Joan Castor Gonell: “Sempre he cregut que la política era la manera de buscar la felicitat de la ciutadania”

El nou hospital, els estudis de Medicina i la protecció del Delta, els tres pals de paller del mandat del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre. Ens desplacem fins al Palau d’Abària per parlar amb el nou delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell i Agramunt (Sant Jaume d’Enveja, 1968). Conversarem de l’actualitat política, de les necessitats de les Terres de l’Ebre i de l’acció del govern durant aquesta legislatura.

 

Va ser durant 20 anys l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja. Enyora encara ara la política municipal? Com s’arriba fins a aquí?
No. Em va costar una mica adaptar-me a la nova vida diària, però com encara treballem molt estretament amb els ajuntaments i el tracte és constant i directe, em sento molt còmode. S’arriba fins aquí havent sigut alcalde i havent-me implicat molt amb el meu poble. He deixat de ser alcalde havent guanyat igualment les eleccions i l’aprenentatge que m’enduc és la satisfacció d’haver treballat durant molts anys intentant millorar el poble i la qualitat de vida de la ciutadania.

 

No ha estat una legislatura fàcil, però quina considera que ha estat la millor notícia que, fins ara, ha hagut de comunicar per al territori? I la pitjor?
De notícia molt bona encara no n’hem pogut donar cap. En molt poc temps es començaran a desencallar temes i es començaran a prendre decisions importants. Algunes bones accions per al territori seran les obres de la C-12, iniciades ja per l’anterior govern, el nou hospital universitari de les Terres de l’Ebre, els estudis de Medicina a la URV i la protecció del Delta amb l’Estratègia Delta, la taula de consens i el pla de protecció. El pitjor tema que m’ha tocat gestionar de moment és el del nou hospital, però sempre dic que si al final es poden solucionar deu ser que no eren tan difícils.

 

“El pitjor tema que m’ha tocat gestionar de moment és el del nou hospital”

 

Fa poc, sembla que s’ha començat a desencallar la qüestió de la C-12. Finalment serà una carretera 2+1 i s’actuarà als trams de Tivissa-Móra La Nova i Amposta-Vinallop, no?
Això és fruit del criteri del nou Govern de continuar els projectes que ja estaven iniciats, tot i que el nostre partit apostava pel desdoblament i no per un projecte de 2+1. Però no ens oposarem perquè és un projecte que es fa per evitar accidents i per donar seguretat a la xarxa viària de Catalunya i es segueix el model d’altres països on ha anat molt bé per a reduir un 40% la sinistralitat. Ara ja hi ha una planificació d’anys d’execució i el compromís de la dotació pressupostària. Aquest any es farà aquesta primera fase, altres trams al 2027 i entre 2028 i 2030 es farà l’última fase d’aquests 12 trams previstos.

 

Aquest any també ha estat marcat a arreu de Catalunya per la problemàtica dels trens. L’R-16 i l’R-15 han estat dues de les línies més perjudicades i amb retards des de fa molts anys. Com valora aquest inici del traspàs de Rodalies? Té esperança en què algun dia tinguem un bon servei ferroviari a l’Ebre?
Hi ha un problema general ferroviari a Catalunya i, després, tenim el cas concret de les Terres de l’Ebre. Ens trobem en uns trens deficients i unes Terres de l’Ebre on hi ha poc servei, amb retards, i poca freqüència de pas. Crec que el traspàs de Rodalies no serà gens fàcil, hi ha molta feina per a fer, però també hi ha hagut moltes vagues dels treballadors de Renfe i d’Adif que ara hauran de formar part d’una empresa catalana i no se’n fien. Estem en un govern que estic seguríssim que ho resoldrà i que està treballant-hi molt. Per a poder fer una truita, primer s’han de trencar els ous. Tenim el compromís del president i coneixent com treballa, segur que faran tot el que estigui en les seves mans per resoldre-ho. L’objectiu meu a les Terres de l’Ebre és el de millorar el servei tenint més trens, en altres horaris i diferents direccions i tenir clar que també s’han de tenir en compte municipis com La Pobla de Massaluca o Ulldecona. Aviat tindrem la integració tarifària a tota la província de Tarragona i que s’integri la Ribera d’Ebre amb les tarifes de Lleida. Hem de poder arribar a hora a les feines o a la universitat i no normalitzar que com venim de les Terres de l’Ebre sempre arribem tard.

