.gif)
La nova ordinació tributària aprovada en la darrera sessió de consell de comú d’Andorra la Vella suposa un augment de la taxa de construcció amb la voluntat expressada per part de la majoria de “pausar la construcció mentre es fa una anàlisi de la parròquia que es vol” i aprofitant la moratòria vigent ara com ara en les noves llicències de la construcció. D’aquesta manera, el gravamen de l’impost de la construcció passar dels 44,56 euros actuals als 50, que és fet és el màxim permès. A més a més, cal recordar que hi ha un índex de localització que ara com ara es troba a l’1,5 i que passarà a ser de dos.
És a dir, que la majoria ha decidit apujar tant l’impost com l’índex amb una voluntat de frenar la construcció en un moment en què s’està revisant el pla d’urbanisme. Una revisió en la qual, precisament, es vol plantejar que hi hagi més d’un índex de localització per a la parròquia. Aquest increment ha generat dubtes en l’oposició, que ha posat en relleu que tot i que “pot semblar una bona mesura” al final pot passar que els promotors acabin repercutint aquest increment en el client final. El cònsol major, Sergi González, va explicar durant la sessió de consell de comú en què aquesta ordinació va ser aprovada, que s’han fet estudis i simulacions i que “comparteixen” la voluntat de la minoria que no sigui el client final el que hagi de pagar aquest increment, i en aquest sentit, va recordar que en una promoció de diferents milions d’euros aquest increment ha de tenir molt poc impacte.
Des de la majoria es defensa aquesta mesura des del punt de vista de la sostenibilitat i dins l’exercici de reflexió del futur de la parròquia. En aquest sentit, cal recordar que ja s’ha encarregat a un equip de professionals la revisió del pla urbanístic.
En el marc dels canvis de l’ordinació tributària també s’ha aprovat l’increment d’un 3% de l’aigua, per a tots els clients amb la intenció que en el tercer tram, el que s’aplica quan es dona un consum més important, l’augment sigui del 5%. Des de la minoria van assenyalar que comparteixen aquest increment, ja que per a la majoria de les persones suposa més o menys l’augment de l’IPC i, en canvi, “es castiga” aquells que tenen un consum més elevat “sense posar-hi remei”.
