern d'acord amb el reglament d’espècies de fauna protegides que llista les espècies en els diferents nivells de protecció (extingides, en perill d’extinció, amenaçades i protegides).
Els plans de recuperació previstos a la Llei de conservació del medi natural, biodiversitat i paisatge tenen com a objectiu analitzar la situació de les espècies en perill d’extinció, així com les causes de la seva situació, delimitar i programar les accions i actuacions necessàries per conservar i recuperar les poblacions o els hàbitats.
“Tenim clar que volem avançar amb noves figures que ens permetin protegir el 30% del territori, però això ha de venir de la mà també de la protecció de la biodiversitat, continent i contingut han d’anar lligats”, ha ressaltat Casal. Així mateix, el ministre també ha destacat que el Govern segueix treballant per aprovar altres plans que contemplin la recuperació d’altres espècies en perill d’extinció. “Aquests plans ens han de permetre frenar la situació de les espècies en perill d’atenció, així com l’amenaça i vulneració”.
Els plans, tal com ha explicat Casal, estan impulsats amb base científica d’experts i també han estat validats prèviament per la Comissió de coordinació i desenvolupament de l’Estratègia nacional de la biodiversitat (CENBA), que està constituïda per representants de Govern, dels Comuns, dels agricultors i ramaders, de la FACIP, de direccions de les estacions d’esquí, d’associacions de defensa de la natura, d’entitats de recerca i de federacions de vehicles motoritzats.
En concret, el Govern ha aprovat aquells plans que permeten impulsar la pervivència de les quinze espècies següents, com el pla de recuperació de l’espècie de mamífer en perill d’extinció per a l'almesquera (Galemys pirenaicus).
També el pla de recuperació de les espècies d’ocells accipitriformes en perill d’extinció com l'àliga daurada (Aquila chrysaetos), el trencalòs (Gypaetus barbatus) i el voltor negre (Aegypius monachus).
Igualment, el pla de recuperació de les espècies d’ocells passeriformes en perill d’extinció que inclou el capsigrany (Lanius senator), el cruixidell (Emberiza calandra), l'hortolà (Emberiza hortolana), l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), el papamosques (Muscicapa striata), el pardal xarrec (Passer montanus), el pela-roques (Tichodroma muraria), la tallareta cuallarga (Sylvia undata) i el tallarol emmascarat (Sylvia hortensis). I els plans de recuperació de les espècies de lepidòpters en perill d’extinció com la moreneta grisa (Aricia nicias) i el coure violeta (Lycaena helle).
L’almesquera, el primer pla a posar-se en marxa
Un cop el Govern ha aprovat els diferents plans de recuperació, cal adjudicar-los a una empresa perquè s’encarregui de la coordinació i la implementació de les accions recollides en el pla. És per això que el Govern ja ha fet la primera licitació dels estudis poblacionals del pla de recuperació de l’almesquera, pas que permet seguir amb el treball internacional que es va desenvolupar a Andorra el passat novembre quan es va acollir una jornada enfocada a estudiar la conservació transfronterera del petit mamífer semiaquàtic.
L’almesquera es troba en perill d'extinció i és propi de la península Ibèrica i de l'àrea de distribució del qual es restringeix a rius i rierols de la meitat nord peninsular (en territoris d'Espanya, Portugal, França i Andorra). Tot i estar protegit per la legislació dels quatre països on habita, la seva àrea de distribució s'ha reduït enormement els últims anys.
L’objectiu genèric del pla de recuperació se centra a aturar la regressió generalitzada que ha sofert l’espècie els últims 25 anys, augmentar-ne els efectius poblacionals i en la mesura del possible restablir-ne l’ocupació a les conques on els darrers anys ha anat desapareixent a força d'eliminar o reduir l’efecte negatiu que les activitats humanes exerceixen sobre l’almesquera.