Ens desplacem fins al municipi de la Ràpita per tal de parlar amb el seu alcalde, Xavier Reverté i Balada (La Ràpita, 1968) per saber com es troba el municipi després dels desperfectes de la DANA, parlar dels projectes que tiraran endavant amb els nous pressupostos i també saber per què, fa poques setmanes, una delegació rapitenca va viatjar fins a Egipte.
Un reconegut empresari del gremi de la restauració, com s’ho fa per a arribar a ser alcalde de la Ràpita?
En cap moment pensava entrar en política i menys en ser alcalde, però com a ciutadà, empresari i esportista; vaig veure una situació en què la Ràpita cada cop anava a menys i els dirigents d’ERC només posaven pals a les rodes. Va ser un gran encert perquè estem aconseguint fites històriques i estem posant a la Ràpita al lloc que es mereix i mai se n’havia parlat tant en l’àmbit comarcal, nacional i, fins i tot, internacional.
Què està significant per vostè haver entrat en política? S’ho imaginava així?
Crec que ser alcalde ha estat la millor decisió de la meva vida, perquè em veig no només amb la voluntat i amb el cor, sinó amb la capacitat de poder fer de la Ràpita un dels pobles més importants de Catalunya i en sectors com gastronomia, sostenibilitat, el benestar o l’economia blava i circular. No em podia haver imaginat mai poder arribar fins a on hem arribat i, crec que encara estem al 20% del que podem acabar d’oferir. Quan vaig entrar a l’Ajuntament ens vam trobar sense diners a les arques municipals. Dins de la dificultat, hem sabut treballar i donar-li la volta.
La DANA Alice va afectar de manera greu a la Ràpita. Quina va ser realment l’afectació? Com s’ha anat recuperant la normalitat? En què ha consistit l’ajuda que han rebut per part del Govern de la Generalitat i l’Estat? I han tramitat ja les sol·licituds per tramitar les ajudes per reparar els equipaments i infraestructures afectades?
La DANA va ser un cop molt fort i a l’hora de prendre decisions vam ser molt conscients, vam ser valents i no ens van importar les hores perquè calia treballar i que l’equip estigués unit. Pel que fa a la gestió per part de la Generalitat, en un deu faig curt, tant el president Illa com el conseller Albert Dalmau. Mai havien baixat tants consellers a les nostres terres a donar suport i a estar realment al costat nostre i a donar moltes solucions. També per part del delegat del Govern de les Terres de l’Ebre, que ens va atendre en tot moment i tinc clar que més no poden fer. Des de la Ràpita hem de treballar ara al seu costat, aportant també el nostre gra de sorra, treballant conjuntament amb l’ACA, Infracat o altres organitzacions.
Quin valor econòmic aproximat tenen tots els desperfectes?
Hem calculat que tots els desperfectes ocasionats oscil·len entre els 40 o 50 ME. Indiscutiblement, aquests diners no arribaran perquè no els tenen, però també estem pendents de les assegurances.
Com està el projecte, finançat amb Fons Europeus i la DIPTA, de la Via Verda entre Roquetes i la Ràpita?
És un projecte on li veig mancances. Un projecte que ja estava fet quan vam arribar al govern i que hauríem volgut fer canvis, però no hem pogut. De res ens servirà tenir una Via Verda si després resulta que ens hem de gastar més diners en el manteniment. I cal tenir clar que no podem tenir tots els treballadors que cal perquè ens farà falta gent i no volem que torni a passar el mateix que amb la Ròtula Delta.
En quina situació estan, actualment, les obres de la carretera de la vergonya?
S’han volgut posar moltes medalles, però les obres encara estan per començar. Al final, es va quedar la licitació deserta i això és una clara inoperància total.
Com es troba actualment el camí de guarda de la Badia dels Alfacs? Com repercutirà aquesta millora en el municipi?
