El cost anual de la línia circular (LC) era de 450.000 euros a l'any. Es tractava d’un "cost molt superior al de la resta de línies, especialment si es té en compte que l’LC representa únicament el 2% de la demanda total del servei (i aproximadament l’1% si es consideren només els usuaris que en feien ús per la seva funcionalitat específica)", i, per tant, "la línia circular es confirmava com la menys eficient des del punt de vista econòmic i operatiu", justifica el secretari d'Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, a la bateria de preguntes formulades per la consellera general de Concòrdia Maria Àngels Aché.
Davant aquestes dades i del fet que amb la reconfiguració de les línies de transport moltes de les parades que feia l'LC poden ser cobertes per altres línies, l'executiu justifica la supressió de la línia circular i argumenta que és una decisió que "s’ha adoptat amb l’objectiu de millorar l’eficiència, l’equitat en la cobertura i la sostenibilitat del sistema de transport públic nacional, garantint alternatives adequades per als usuaris que feien ús d’aquesta línia i, alhora, prioritzant la cobertura d’un servei nacional respecte a la cobertura d’un servei local i de proximitat, més propi d’una funció parroquial". En aquest sentit, especifica que "la majoria dels seus trajectes es poden fer amb altres línies nacionals amb una petita caminada addicional, com passa i ha passat en altres línies". Més concretament segons les dades facilitades, gairebé el 40% dels trajectes efectuats amb l’LC podrien fer-se amb altres línies nacionals, amb un màxim de dos minuts (150 metres) caminant en alguns casos; a més dels 300 desplaçaments diaris de mitjana registrats a la línia LC, només uns 180 responien "realment a la funcionalitat pròpia de la línia; és a dir, a usuaris que es beneficien de parades i recorreguts específics no compartits amb altres línies". La resta, uns 120 viatgers, "podrien fer el desplaçament indistintament amb qualsevol altra línia". Altrament, es posa en relleu que una part significativa dels viatges corresponien a recorreguts "molt curts, fàcilment assumibles a peu, que no s’ajusten als objectius de cobertura territorial del transport nacional".
Des de la secretaria d'Estat de Transports i Mobilitat es defensa que amb la nova configuració del transport públic "s’han millorat les freqüències i la cobertura en zones que fins ara disposaven d’una oferta limitada" i posa com a exemple Engolasters i l’Obac.
Segons la resposta a les preguntes formulades per Aché, la línia LC va registrar una mitjana d’uns 300 viatges diaris entre gener i juny del 2025 amb un perfil de viatger que en el 74% dels casos tenia la targeta de resident, un 17% la Magna, un 3% la de discapacitat; un 3% el bus jove i altre 3% eren abonaments no subvencionables. Un 71% tenien menys de 60 anys; un 14,5% entre 61 i 70 anys; un 12,5% entre 71 i 80 anys i un 2% més de 80 anys.
Cobertura amb la futura línia comunal d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany
Des de l'executiu es destaca que les actuals línies del comú d'Escaldes-Engordany tenen connexions que "resulten més eficients que l'antiga línia circular" i posa un exemple: el trajecte entre la plaça Santa Anna i la zona de l’Obac o el carrer de la Unió es cobreix en cinc minuts amb el servei comunal, "mentre que amb l’LC podia arribar fins als 28 minuts". Forné afegeix que amb "la creació de la línia interparroquial compartida entre els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, el recorregut de l’LC queda totalment cobert". "La funció principal de l’LC quedarà integrada i assumida per la nova línia interparroquial, que oferirà un servei local de proximitat i una cobertura territorial més àmplia i eficient", conclou. I també reivindica que es fa un seguiment "diari del servei" i es revisen les incidències "contínuament" per tal d'introduir els ajustos que siguin necessaris.