Dimarts, 16 d'abril de 2024
És notícia

Sergi González: “Hem de triar entre ser Hong Kong o un poble suís idíl·lic”

Avatar photo

Sergi González liderarà la plataforma d’unitat que vol fer front a Demòcrates a Andorra la Vella. Enclar està conformat per PS, Concòrdia i SomVeïns, i busca revertir la poca participació en les anteriors comunals amb un projecte que apel·la a escoltar la veu de la ciutadania. En parlem amb el seu candidat a cònsol major.

 

Andorra la Vella és una de les parròquies on hi ha hagut coalició entre Concòrdia i PS. S’obre una etapa de col·laboració entre forces progressistes?
És un primer pas per unir sinergies. Quan sorgeixen molts partits, diluïm el vot i la gent ja no sap a qui votar. Més que una coalició, Enclar és un projecte que ha vingut per quedar-se. No es fa només per aquestes eleccions. Si això pot ajudar a fer que les properes nacionals puguem començar a tirar endavant el projecte d’unió progressista, millor.

 

Li agradaria haver-hi inclòs Progressistes SDP?
Ho vam intentar fins una setmana abans de presentar llistes. Amb SDP vam fer un pacte a les nacionals, durant l’estiu vam mantenir reunions i després es va precipitar tot. Hi havia molts nervis, tothom volia un lloc prioritari. Fa més de sis mesos que creem aquest projecte. S’ha fet a foc lent i sense dir quins ingredients han d’anar i quins no. Em sap greu, però ells han escollit un altre destí.

 

A l’hora de fer travesses, es miren els vots aconseguits per separat a les generals?
Hi ha un sector que ho mira, gent de números. Però les comunals són una altra lliga. Més  de proximitat i dels ciutadans. S’han d’agafar les dades de fa quatre anys, on tenim un problema perquè van anar a votar el 48% del cens. Hem de buscar que la gent vagi votar i que decideixi entre un model continuista i un de diferent, amb una visió del dia a dia.

 

Les eleccions es poden assemblar més a les generals del 23 o a les comunals del 19?
Espero que pel resultat no s’assemblin a cap de les dues. Les eleccions comunals seran un punt d’inflexió de la política d’aquests últims anys. La ciutadania vol un canvi i veu que aquests projectes nous com Enclar poden aportar una manera de fer política diferent. Anar a dos llistes facilita aquesta mena de referèndum entre dos models.

 

L’habitatge és una de les prioritats del seu programa. Quines mesures volen desplegar?
No tenim la vareta màgica de les solucions. El que tenim clar és que el Departament d’Habitatge ha d’existir. En aquests vuit anys no n’hi ha hagut cap, quan el comú disposava d’un parc de pisos. És un primer pas per tenir una visió dels problemes. Després, un dels projectes que tirarem endavant en aquest departament és el “Reviu Andorra la Vella”. És a dir, agafar pisos buits o fets malbé i rehabilitar-los per fer una borsa de pisos de lloguer. El comú farà d’avalador per qui tingui dubtes, estaran exempts d’impostos i es podrà finançar la rehabilitació. És un model que es fa a ciutats del voltant.

 

Tenint en compte els precedents amb els pisos buits, preocupa que la gent no respongui?
Els hem d’incentivar. El programa serveix perquè el propietari no s’hagi de preocupar de res, que el comú ho gestioni i, passats els deu anys, es tornarà. És una ajuda pel privat i un benefici per la comunitat. Tenim feina a fer per reviure el sentiment de parròquia i comunitat.

 

En el debat electoral parlava de construir una “parròquia verda”. Aterrant a les propostes concretes, en què consisteix?
Tenim dues vies de treball. Una és que qualsevol projecte que es pensi des del comú tingui en compte el concepte “ciutat verda”. És a dir, mirar quina flora podem plantar i pensar des del principi que el verd hi ha de figurar. No podem fer com DA, que en els projectes primer ha fet el gris i després ha pensat que ha de posar arbres. Després també ens plantegem arribar a l’acord de Ciutat Verda de la Comissió Europea. Ens marca uns punts per assolir interessants: contaminació acústica, prats verds, reducció de residus, contaminació de l’aire…

 

En quins espais s’ha d’actuar?
Tenim el projecte de reforma de la Plaça del Poble, que ha de tenir en compte l’espai verd, sabent que és una plaça i no un bosc. A més, també els carrers que s’han fet nous necessiten arbres. D’altra banda, la gespa és molt maca, però té un cost d’aigua i manteniment amb què hem de fer una reflexió. Potser no s’ha de plantar gespa arreu. Això no és posar verd.