“El meu objectiu és millorar el servei ferroviari tenint més trens, en altres horaris i diferents direccions”

 

Fa un parell de setmanes es va celebrar un retrobament d’antics treballadors de la LEAR al Pla dels Catalans. Amb motiu d’aquesta trobada, l’alcalde de Roquetes, Ivan Garcia, lamentava l’actual situació de la nau de la fàbrica, de propietat municipal, i en demanava una intervenció d’estaments superiors per donar-li una nova vida. Veu possible l’arribada d’alguna empresa a Roquetes o la recuperació d’aquell espai?
Quan vaig arribar aquí vaig voler reunir-me amb tots els alcaldes de les Terres de l’Ebre i recordo que amb l’alcalde de Roquetes ja vam tractar aquest tema. No és un tema fàcil de solucionar-ho per la ubicació que té i el seu estat. Sí que treballem amb Empresa i Acció al territori per oferir ajudes i subvencions amb els Fons Nuclears, però és difícil que sigui un lloc atractiu per a una empresa. Jo més aviat apostaria per donar-li un nou ús, una nova vida com a un nou equipament per al municipi.

 

L’altre tema de preocupació del nostre territori és el de l’aigua amb la sequera i la regressió del Delta de l’Ebre. Hi som a temps per evitar la desaparició del nostre Delta? Veu amb bons ulls aquest aixecament tan ràpid de les restriccions per la sequera?
Pel que fa a l’aixecament de les restriccions per la sequera, crec que si les coses s’estan fent bé, també era necessari i és bo que hi hagi un mínim relaxament per veure les coses d’una altra manera i, de totes maneres, anar fent accions de conscienciació entre els més joves de no malbaratar l’aigua i utilitzar la que és estrictament necessària. Jo vinc d’un poble on es deixava l’aixeta oberta i s’arruixaven els carrers cada matí, ara això ja no passa i ja sabem que l’aigua no és infinita i que és un bé escàs. 

En relació al Delta de l’Ebre crec que està patint molt amb la regressió, la manca de sediments, l’afectació del Glòria i l’augment del nivell del mar. Crec que, malgrat haver perdut una part del Delta, encara estem a temps de salvar-lo i treballo per posar mitjans per a que els meus néts puguin arribar a conèixer-lo igual que el conec jo. Poc a poc també ens van entenent des del Ministeri perquè teníem una negativa a l’aportació d’arenes marines mitjançant el dragatge i, ara, amb la taula de consens s’ha aconseguit que ho aprovin i que segueixin indicacions també de la URV que ho van estar estudiant.

 

“Treballo perquè els meus néts puguin conèixer el Delta igual que el conec jo, hi som a temps”

 

Des de la PDE (la Plataforma en Defensa de l’Ebre) s’està reclamant més gestió pública de l’aigua per part dels ajuntaments de les Terres de l’Ebre, ja que, sols representen un 16% del total. Què n’opina?
La PDE posa de relleu unes dades que cal tenir en compte. Encara sóc regidor a Sant Jaume d’Enveja i aquests dies havíem parlat d’una mancomunitat per a poder gestionar l’aigua de manera pública mitjançant la col·laboració públic-privada. El camí és correcte i ja fa anys que es deia que l’aigua era el petroli del futur i, per tant, és molt bo que la seva gestió sigui pública. A més, per als ajuntaments també pot suposar una font d’ingressos que es poden aprofitar per reinvertir-los en millorar la xarxa de subministrament.

 

Recentment hem rebut la notícia de l’apujada dels aranzels per part dels EUA de Donald Trump. Com afectarà aquesta imposició al nostre territori i als seus productes?
Els aranzels és un tema que ens acabarà afectant a tots, però també als propis EUA. A mi em sap greu perquè, desgraciadament, s’encariran molts de productes i ho pagarà la ciutadania perquè s’encariran els preus dels productes. El govern espanyol es plantejava algunes ajudes per minimitzar l’impacte, però encara s’estan analitzant. Aquí afectarà a les cooperatives d’oli, també als exportadors de tonyina o als cellers de la Terra Alta. 

 

“Els aranzels de Trump afectaran les cooperatives d’oli, els exportadors de tonyina o els cellers de la Terra Alta”

 

L’Ajuntament de Tortosa s’ha proposat revertir aquesta situació de la manca de llars d’infants de titularitat municipal. El Govern en donarà suport, però creu que hi ha més ciutats de les Terres de l’Ebre amb problemàtiques similars?
Les llars d’infants és un tema que preocupa al Govern i, fa uns mesos, la consellera d’Educació ja va explicar l’esforç que s’havia de fer per a incrementar el nombre de places. Hi ha ajudes per a la construcció dels espais, però també per a l’augment de places en el cas de les que ja existeixen. Evidentment, a on hi ha més mancança d’aquest servei és als municipis de més població, però alguns pobles petits es queixen de l’aportació econòmica que han de fer per a poder mantenir les llars d’infants rurals i s’hauria de solucionar el tema de les ajudes en funció del seu nombre d’habitants. Això encara s’està treballant per solucionar-ho.

