El Govern d’Andorra ha entrat a tràmit parlamentari el projecte de llei de mesures d’estalvi energètic que en cas d’arribar a una situació de crisi extrema preveu la restricció d’activitats econòmiques o de la venda de combustible.
El text, presentat aquest divendres per la ministra de Medi ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, preveu tres nivells de mesures i s’ha tramitat per la via d’urgència amb la voluntat que pugui entrar en vigor abans que comenci l’hivern, informa l’Executiu en un comunicat.
Calvó ha subratllat que la llei estableix els mecanismes i garanties jurídiques per minimitzar l’impacte sobre la població i el teixit empresarial del país de possibles escenaris d’escassetat d’energia i ha deixat clar que el Govern ha decidit aprovar-la per “responsabilitat política” però amb la voluntat de no haver d’aplicar-la íntegrament.
Entrant al detall, el primer capítol permet a l’executiu establir accions obligatòries via decreto per afavorir una disminució del consum energètic, aplicables tant al sector públic com al privat per un termini màxim de dos mesos renovables.
Aquí es preveuen restriccions en l’ús de la calefacció, la climatització i l’enllumenat en edificis públics i privats, prohibicions de la il·luminació exterior d’edificis i monuments o limitacions per a la il·luminació ornamental, com la nadalenca.
La ministra ha deixat clar que el mecanisme solament s’utilitzarà en cas que les mesures pactades prèviament i de forma voluntària amb el sector empresarial no siguin suficients.
SEGON I TERCER NIVELL
En el segon nivell d’actuació es regulen els procediments a seguir en cas de talls temporals del subministrament elèctric procedent dels països veïns i s’estableix que les interrupcions no poden afectar els serveis públics i essencials, que els talls han d’anunciar-se amb 24 hores d’antelació com a mínim i no poden durar més de dues hores i que s’han d’aplicar criteris de rotació entre sectors.
Finalment, el tercer nivell és el que es desenvoluparia en aquells casos excepcionals quan les mesures dels capítols anteriors no siguin suficients per reduir la demanda d’energia i comportaria la declaració per part del Govern i a través d’un decret de la situació de crisi energètica.
Seria aquí quan el Govern podria ordenar el tancament total o parcial d’empreses, indústria, fabriques, tallers, instal·lacions i serveis de qualsevol naturalesa que consumeeixen energia elèctrica o energies fòssils, establir restriccions i prohibicions de l’ús de vehicles de motor i de venda de combustibles.
Arribat el cas, la ministra ha deixat clar que els residents al país tindrien prioritat per adquirir productes com el carburant davant dels turistes.
15 DIES
Per poder decretar la situació d’emergència serà necessari avisar el Consell General (Parlament) i tindrà una vigència màxima de 15 dies, prorrogables únicament amb una autorització expressa del Consell General, seguint el mateix procediment que amb la crisi sanitària de la pandemia.
El text també inclou dues disposicions finals que contemplen, en primer lloc, una ampliació del capital de FEDA (la companyia elèctrica nacional) de 15 milions d’euros per compensar les pèrdues que acumula per l’augment dels preus de l’energia.
En segon lloc s’ha previst una “desconnexió” de les tarifes de l’energia fotovoltaica de la resta de tarifes per donar seguretat jurídica als inversors.