El camí de guarda encara no està resolt perquè encara han sortit algunes al·legacions. Per part dels propietaris hi ha molta bona voluntat i des de les regidories pertinents s’estan donant respostes i les explicacions pertinents en les expropiacions i els llocs per on ha de passar el camí. A més, serà important perquè la unió de la Via Verda amb el camí ciclable europeu permetrà connectar tota la vora del mar fins a arribar, pràcticament, al Trabucador i al Poblenou del Delta donant un enfocament molt important a la zona de camps d’arrossos i flamencs.
Un dels punts més febles del litoral del Delta és la barra del Trabucador. Una situació crítica que podria acabar afectant les Salines de la Trinitat. Podria acabar desapareixent l’activitat salinera de la Ràpita? Es va parlar també de construir un pantalà per a treure la sal pel mar, com es feia antigament. Com està aquest projecte? És viable ambientalment?
El tema de la barra del Trabucador depèn de Costes i ara s’estan mirant els models d’Holanda del dragatge de les arenes. Han de fer unes inversions, en quatre anys, de gairebé 120 ME. I el que queda clar és que no podem perdre el Trabucador i ho hem de defensar. L’Ajuntament està al costat de les Salines de la Trinitat des del primer moment. No sabem què ens depararà el canvi climàtic, però l’únic que espero és que aquest negoci mil·lenari estigui sempre present perquè dona feina a seixanta famílies i són identitat del nostre poble. Sobre l’extracció de sal, es contempla això com una de les mesures i estem treballant a poder-lo dur a terme. Que pugui conviure amb la biodiversitat i que la gent pugui visitar igualment l’espai sense que això ho perjudiqui ambientalment.
I parlant de la protecció del Delta, parli’ns del Marc d’Actuacions Prioritàries de Protecció del Delta. Des de la Taula de Consens i el Govern s’ha parlat de l’aportació d’arenes marines amb draga, com es veu per part de Costes de l’Estat? Ens diuen també que la Taula de Consens està una mica inactiva. És així, realment?
El Ministeri ha posat un pla d’Urgència per poder fer el dragatge i això es va parlar amb el secretari d’estat, Hugo Morán, i també la directora general de la Costa i el Mar, Ana Oñoro, que ho van posar a sobre la taula. Sobre la Taula de Consens, cada alcalde et podrà donar la seva opinió. Jo fa molt poc que hi estic i suposo que hi haurà un moment en què caldrà prendre decisions importants i, aleshores, veurem si ens convé o no. Tinc molt clar que si no anem tots a una, s’haurà de prendre una decisió dràstica, i nosaltres ens en sortirem.
Fa unes setmanes es va anunciar que el municipi de la Ràpita s’havia incorporat a la Mancomunitat Deltagestió. Quins són els principals objectius de la mancomunitat? En què pot beneficiar això a la Ràpita?
La Mancomunitat està creada per a poder consolidar les compres entre diversos municipis (taules, maquinària, utensilis, brigada...), serveis compartits (per exemple un arquitecte o un informàtic) i la creació de projectes, ajudes i subvencions que, actualment, potser no podíem demanar i ara tindrem molta més força. Això té molt de potencial i ho veurem en poc temps. La Mancomunitat està creada per a les persones, els alcaldes, per defensar i fer créixer les poblacions i, mentre no hi hagi interessos polítics, serà un exemple a seguir arreu de les Terres de l’Ebre. Això ho tenim molt clar els sis ajuntaments que la conformem.
Es va dir que hi havia una empresa interessada a construir un DataCenter a la Ràpita. És així? Serà aviat una realitat?
El tema del DataCenter és una idea del nostre govern, però tenim un problema que ens ha fet retardar. Allà no ens arriba prou energia perquè se’n va tota cap a la fàbrica de ciment per un tema de l’hidrogen verd. Encara no serà una realitat i potser replantejarem el projecte en funció de les necessitats.
Vostè es va comprometre a recuperar i a fer realitat el projecte del nou institut de la Ràpita. Com està aquest fet?