 

 

Continuant amb l’Educació, des del sindicat d’USTEC-CTS s’ha denunciat recentment el tancament de sis línies de l’escola pública a les Terres de l’Ebre. Què ens pot explicar arran d’aquest fet?
No sé exactament que han publicat aquests sindicats, però sí que m’agradaria diferenciar entre línies i grups. Hi ha línies d’educació que tenen diferents grups i ara estem en una època on ha baixat la natalitat i, per tant, és lògic que hagi hagut de desaparèixer algun grup. És cert que les ràtios s’han anat reduint i aquí a les Terres de l’Ebre no tenim cap grup amb més de 20 alumnes. 

 

“Les llars d’infants és una tema que preocupa al Govern”

 

Tortosa ha estat també un dels municipis que ha apostat per la creació d’habitatge protegit. La setmana passada la consellera Paneque feia una crida als ajuntaments per al reserva pública de solars per a la construcció de nous habitatges. Com ho valora? Ja se n’han ofert?
Sí, ja se n’han ofert des de les Terres de l’Ebre. Volem crear habitatge protegit en el qual hi haurà uns percentatges que aniran destinats al lloguer social per a persones vulnerables i un 10% per a gent jove. Són pisos en règim de lloguer. El Govern va fer aquesta crida a tots els ajuntaments i, aquí, entre 25 i 30 municipis ja han fet aquest oferiment de sòl públic. Però també volem reaprofitar els habitatges que estan sense acabar en molts de pobles i que es van quedar així arran de l’esclat de la bombolla immobiliària de la crisi del 2008. La idea és poder acabar aquests edificis i també disposar de terrenys que ja són propietat de la Generalitat per a la construcció dels habitatges. Aquest és un cas que ens trobem, per exemple, a Xerta i ja s’ha arribat a un acord per poder-ho tirar endavant.

 

Tot sembla indicar que als terrenys de l’antic Balneari d’en Porcar s’hi ubicarà la nova seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Com avancen aquestes tasques?
No podem avançar res més del que ja se sap. Sí, l’Arxiu anirà allà, però comportarà el seu temps per a acabar dissenyant el projecte, executant-lo i traslladant-lo. Però aquesta és la decisió conjunta entre el Govern i l’Ajuntament de Tortosa i s’està treballant per a fer-ho possible.

 

“Entre 25 i 30 municipis han ofert sòl públic per fer habitatge protegit”

 

El Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a cooperar amb l’Ajuntament de Tortosa per trobar una solució efectiva amb els terrenys per al nou hospital. Com van les negociacions? Creu que serà una realitat aquest nou centre hospitalari tortosí? I l’alcalde de l’Aldea, ja n’estarà convençut?
L’alcalde de l’Aldea va fer pública una idea, una proposta, però tots sabem que ja hi havia un acord i un compromís de l’expresident i l’actual president per a construir el nou hospital de les Terres de l’Ebre a Tortosa. Una vegada més, continuem un projecte que ja s’havia iniciat en l’anterior legislatura i, ara, els tècnics estan treballant en aquestes decisions. No només penso que se solucionarà el problema dels terrenys, sinó que el nou hospital serà una realitat a les Terres de l’Ebre fruit de la insistència del nostre govern. Primer hem de definir els terrenys, no estem parlant de començar les obres demà, però puc dir clarament que és un dels nostres objectius del mandat i que s’intentarà amb el mínim temps possible que s’avanci i que disposem d’aquest hospital universitari. A vegades hi ha gent que diu que no som transparents o no donem confiança. Jo sempre he intentat posar-me al seu lloc i entendre què estan dient i poden pensar-ho així, però si de mi no se’n fien, ja no puc fer res més. Són temes complicats que requereixen estudis tècnics, consensos i decisions i la transparència s’està donant d’acord amb la seguretat de les coses que es van fent.

