La societat andorrana manifesta una clara consciència sobre la necessitat de protegir el medi natural i conservar els espais verds. Així es desprèn del procés participatiu 'Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia', iniciat l’octubre del 2025, i les conclusions del qual es van presentar dimarts passat a l’Auditori Nacional. Els participants coincideixen que per a l’any 2050 s’hauria d’haver completat el procés de descarbonització, prioritzant el medi ambient per davant de la competitivitat econòmica.
En aquest sentit, Elisenda Vives, presidenta del Comitè rector del procés, ha destacat: "La protecció del medi ambient és unitària i absoluta". A més, ha subratllat que "la ciutadania vol pel 2050 haver prioritzat el medi ambient per sobre de la competitivitat econòmica". També s’apunta a la necessitat de preservar el sector primari i limitar les fonts de contaminació.
Sobirania energètica basada en renovables
Pel que fa a l’àmbit energètic, els andorrans aspiren a assolir una sobirania total mitjançant energies renovables respectuoses amb l’entorn. Segons Vives, "pel 2050 s'hagi aconseguit la sobirania energètica a través de les energies renovables i amb respecte cap al medi". Així mateix, reclamen garantir un accés universal a aquesta energia verda i complir íntegrament amb els objectius de descarbonització.
Cohesió social, habitatge digne i limitació urbanística
Un altre aspecte rellevant és la importància atribuïda a la cohesió social davant dels reptes econòmics. La població demana condicions laborals dignes, habitatge assequible adaptat als salaris reals i mesures contra l’especulació immobiliària. En paraules d’Elisenda Vives: "Es voldria que pel 2050 es pogués garantir habitatge digne sense contradir la propietat privada, posar fi a l'especulació, que els preus dels habitatges s'ajustin al mercat i s'hauria de destinar un 25% del salari als lloguers".
A més, se subratlla la necessitat de limitar "la construcció excessiva" així com preservar els espais naturals mantenint un estil arquitectònic integrador.
Model sanitari preventiu i accessible
Pel que fa al sistema sanitari, els habitants aposten per un model orientat principalment a la prevenció. La presidenta del Comitè ha afirmat: "La ciutadania reclama que s'executin eines que permetin un sistema sanitari on la prevenció sigui la part central i que hi hagi accessibilitat per a tothom".
Diversificació econòmica sostenible
Respecte al desenvolupament econòmic, es vol promoure una diversificació compatible amb sectors tradicionals com les finances —mantenint l’actual model fiscal— i el turisme sostenible. Sobre aquest últim punt, Vives ha indicat: "Es vol que el turisme no sigui massiu i estigui interessat en el medi ambient i en la cultura". Totes aquestes transformacions han d’estar subordinades clarament al respecte ambiental.
Així mateix, quant a digitalització, es reivindica una implantació inclusiva sense generar bretxes digitals ni injustícies reguladores.
Mobilitat eficient amb serveis propers
L’àmbit de mobilitat també recull demandes concretes: facilitar serveis essencials dins d’una distància màxima de quinze minuts entre punts urbans; potenciar alternatives sostenibles mitjançant una millora notable del transport públic són prioritats expressades pels ciutadans.
Vives ha puntualitzat: "Es necessiten solucions per la mobilitat amb una millora del transport col·lectiu".
Cultura viva i educació inclusiva en català
D’altra banda, pel que fa als àmbits cultural i educatiu —amb vista al 2050— s’exigeix reforçar tradicions locals com història o gastronomia entre nouvinguts; fomentar programacions culturals orientades al consum intern com eina cohesionadora; garantir un sistema educatiu integrador d’alta qualitat impartit exclusivament en català; així com equiparar costos universitaris fora d’Andorra als estudis dins del país.
Xavier Espot: "No són consultes, tenen l'objectiu d'incidir en el disseny de les polítiques públiques"
El cap de Govern Xavier Espot, durant l’acte oficial va remarcar: "No són consultes, tenen l'objectiu d'incidir en el disseny de les polítiques públiques". Va destacar també que aquestes conclusions no constitueixen simplement “un exercici teòric”, sinó “una base valuosa per fer polítiques públiques”. A més va assegurar: "a partir de demà el resultat d'aquest treball també forma part del contracte que tenim subscrit amb la ciutadania".
Espot va assenyalar davant premsa: "Si tu vols un sistema públic de qualitat... vols un habitatge digne però no vols augmentar impostos... això és quadratura del cercle", tot afegint després: "Amb imaginació... crec que això és possible".
No obstant això, va lamentar una puntuació baixa —un tres— atorgada pels ciutadans sobre l’impacte real dels polítics en decisions preses fins ara; tot apuntant, però que aquesta desafecció política no és exclusiva d’Andorra.
També va valorar positivament l’èxit general del procés participatiu afirmant: “podem demostrar que moltes propostes ja s'han implementat” destacant experiències anteriors específiques com ara projectes relacionats amb transport públic. Va concloure demanant confiança donada “la novetat” d’un exercici tan profund com aquest.
D’altra banda, Carles Ensenyat, síndic General va elogiar aquestes conclusions dient: "És l'Andorra on em vull jubilar", felicitant els ciutadans pel seu compromís considerant-lo “un triomf col·lectiu”. Va recordar també als polítics “que ara toca recollir aquest guant” perquè es faci realitat allò plantejat pels habitants.
Accés obert als resultats
Totes les conclusions estan disponibles públicament tant via codi QR present a visc.ad com presencialment a biblioteques públiques andorranes facilitant així consultes obertes als interessats.