 

Què els diferencia amb DA sobre el projecte de la plaça del Poble?
Més que el projecte, és la prioritat. Des de Demòcrates parlen des del 2015 de fer accions a la plaça del Poble i segueix com estava. Hi ha un projecte en curs, on nosaltres vam fer aportacions que la ciutadania ens va fer arribar. Crec que és important exposar-lo bé a la ciutadania i preguntar si és el model que volem. Avui un ciutadà em deia que des d’Enclar només volem demanar l’opinió a la gent i no fer la nostra feina. No és això, però hi ha projectes on la ciutadania s’ha de mullar i hem d’escoltar la seva veu.

 

Falta escolta activa per part de l’actual majoria?
Sí. Durant aquests vuit anys no hi ha hagut cap projecte participatiu. S’han fet dos pressupostos participatius que no han funcionat. Molta gent demanava que es destinessin a reparar voreres, que és un símptoma de què la gent no entén què és un pressupost participatiu perquè hi ha problemes que no se solucionen. Hem de buscar mecanismes per escoltar la gent de la parròquia i fer una xarxa de comunitat. És un repte que l’actual corporació no ha volgut tenir. En el nostre cas, cada conseller tindrem una zona on els ciutadans es podran posar en contacte amb nosaltres i volem fer accions com taules rodones o fòrums.

 

On hauria d’anar el multifuncional?
La primera pregunta és: necessitem un multifuncional? Abans de dir sí al multifuncional hem de fer una reflexió real sobre si és necessari i si donarà tanta vida. Hi ha hagut molts multifuncionals en ciutats, millor comunicades, que no han funcionat. Si el multifuncional l’entenem per posar-hi la fira i el Cirque du Soleil, no és un projecte viable.

 

Comenta que s’ha de tenir una reflexió, però no s’acaba de posicionar.
Si diem que sí o que no seria perquè tenim el projecte clar i la informació necessària. És un projecte que també s’hauria de consultar als ciutadans perquè es tracta d’un terreny del comú. Per exemple, dir que hi ha tres opcions per fer amb el mateix pressupost: habitatge, un espai verd o un recinte multifuncional. Què en pensen? És un terreny públic i diners públics.

 

Quins canvis han d’aplicar a la mobilitat?
S’ha fet una bona acció amb el clípol per potenciar el transport públic. Pel que fa a la bici i patinets, hem de buscar que els nous carrers tinguin en compte aquest espai per bicis. Un dels projectes que tenim per estudiar és el passeig del riu, on volem intentar fer un voladís per un carril bici. L’hem d’estudiar, però pot ajudar a buscar diferents sortides.

A banda d’això, per nosaltres és clau la seguretat viària. Cada vegada hi ha més atropellaments i hi volem posar el focus. Durant aquests dies trobem passos de vianants poc il·luminats, rajoles trencades, falta d’accessibilitat a les voreres, manca de radars pedagògics… Hem de demanar als barris qüestions com si els semblaria bé una zona d’aparcament per a residents o reduir la velocitat.

 

Al final, la gent dels barris són qui coneix millor la realitat.
Tenim clar el nostre projecte, però no el podem fer d’esquena a la ciutadania i pensant en els turistes. Ha de ser per a la gent que viu aquí. Ens toca fer un pas  per una política diferent, on els polítics hem d’anar al carrer i demanar a la ciutadania cap on volem anar. A Andorra estem en un moment que no sabem quin rumb agafar. Volem ser Hong Kong o un poble suís idíl·lic i que tingui patrimoni natural?

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

‘Fem Vermut a Salou!’ reviu com a part essencial de les festes de Nadal

Notícia següent

Un municipi català, aterrit per delinqüents al carrer amb 300 antecedents

Notícies relacionades