De l’Institut feia molts anys que es parlava d’aquest projecte i, quan va governar ERC tant a la Generalitat, com a la Diputació i a la Ràpita no van ser capaços de fer el projecte. Han hagut de caure les pedres després de les pluges per invertir nosaltres immediatament 125.000€ per instal·lar les malles i tornar a entrar els alumnes a les aules. Aquell dia vaig agafar el compromís per fer que aquest nou centre sigui una realitat, malgrat que molts no s’ho creguin. I, per això, el passat 28 de desembre vam signar amb la consellera d’Educació el conveni per al nou Institut amb 825 nous emplaçaments. Suposarà una inversió d’uns 11 ME. No és una innocentada, sinó una realitat. Nosaltres avançarem els diners i, de mica en mica, la Generalitat ens els anirà retornant. El termini d’execució intentarem que sigui redactat per al 2026 el projecte i esperem que estigui enllestit en tres anys.
L’IRTA està treballant amb proves de producció d’algues per a l’alimentació, amb la cria de peix en piscifactories a les zones arrosseres més salinitzades a través de l’Aquapònia. Pot ser viable algun d’aquests projectes? Generaran activitat econòmica i ocupació a la Ràpita?
No tenim una opinió clara del que s’està fent i tenim pendents algunes reunions amb l’IRTA. Tot el que sigui beneficiós per a la Ràpita, des de l’Ajuntament li donarem tot el nostre suport. Ara mateix, no sé si encara es troben en una fase experimental, però volem ser referents en tot allò que es pugui.
Fa poc, l’Ajuntament de la Ràpita es va traslladar al Caire per participar en una trobada internacional sobre projectes d’economia blava. Tenen un projecte molt interessant, vinculat amb l’OMEC. Ens l’explica?
Venim d’una delegació de tota Espanya on, la Ràpita, ha estat avalada per part de la Generalitat de Catalunya, per a representar Catalunya a la COP-24 del Caire, a Egipte, on hem parlat del litoral Mediterrani i tots els problemes que l’afecten quant a sostenibilitat, escalfament d’aigua, residus plàstics... Nosaltres volem que La Ràpita sigui la capital de la Mediterrània en sostenibilitat, salut, benestar, economia blava i gastronomia. Aquest és el repte amb el qual treballem aquesta legislatura.
Sí, l’OMEC és una figura creada per part de l’ONU i a l’última reunió que hi va haver per part dels 24 països membres de la Mediterrània es va arribar a l’acord de crear la figura i nosaltres fa dos anys que treballem per ser la primera OMEC del Mediterrani i presentar aquesta candidatura. Vam tenir molt bona rebuda a Egipte i assolir-ho ens aportaria la capacitat de poder desenvolupar tot un pla estratègic que s’adapta molt al Parc Natural, a Natura 2000 i a la Reserva de la Biosfera i, alhora, seria una governança de les Nacions Unides que podríem exercir nosaltres.
Hem de deixar un llegat als nens sobre el que és la sostenibilitat, preservar la badia, els mars i oceans i tenir aquest compromís. L’OMEC consta d’un pla integral a on està contemplada també la cultura, l’R+D, la recerca, el talent, els Erasmus i residències, la descontaminació, l’economia circular...
Quines mesures culturals estan tirant endavant? I com està funcionant actualment el Museu del Mar de la Ràpita?
Cadascú la cultura la viu i la veu d’una manera diferent. Nosaltres el que no farem mai és disfressar la cultura, com va passar en anteriors governs i, sobretot, volem que aquesta arribi a tothom, de tradicions, d’influència i que impliqui a totes les Terres de l’Ebre. I quan això estigui consolidat ja en farem d’altres tipus com ho és la màgia internacional, el circ o l’audiovisual. La cultura del territori és la que volem recuperar i que sigui per a tots els públics, com aquest Nadal amb el “Nadal de Conte” i que tots se sentin implicats i representats. Estem contents també pel que fa al Museu de la Mar de la Ràpita per la programació estable que hem tirat endavant, exposicions itinerants de fotografia... i encara ens agradaria fer més, però molts congressos no els hem pogut dur allà per manca de places hoteleres, per exemple.
Quines mesures s’han pres de cara als dies de pesca permesos?