Precisament als terrenys a on s’hauria d’ampliar l’actual hospital han aparegut unes restes arqueològiques de les sitges del Turó del Sitjar. Creu que s’endarrerià molt la nova construcció?
I pel que fa a l’ampliació, també som conscients de les vagues que s’han convocat i estan en tot el seu dret, però cal que entenguin que no podem dir res més. Vam intentar parlar amb ells i sabem que també s’ha de tirar endavant l’ampliació. Ara bé, arran de les troballes hi ha un equip d’arqueòlegs i 13 peons que ho estan estudiant, però ens fan falta els certificats tècnics perquè s’ha hagut de modificar el projecte original i replantejar-se d’una altra manera. Encara estan acabant de fer les excavacions perquè s’han trobat unes galeries subterrànies excavades a la muntanya que s’han d’apuntalar i s’ha de garantir la seva seguretat per a examinar les sitges. 

Quan ja estigui tot netejat i inspeccionat, si el projecte nou és viable es mirarà de reprendre l’obra al més aviat possible. A més, ara ja hi ha un consens entre Salut i Patrimoni de com conservar les restes i preservar-les sense abandonar el projecte del nou espai.

 

“El nou hospital serà una realitat fruit de la insistència del Govern, és un dels nostres objectius”

 

Queda clar que Tortosa és una ciutat amb història i amb moltes fortificacions. Com valora l’impuls de la candidatura conjunta de Patrimoni a la UNESCO?
És molt interessant i en fem una valoració molt positiva perquè es treballi en aquesta línia. Crec que el patrimoni històric de Tortosa és importantíssim i s’ha de posar en valor. Cal tenir una candidatura perquè es tingui tot el reconeixement que es mereix. El patrimoni s’ha de respectar sempre i hem de tenir clar que si apareixen coses en valor històric s’han de documentar i, tant debò, perquè no sempre és possible, hi hagués prou pressupost com per fer-ho visitable i potenciar-ho.

 

Catalunya serà aquest 2025 la regió mundial de la Gastronomia. Com s’estan preparant els productes D.O. Terres de l’Ebre per a aquesta fita important? Ens pot fer algun avanç?
Des del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació s’estan donant unes línies d’ajudes perquè les administracions (Ajuntaments, Diputació i Consells Comarcals) puguin fer activitats i actes emmarcats en la celebració de la regió mundial de la Gastronomia de casa nostra. A les Terres de l’Ebre el que val la pena és explicar la tradició del cultiu de l’arròs a través de totes les festes que es fan vinculades a això i que es treballi en xarxa i sota el paraigua de la regió mundial de la Gastronomia. També es vol fer el mateix amb l’oli i el vi. A més, juntament amb la Diputació de Tarragona volem organitzar una jornada o activitat conjunta amb totes les D.O. i D.O.P. de les Terres de l’Ebre, a banda d’incorporar altres productes com els cítrics, el peix i el marisc.

 

“Amb la Diputació volem organitzar una jornada amb totes les nostres D.O i D.O.P.”

 

Una de les seves preocupacions de la campanya electoral eren els esperats Fons Nuclears. S’impulsaran 31 projectes al territori, oi? Què ens pot dir sobre un d’aquests projectes, el nou Hub tecnològic del CoEbreLab del Molló, a Móra d’Ebre?
Dels Fons Nuclears hi ha uns 31 projectes que es van prometre a l’any 2023 i que estan vinculats bàsicament als ajuntaments i a les administracions públiques, tot i que, també n’hi ha algun de privat. En aquell punt es consolida l’import i s’adapten les bases perquè tothom s’hi pugui presentar, però això no va ser gens fàcil. I ara cal redefinir-les per a poder ajudar a la creació de nous llocs de treball que era el seu objectiu principal. Per tant caldrà impulsar temes d’eficiència energètica, de talent i d’innovació i també de les noves tecnologies com el cas del CoEbreLab del Molló. També s’espera que vinguin empreses de fora a invertir al territori, però sense oblidar-nos de les d’aquí. Crec que el bo dels Fons Nuclears encara està per venir i s’invertiran 80 ME anuals en total a totes les zones establertes.

 

I, per últim, tornaria a dedicar-se a la política? Per què?
Sí, en un principi ho tornaria a fer perquè estic en una lluita de cara a una societat en què els polítics i la política està molt mal vista. A mi m’ha costat considerar-me un polític perquè vaig començar fent tot el que podia per al meu poble, però evidentment, sense passar per un partit polític és impossible. Jo sóc d’aquella època en la que em van ensenyar que la política era la manera de buscar la felicitat de la ciutadania i encara ho penso així. He treballat sempre des d’aquesta visió i considero que si fem política i la fem ben feta podem aconseguir que la ciutadania tingui tot allò que necessita i, per tant, que sigui més feliç.