La Generalitat està fent una gran feina per part del conseller Òscar Ordeig i el ministre Luis Planas. Des de l’Ajuntament, evidentment, donem un suport total a la pesca perquè és la nostra identitat, les nostres tradicions i la nostra forma d’aguantar aquest treball. Fa quatre dies només es donaven nou dies i ara s’ha ampliat als 148. A més, nosaltres estem promovent el pla RIPO a través del qual estem elaborant un informe per a definir a Brussel·les la casuística de les nostres terres, els punts de pesca i les conques marines i els motius per mantenir la pesca d’arrossegament.
Han aprovat el pressupost més alt de la història per al 2026 amb més de 23 ME. Quines seran les principals accions i inversions?
Sí, el tema financer demostra que sabem com volem créixer i cap a on volem anar. Entre les accions més destacades, a banda de l’Institut, hi ha també la Comissaria de la Policia, el nou Casal dels Jubilats, el clavegueram que s’ha de reformar després de les Danes...
Fan jornades gastronòmiques de la galera i de llagostí... Com s’enfronta també aquesta regió mundial de la gastronomia que és Catalunya?
La gastronomia de les Terres de l’Ebre és molt variada, sobretot, a nivell del mar. La Ràpita és una terra d’esdeveniments i tothom s’ha de sentir identificat com a ciutat solidària on desenvolupar aquests esdeveniments culinaris o gastronòmics unint sinergies entre territoris. Totes les jornades que puguem fer, hem d’explotar la matèria primera, els olis mil·lenaris, la flor de sal de les Salines, els vins de Gandesa, el peix i el marisc, l’arròs... Ho hem de fer tots plegats perquè ens valorin a escala internacional i tenir la capacitat que la gent pugui venir aquí a gaudir i tastar tot el que tenim. Ens donarà una força important.
Els Orígens són una de les festes més arrelades al municipi, tot i que, aquest any van estar una mica accidentades per la DANA. Com ho valora?
Els Orígens, malgrat la pluja, va ser de les millors edicions que s’havien fet, però no va poder lluir. Des de la regidoria s’havia estat preparant una festa de creixement que no va poder lluir, però, al final, hem ensenyat una mentalitat i manera de fer en què tots hem de treballar units de la mà. Vam decidir tirar-ho endavant, després de reunir-nos amb els veïns i veure que no teníem cap emergència activada. La inauguració va ser molt bonica i, fins i tot, vam acabar cantant amb diversos alcaldes. Dissabte va ploure una mica, però vam anar resolent els actes i, diumenge, ja ens diuen que hi haurà forts aiguats. Vam acordar des de l’equip de govern que visitaríem tots els bars i entitats i, per tant, decidim tancar les tavernes i assumir el cost de les pèrdues i danys per indemnitzar-los. Diumenge ja estava tot tancat i vam voler fer la cloenda a dins del pavelló firal, però quan es van activar les alertes ens va enxampar a tots allà. Érem unes 74 persones els qui ens vam quedar atrapats al pavelló i vam estar allà fins a la 1h de la matinada. Malgrat tot, crec que Orígens també va acabar salvant vides perquè tot el barri del Xicago estava amb els carrers tallats i no hi havia cotxes aparcats. I quan va venir la DANA ningú va haver d’anar a treure’l d’aquella zona i potser ens haguera tocat lamentar alguna víctima com va passar a València.
Per acabar, parli’ns també del projecte d’ampliació del Port que tenien previst i saber si està també vinculat a l’economia blava.
Des de Ports de la Generalitat estan plantejant una ampliació del Port pel que fa a la indústria, amb la construcció d’un braç industrial de 80.000 metres quadrats per crear un centre d’innovació i també per millorar la situació del port de la fàbrica de ciment.
Completi les següents frases:
- El propòsit del 2026 per a La Ràpita és... portar felicitat a tota la població i culminar tots aquests projectes que tenim des de l’inici de la legislatura.
- L’oposició serveix per a... no res.
- El poder és... les ganes de treballar i la capacitat d’executar.
- Els valors que ha de tenir un alcalde són... estimar el poble i tornar a estimar el poble.